Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dijous, de gener 13, 2011

Entrada desordenada per a actualitzar l'anterior.
Tinc la sensació que en una setmana tot em depassarà: 1) d'aquí a una setmana hi ha el miniconcert d'Arteràpia; 2) tinc molts pendents de literatura i poc temps per a assajar Blackbird; 3) rearranjat el Sanctus... i em sembla que m'hauré de fer càrrec d'un dels teclats, cosa que serà per tremolar. Es preveu un cert període d'activitat augmentada.
Almenys els plafons han passat a millor vida per malaltia (no greu) de l'altre noi que els havia de pintar amb mi... i per pura falta de temps. Bé, almenys hauré tingut uns dies per fer les coses al meu ritme.
Això sí, es veu que en aquests moments sóc molt popular al centre de la ciutat, degut a un afortunat article a la secció de Cultura del DdT, a propòsit del “petit complot”. Esperem que duri...
En fi, anem a la biblioteca:
-33/1/3 de Song Cycle i d'Electric Ladyland. El primer és sobre un dels meus discos preferits, “Song Cycle” de Van Dyke Parks. L'altre passava per allà i el vaig veure barat.
-The Les Paul Guitar Book de Tony Bacon.
-Bright Lights Dark Shadows de Carl Magnus Palm. Es considera la millor biografia d'ABBA, i té bona pinta.
-Forever Changes: Arthur Lee ant the Book of Love, by John Einarson. Per la curiositat.
-Catch a Wave, de Peter Ames Carlin. Era un llibre que em faltava sobre els Beach Boys. Completisme.
-Syd Barrett: A Very Irregular Head de Rob Chapman. A veure què.
-The Battlecruiser HMS Hood de Bruce Taylor. Tenia un llibre sobre el Bismarck i em va semblar de justícia escoltar també a la seva víctima.
-The Golden Age of the Great Passenger Airships: Graf Zeppelin & Hindemburg, de Harold G. Dick i Douglas H. Robinson. L'he trobat tard per beneficiar la cançó, però hi tinc interès.
-I un llibre de 1957 sobre el Lusitania. És curiós que, ara que fa anys que no sé què fer amb el disc de vaixells, a la fi tingui completa tota la documentació que venia buscant des de l'estiu de 2004.
He descobert també que unes cançons descartades del Corru i l'Elbert sonen força bé juntes. No arriben a fer un àlbum, però sí mig. Encara no sé com ho acabaré. El problema és, sobretot, que escric i gravo pistes de base molt més ràpid que no pas escric lletres. Sobretot ara que vull cuidar la mètrica. N'he escrit dues pel 1964, però no m'han dut enlloc. Torna a començar.

diumenge, de gener 02, 2011

Resum de 2010:
1) Ha estat un any certament actiu com a compositor/productor. És cert que el "(Ja no) busco feina" havia estat "publicat" (no tinc discogràfica) el desembre de 2009, però la revisió de setembre de 2010 era necessària i em va portar una certa quantitat de feina. N'ha sortit un àlbum millor, però el fet que a 31 de desembre, i en menys de tres setmanes, hagi tingut a punt les pistes base d'un nou àlbum, el "1964", i la cançó que faltava per a introduir un altre àlbum, l'"Elbert Emulov", parla de les ganes que tinc de tornar al meu nivell de 2000-2004. Esperem que no se'm compliqui molt la vida, voldria acabar-los aviat. Especialment el "1964" (és el menys brillant dels dos, però no vull perdre la carrereta que porto i igualment en vull treure repertori per a concerts).
I també hi ha hagut el "petit complot" junt amb els Tired Hippo. Un disc de gestació intensa que tant el frn com jo veiem com un disc especial. De fet, crec que finalment ha reforçat l'amistat que teníem. Però també hi ha hagut una pèrdua relacionada amb el projecte: M (ni idea de per què).
I tres temes de destí diferent. "El perseguit", entregat amb el temps just pel "Quelcom '10" (reconec que a finals de setembre estava creativament sec), entrarà al "1964", com també "La nit dels aminoàcids", fet per a un concurs del que de moment no sé molt (temps al temps). Però hi ha un tema que per a mi significa molt, que m'ha costat tenir a punt, i que té un destí molt noble: és la "Sintonia Terrassenca núm. 23-G", la sintonia de Terrassa Decideix. Aviat se sentirà pels carrers publicitant la Consulta a Terrassa, i penso que és una de les millors iniciatives que hagi pogut fer mai, especialment des d'un punt de vista cívic (si llegiu aquestes línies, us animo a votar, el que volgueu. El 23 de gener es fa la Consulta, però des del 6 de desembre de 2010 s'està fent la recollida de vot anticipat a diferents llocs de la ciutat. Mireu la web de Terrassa Decideix per a informar-vos-en: http://www.terrassadecideix.cat/).
