Lei'd In Hawaii

Rajoy és imbècil. Passeu-ho!

I em guardo el que penso de Garzón perquè encara hi sortiria perdent.

L'1 d'octubre a primera hora tots als col·legis.

*****

Adonar-te que saps que algú està en una situació insostenible però no poder fer-hi res perquè tothom es passa la pilota entre ells mentre s'escuden en la llei. No és agradable.

*****

Donat que tenia poc cost, he fet el pas per a un amplificador d'auriculars de rack Alto HPA6 (i un instrumentet de vent senzill, un Yamaha Venova YVS-100 que es veu que és molt nou). I a esperar. M'hagués encantat fer el pas per a un baix Hofner 500/1 Ignition, però no podia ser (almenys sé que és un instrument obtenible a Terrassa si calgués, cosa que no es pot dir ja de Fender). La Dot, mentrestant, té unes pastilles Seymour Duncan Seth Lover daurades, i el so ha millorat sensiblement. Les antigues SD Pearly Gates són ja a mans del Petiso, en farà un bon ús.

*****

Apuntar un altre possible "remake"... el "Corrupció"! Però seria un afer molt diferent del de "Himnes". Per començar, en aquest cas ambdúes versions de l'àlbum coexistirien a internet. I, de fet, hi ha força temes que ja estan bé com estan, començant pels dos darrers, "Moscas" i la "Torradora". Pel que només em semblen necessitats de regravació vocal "El Jabón a Pista" i "Màgia de la CNT". I un altre canvi crucial seria substituir la versió oficial dels "Marcianitos" per una mescla anterior amb millors greus i amb una pista vocal molt més suau i fluïda (però tothom se'm queixava que no s'entenia!). Potser un petit editatge a l'inici de "Granollers" per a incorporar aquell petit sorollet que hi ha al principi i que no és al multipista original. Poc més. I més endavant posaria al bandcamp un recull de rareses gratuït amb versions inusades de temes del disc. Hi ha camp per al completisme.

Mentre, la regravació d'"Himnes" està començada... i encallada. Massa nervis. He de descansar.

*****

Bastant enganxat al recopilatori de rareses "1967 - Sunshine Tomorrow" dels Beach Boys.

*****

Jo, si he de sentir nostàlgia d'alguna cosa que no he viscut, és dels bons estudis de gravació entre 1960 i 1967, amb les seves taules de mescla a vàlvules, les seves cambres d'eco, els seus magnetòfons, els seus compressors, els arranjaments, els músics d'estudi, l'experimentació tècnica... Sí, ara tot és més barat i més flexible, i és una gran cosa, però trobo a faltar aquella calidesa. De fet, si en un aspecte sóc retro, és en què intento fer allò amb tecnologia actual. I per cert, no empro autotune, només "comping" a les pistes vocals i sense excessos.

Recull fragmentari

La matinada de dimecres 12, passada en blanc, Vaig reorganitzar una carpeta anomenada "Wendoline, or when Rickenbackers eat pizza". Un nom purament de treball, per cert. Fins ara consistia en les idees tontes recollides desde 1999 i que mai no acabaven de trobar una casa. El que vaig fer va ser triar les bones. I agrupar fragments que es podien relacionar. I ajuntar finales amb audios, o treure un audio d'algun finale perdut. De manera que ara tinc 24 "temes", dels quals no més de dos o tres estan estructurats i cap no està acabat. Hi ha molta feina a fer i s'ha de fer amb calma. Però almenys vaig poder agrupar les pitjors idees en una altra carpeta, fer un backup de tot, i fer espai al disc dur.

A la vegada, vaig "inaugurar" una altra carpeta amb el nom de "Bongo". És a dir, l'àlbum que vull fer de ritmes llatins. Però de moment només hi ha un treball de portada reaprofitat, el de la primera versió de "1980". I el concepte de fer tot un àlbum en plan "Two Shoes in Shoreview". Per la resta, és aire. Ni una idea musical apuntada. Només començarà a omplir-se quan em pugui relaxar i posar-me creatiu. Doncs quin àlbum...

*****

Admeto no entendre en absolut el funcionament de la ment de Joan Coscubiela. És l'home koan, permanentment desconcertant. Com Rabell, d'altra banda.

I Ada Colau porta decebent-me des de 2015. És molt trist. Fins i tot la PAH la critica.

*****

Si Pugdemont havia de cessar a Sant Baiget Màrtir? Sí. Com també fer canvis a altres Conselleries. Fins ara no era el seu govern, i una cosa que ha quedat clara és que al PDECat encara hi ha rastres vivents de l'antiga Convergència. Peix al cove i tal. De totes maneres, és normal que el tema hagi aixecat polèmica: pel votant crític són canvis difícils de vendre.

*****

Comentari de fa una setmaneta sobre el desencontre PP/PSOE, també interessant d'analitzar per si mateix:

No deixo de pensar en un pas més enllà. Nosaltres els principatins estem a punt d’anar-nos-en, sigui via un referèndum que cada cop tinc més clar que guanyarem els del “Sí”, sigui via una DUI si Madrid duu la seva negativitat als seus extrems més ridículs. Però aquesta mateixa negativitat està impactant negativament a la resta de l’estat espanyol. Simplement, l’aparell estatal i la seva premsa estan provocant tant a la seva població contra nosaltres, i ho fan tan clarament per tapar les seves pròpies vergonyes, que els primers signes de divisió ja estan apareixent. De moment és un PSOE en crisi d’identitat, un exèrcit clarament emprenyat i amb ganes de fer-ne una, i una població dividida entre els que voten PP i els que tenen clar que alguna cosa està fallant, sense que ningú no els digui realment quina. Quan nosaltres els principatins no hi siguem i s’hagin quedat sense els nostres diners arrabassats, tota aquesta volatilitat ha d’explotar per alguna banda. No m’atreveixo a dir quina, però sort en tindrem de no ser-hi.

