Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

divendres, d’agost 26, 2011

Avui he fet el primer moviment en molt temps en l'àmbit polític (que no de la política): adherir-me al manifest a favor d'una candidatura única independentista per a les estatals del 20-N. No sé què esperar-ne, però per separat és possible que ni CUP ni SI s'hi presentin, i seria pitjor. I hi ha tot aquest sabor a Bildu. Espero que funcioni, perquè el govern de Madrid (= PPSOE) està fent passos molt ràpids per a acabar amb nosaltres i amb CyU a la Generalitat estem lligats de mans i peus. No esperem al 2014: vé de cinc minuts.
També, no arribo a percebre "l'argument" de tot plegat, però les notícies provinents de Xile sobre atacs a l'educació, atacs als mapuches, enfrontaments amb la policia, morts i ferits una sabata plena, detinguts... són simplement alarmants. Ni idea de què fer des d'aquí, però el Piraña està aconseguint deixar petit al PPSOE, que ja és dir. Voldria fer alguna cosa.
També, Sol sembla estar fent molt més bé les coses que els equivalents a Catalunya (o almenys percebo problemes a Terrassa). No m'hi he involucrat però hi simpatitzo. I un punt està clar: els cossos de policia que hi ha tant a Catalunya com a Espanya són com per posar-se vermell. Això no és una democràcia.
Canviant de tema, avui he llegit "El valle de las cobras" de la sèrie "Jo, Zette i Jocko" d'Hergé. No és un desastre (Hergé va fallar molt poques vegades), però confirmo el problema d'estructura que comentava Benoit Peeters i que consisteix en que s'ha de moure a tota una familia de cop o situar a cert personatge en un determinat lloc com sigui, i això dóna lloc a una acció relativament lenta amb alguns temps morts i on es nota que a Hergé li costava tenir idees i donar una certa fluidesa a la història. Almenys la meva curiositat està (força) satisfeta.
Creativament, res de nou. Estic parat i a la vegada amb recança de tornar a l'acció. Bloqueig d'escriptor, i a la vegada crisi tecnològica no del tot superada (Cubase no m'obeeix i no puc disposar de cap dels altres programes que emprava excepte de Krystal, que en si mateix queda lluny de cobrir totes les meves necessitats). Almenys l'ordinador i l'Audiophile responen bé.