El qual em deixa 2011 així: pistes de base senceres per a dos àlbums ("1964" i "Elbert Emulov"), cinc cançons (que puc ampliar amb temes nous) que van sobrar en el seu moment del "Corrupció" i que ara veig com a prou bones com per a treure-les (en quin format, ja no ho sé, i seria després de l'"Elbert..."), i dos temes a mig compondre per a un projecte del que de moment no puc donar més detalls. Hi ha un EP per començar amb el Dani Machado, que s'anirà fent amb calma. I si puc fer alguna cosa amb TH, la faré. Només em falta (i em fa falta) que després del 23 de gener ningú em vingui amb idees sobre què puc fer jo: és evident que jo sol tindré molta feina a fer.
2) Políticament he anat de la desesperació a la implicació. A finals de gener vaig decidir sortir de Reagrupament arran de les maniobres del Carretero. No ho vaig veure clar. I no he tornat a militar enlloc més. Simplement tinc una por enorme a implicar-me en perdedors, com m'ha passat tant a RCat com, abans, a ERC. I tinc la impressió que la opció política que realment em representaria no existeix. Sóc una mica ERC el 2001, RCat en els seus inicis, i CUP si alguna vegada es decidissin a entrar al Parlament (estic d'acord amb el Titot que el Parlament només és una entitat descentralitzada de l'aparell estatal, però també penso que és l'únic interlocutor vàlid davant els altres països en cas que alguna cosa precipiti el procés d'independència del Principat o de -esperem-ho- tots els Països Catalans). En tot cas, estic a l'espera de veure si alguna de les iniciatives del Tena arriba ni que sigui a una cala (no espero res a nivell nacional del nou govern de CiU). Almenys, estic content que RCat no hagi entrat a Parlament, tot i que li ha pres vots a SI.
Però almenys la Consulta, en la que estic implicat des del 20 de febrer de 2010, sembla que sí arribarà a port. Jo no sé si canviarà moltes coses o no, però almenys tinc la sensació d'estar fent alguna cosa útil. I que els habitants d'un país decideixin organitzar una consulta en vista de la passivitat -per no dir més- dels seus polítics (no en puc dir representants) és una cosa que no havia passat mai. Estem fent història.
3) Emocionalment, el 2010 només m'ha demostrat que no hi ha res a fer. M'he començat a fer a la idea que em surt més a compte estar sol que insistir a buscar parella enmig del panorama que hi ha. Si les dones tractessin a tothom com m'han tractat a mi, cap de nosaltres no estaria aquí. I m'emprenya que fins i tot quan no hi pretens absolutament res t'acabin tancant la porta. No és agradable. A més, de tant en tant et trobes amb algun vell fantasma de fa anys dalt d'un escenari i tot el mal rotllo torna. Reconec que prefereixo no tenir emocions perquè les poques que tinc són completament negatives.
4) Viatges? Sempre duré Edinburg al cap, i és una llàstima que junt amb començar guitarra no hagi pogut començar gaita (manca de temps). Tinc una gaita, i espero poder-m'hi dedicar algun dia. La música de gaita és preciosa. I Edinburg també. En canvi, Benalmádena ha estat una punxada: pluja, vent i no poder sortir de l'hotel. Vam poder passar un matí al museu Picasso de Màlaga, però poc més. Estic molt escèptic sobre tornar a sortir. Especialment perquè la setmana de Benalmádena m'hagués convingut ser a Terrassa per a avançar feina.