Doo-Woop Property

Baiget? Podia haver passat a la Història com un dels consellers del govern que va aconseguir la independència, i en canvi s'ha relegat a si mateix a la categoria d'un "podia haver estat". Tot per esbombar una sèrie de pors poc fonamentades en una entrevista a El Punt Avui. Una jugada poc intel·ligent que li ha costat el càrrec. No serà enyorat. En fi, avui no he pogut estar quasi per les notícies, però que hi hagi el compromís que un "Sí"en el referèndum portarà a la independència en poquíssims dies és en si mateix una notícia de les que engresquen d'allò més. Mentre, ahir vaig ser a l'Hospitalet amb Poble Que Canta, a l'acte d'homenatge a Meritxell Borràs i Anna Simó, dues dones admirables i sense por. Content d'haver cantat per elles.

*****

El Laberint d'Arcàdia II? Va sortir millor del que em pensava i força bé per estar tan poc preparat, i surto al Diari de Terrassa en una foto en primer pla, però reconec que en participar-hi només estava complint l'expedient. De fet, durant dies l'he estat anomenant el Laberint d'Arcàdia Cheap Edition, el qual explicita prou bé el meu cinisme al respecte. En fi, un obstacle menys.

*****

Diumenge 2 a la tarda vaig regravar la base de "Nearer, My God, To Thee" d'"Himnes". He après com havia de retocar el midi de certa pista per a obtenir el so d'orgue "staccato" que volia originalment i que el 2012 no havia sabut capturar. Ara sona molt millor. Amb el que espero que aviat podré començar a regravar les veus. No deixa de semblar 2007-2009, quan l'agenda se m'ocupava inexplicablement i no podia fer plans a més de dos dies vista. És duret. En fi, vaig aprofitar que estava inspirat per fer uns retocs al treball de portada d'"Himnes" (actualitzar un detall als crèdits i afegir "Hymns" en caracters més petits sota el títol original a la portada) que compten amb el vist i plau del seu autor, en José Luís Algar, que entre d'altres coses és un portadista i il·lustrador excels...

*****

Aquesta passada estona he estat rescatant la portada que em va fer en Soundreamer pel "1980". És guapíssima, però sempre havia tingut un problema: la informació que contenia respecte de títols i crèdits estava desactualitzada, i aparentment no hi havia manera de corregir-la sense carregar-me les imatges de fons. Però m'he adonat que hi havia uns PDFs que contenien tot aquest treball de portada... i obrint-los amb un nou programa que m'he baixat, he aconseguit separar text d'imatge! Amb el que ara tinc les imatges amb només el text que m'interessa, i tant títols com crèdits es podran sobreescriure on calgui a l'últim moment. Només falta una última tasca: trobar quina és la font de text original (i baixar-me-la si no la tinc) per així respectar al 100% el treball original d'en Soundreamer que fa aquesta portada tan atractiva. (Jo tenia una portada original meva pel "1980" que no era gaire pitjor, però ja trobaré la manera de reaprofitar-la en un altre projecte i amb un altre títol.)

La llista de títols pel "1980" queda així:

1. Times New Roman

2. Subluna Park

3. Axateia

4. Challenger

5. Binarium 70 Ophiuchi

6. Atlantic Rain

7. I Am Trying To Crash Your Car

8. The See And See Machine

9. Disco Demolition Night

10. Freedom Fighter

11. Elvis Preisler

12. All You Need Is Glub

13. Three Mile Island

14. The Bérégovoy Effect

15. Fasten Sea Bells

16. Chronic Drawings

17. Gamma Cephei

18. Edinburgh (Piobaireachd)

19. Tune of the Century

20. Rats on DNA

Tenint en compte que les bases estan acabades i l’ordre que tindran en el disc està decidit, tot des de l’hivern de 2014 com a molt cap aquí, això vol dir que aquestes bases tenen ja els seus títols definitius. Tot un esdeveniment! L'única part trista és que les lletres també seran en anglès. Per molt que per la resta vull defensar el català i el meu país, simplement és inútil escriure en català quan quasi ningú d'aquí no me'n fotrà ni cas. M'he de buscar públic a l'estranger com sigui, perquè intentar llaurar-se una carrera a Catalunya sense ser un dels escollits és simplement inútil.

*****

Vaig rebre el Together at Last del Jeff Tweedy. Tot són versions acústiques a veu i dues guitarres de vells temes de Wilco més alguna raresa d'altres projectes. Estan fetes amb gust. Igualment no és un disc essencial. M'agradaria que es tornés a posar les piles, fós amb Wilco o en format Tweedy.

Molt més interessants són el "Odessey and Oracle" de The Zombies i el "Hawaii" de The High Llamas. I l'"Integrity Blues" de Jimmy Eat World, el grup que no decep mai.

I he encarregat a Polònia el "Nie wierz chlopcom" de Filipinki i Bez Atu. Un disc que va quedar inèdit el 1970 i que ha estat editat com a raresa aquest febrer passat. Tot em fa pensar que és una obra mestra perduda. Us ho confirmo quan arribi.