5) Concerts meus: 11 de juny al Petit Cabaret del Coma 9, en acústic, amb un grup d'amics que quasi s'hagués pogut anomenar To Be Continued excepte perquè no hi havia bateria (a més, era un acústic). El Mario m'hi va veure, i la cosa ha crescut fins a una formació embrionària de Els Visitants, que hem registrat (el 4 de desembre) un concert a RTV Cardedeu pel programa "Acústics Cardedeu" del que aviat m'arribarà el DVD. També, un concert a solo amb pregravats el 20 de juny al Casal Cívic del Pla del Bon Aire, tocant la Califòrnia. Tots basats fonamentalment en el "(Ja no) busco feina" amb algun afegit que ha anat canviant. També, un miniconcert oficiós en un sopar de Terrassa Decideix (dues cançons de jo amb guitarra acústica). I dos concerts amb la Massa Coral (un d'ells cantant només un solo, i un altre -el meu retorn- inaugurant una església al barri de Les Arenes). Com a espectador, els més importants d'una llista molt irregular van ser el del Jeff Tweedy a Vilanova el 3 de juny (que va ser molt important per a mi, hi vam anar amb el Jordi Ibañez), el de Tired Hippo i The Missing Leech en un local perdut de Barcelona (senzill, però hi vaig conèixer el Maurici Ribera, que després em va convidar al seu programa de ràdio Trilogy Rock i per a qui estic masteritzant un disc recopilatori del que parlaré més a fons en una altra entrada), i el de fa pocs dies de Duquende i Chicuelo a la Jazz Cava (no em va implicar tant, però estava definitivament ben tocat i cantat). Vaig intentar participar al Sona 9 però no vaig passar ni la primera criba (tot i que els islandesos van arribar tant lluny com tocar al BAM i ens van deixar a tots somniant).
6) He pintat el meu primer oli, una simple còpia d'un Monet de la primera època. Res increïble, però per alguna cosa he de començar. També estic encarregat de pintar dos llenços per a un concert el 20 de gener on també tocaré, oficialment a solo, telonejant a uns cantants clàssics amb qui ja he compartit algun assaig. El problema amb els plafons és que no ens posem d'acord amb la persona responsable per a pintar-los, i això obligarà a interrompre la feina en les lletres del "1964" (i en algunes ressenyes pel Terme). No és com m'agrada fer les coses, però reconec que tinc un problema quan he d'aconseguir l'atenció de la gent.
També he començat un curs d'escriptura, tot i que de moment no acabo d'agafar el ritme.
7) Els llibres més important que m'han arribat durant l'any són "Beatles' Gear" d'Andy Babiuk i "Rickenbacker Electric 12-String" de Tony Bacon. També vaig començar a llegir una biografia de Heinrich Himmler a Benamádena, però estic estancat a principis del segon volum. Per això no solc llegir: tinc por de no poder acabar els llibres.
També, aquest Nadal m'han arribat tot de llibres, però com que "han d'arribar els reis" només comentaré el llibre de l'Stephen Hawking, el de Javier Cercas i el de fotos dels Beatles del Robert Whitaker (una curiositat, molt mal traduït però per sort hi ha també els textos en anglès). La resta, d'aquí a un dies en una altra entrega.
8) El juny vaig acabar Cant, i és curiós com en uns mesos les meves prioritats a l'hora d'escoltar música han canviat. Continuo escoltant el Sinatra, però he deixat l'òpera enrera. Potser no ho hauria de fer, però reconec que aquells anys al Liceu i el saber que no estic capacitat per a cantar-ne jo mateix me n'han distanciat. A més, cada cop estic més convençut de la meva visió exclusivament tècnica de la música. En fi, potser he de deixar passar un temps... Però reconec que no estic 100% segur de tornar als escenaris per a cantar música clàssica. Hi ha gravacions de tot el repertori conegut que són molt superiors a qualsevol cosa que jo pugui fer en un escenari. Potser deixo la porta més oberta pel que fa a rock, però recordeu que el Lluís Paloma de veritat és un músic d'estudi, component a la vegada que grava.
9) Per cert, quan de temps haurà de passar per a que pugui arribar al gran públic? Em publicarà algú? O realment hi ha una altra via per a arribar-hi?
Almenys, hi ha una decisió presa, per petita que sigui: crear-me la meva pròpia web. Fa pocs dies que he descobert que el Nou Myspace ha fet barbaritats amb tot el treball d'enllaços a Goear que havíem fet el Toni Noise i jo per a poder oferir en un sol lloc el "Corrupció", el "Feina 2.0" i les demos del Requiem. Així que a Myspace ja no m'hi uneix gran cosa. El deuré deixar obert, però amb només quatre tonteries i amb un enllaç a la web que em crei, posat al lloc de la biografia.
I amb això, només em queda desitjar un bon any a tothom.