Encara som al dia oficial de presentació del "petit complot" (de Tired Hippo + Lluís Paloma) i ja rebem aquest meditat i lúcid text escrit pel Jordi Ibañez, actual cantant i guitarra rítmica de l'Exèrcit d'Islàndia. Pel seu interès, he optat per reproduir-lo aquí, amb permís del seu autor. Bona lectura!
*********
Amb dos projectes llargament gestats pels seus respectius autors emparedant-lo, "Petit complot" arriba sense fer massa soroll: la definitiva (esperem) versió del "(Ja) no busco feina" per part de Lluís Paloma i les avortades i represes "Bedroom tapes" de Tired Hippo poden distreure'ns i fer que passem de llarg d'aquestes quinze cançons. Seria un error. Com també ho seria pensar que això és la seqüela de "Febrer": aquí hi ha intercanvi de micròfons i de papers amb lletres, aquí ha un projecte compartit al 50% i on cada part aporta quelcom a les cançons de l'altre (amb l'excepció de "Boston tea party"; potser m'equivoco però no he sabut trobar la mà del Ferran enlloc). El punt de partida és, no cal dir-ho, prou interessant.

Tanmateix, el joc no s'ha portat a l'extrem. El disc no ens diu com seria una cançó de Tired Hippo passada pel filtre d'un Lluís amb plens poders. Ni a l'inrevés, tot i que "Brillant" i "El poble del somni d'aigua" són el més semblant a una resposta que ara mateix podem trobar. Per desgràcia, de moment ens quedarem amb les ganes de saber com seria una cançó escrita amb aquestes quatre mans. Segurament hi ha hauria discussions i lluita d'egos (en el bon sentit de la paraula) però també hi hauria consensos i un resultat més que vàlid. "Petit complot" n'és la prova: funciona com a àlbum i no transllueix els problemes de mescla que, teòricament, va patir quan començaven les calors de l'estiu. Parlant de mescles, la precipitació de "Febrer" aquí no fa acte de presència, afortunadament (només uns problemes de desincronització de guitarres al final d'"El poble del somni d'aigua"). I és que aquest és el disc més plàcid que he escoltat dels Tired Hippo (no podria dir el mateix del Lluís: el "Corrupció" li podria discutir el títol).

Clar i ras: aquest és el disc "maco" dels Tired Hippo. No hi trobem cançons accelerades, ni temàtiques angoixants; és significatiu que l'excepció a la regla sigui "Cel", gravada quan bona part del disc era enllestit, en el temps de descompte. Martins que no criden, Stratos que quan s'alteren una mica massa es comprimeixen, mandolines i banjos de fons, teclats que no tenen un protagonisme tan gran com podriem esperar del Lluís i, a nivell de lletres, una sensació de cercar la bellesa, no el cantó complicat de les coses (fins i tot les queixes que sentim són a mitja veu i amb una certa resignació; aquí penso especialment en les cançons del Ferran) i fins i tot un alè de llegenda ("Shelby Avenue bridge" i "El poble del somni d'aigua", made in Lluís). El disc comença d'una manera especialment angelical: la veu de la Mireia domina aquesta primera meitat i no ho dic només per "Winter boots": coprotagonista de "Tant pis!", quasi celestial a "Shelby Avenue Bridge" (com a "Brillant", a la recta final del disc) o decisiva per donar matís a "29-F, St Jordi", la seva veu és tan efectiva com sempre, amb la qual cosa estem parlant de grans resultats. Això sí, segueixo sense entendre la lletra de "Winter boots", especialment la tornada, suposo que la dicció i la mescla m'impossibiliten saber quines paraules està dient. Igualment es tracta d'unes de les millors que ha fet de moment la Mireia, porto dient-ho des de que la va penjar al seu flog o la toca en festes d'aniversari, encara que se li fa un flac favor posant-la davant de tot. Sé el que se'm pot dir com a rèplica: i on la posem? Les aportacions de la Itzi i la Mireia són molt valuoses però, simplement, no encaixen del tot aquí: són en anglès i, especialment la cançó de la Itzi, apunten en una altra direcció. Confinada al final del disc i precedida per un tema instrumental, sembla el tema fantasma de l'àlbum.

I entre aquestes dues cançons, una unitat musical buscada i trobada gràcies a una producció adequada, homogènia, continuista i sense sobresalts (aquí de nou "Cel" trenca la baralla amb el seu final cosí germà del "Less than you think" de Wilco). El Lluís sembla especialment impermeable, amb les seves estructures més fermes que mai: inicis directes a l'estrofa, sense intro i amb veu d'entrada, veus doblades, reverb catedralici, solos entre estrofes, strings... Sonarien les seves aportacions estranyes si les posessim en un disc com el "Feina"? En absolut. La seqüenciació i l'ambientació musical reforcen la idea d'unitat, també hi ajuden les variacions marines (els antics "bits", un experiment que superarà l'estatus de simple anècdota si la música dels autors pren direccions més cinemàtiques). Plats forts? Els temes que més fàcilment es van gravar: "Tant pis!", "29-F, St. Jordi", o "Arribant a l'illa" em vénen ara el cap, hi afegiria "Boston Tea Party" però prefereixo l'original "Magnitogorsk". Serà veritat el lema de Neil Young i el seu fidel productor David Briggs que "the more you think the more you stink"? Més enllà d'aquests pics, la resta de l'àlbum flueix prou bé, sense desastres i amb una regularitat estudiadíssima. En un món ideal, a les llars d'infants s'escoltarien aquestes notables cançons: no, això no és cap clatellada ni cap acusació de frivolitat, al contrari, un reconeixement de la complexitat inherent de voler fer les coses senzilles.

Però anotem algunes coses que resten en lloc de sumar al resultat final. Les regles del joc han condicionat el resultat (marcat per les apreciables aportacions femenines que posen en quarentena l'estructura central i que m'atreveixo a dir que haurien de formar part d'altres projectes), que, sigui com sigui, mai cau en la sobreproducció: som davant d'un deliciós aperitiu, amb canapés realitzats amb imaginació i ofici, amb delicatessen exquisides... que, cap a la meitat de l'àlbum, no omplen del tot. Em consta que els dos autors hi han posat el 100% (no en tinc cap dubte) però de vegades sembla que portin morrió o camisa de força, que no vulguin prémer l'accelerador a fons, potser per no emprenyar l'altre. En tot cas, el proper "Lonely watcher of the skies" ens fa pensar que aquestes versions més "extremes" existeixen i que simplement no s'han inclós a "Petit complot" per no trencar la placidesa ambiental. Segurament el problema el tinc jo: la política de reciclar amb èxit material antic del Lluís i el fet que ja hagués escoltat en directe les millors cançons que el Ferran ha aportat a aquest projecte m'han restat capacitat de sorpresa. Potser la producció volgudament preciosista alimenta aquesta sensació. Però estic sent torracollons: això són petites pegues a un disc que, insisteixo una vegada més, funciona i aconsegueix transportar-te (molt lluny en l'espai i el temps en les cançons del Lluís, molt lluny en el mon interior de les cançons del Ferran, que definitivament ha trobat una mirada pròpia a l'hora de fer les seves lletres; el Lluís ja fa anys que la té, encara que, molt sanament, es troba en ple procés de redefinició del seu estil). Hi ha una altra virtut igualment important en aquest "Petit complot": les lliçons que els dos n'hauran extret, que faran que aquest petit gran pas de dos valuosos músics ressoni en un futur molt proper, ja que els dos tenen projectes en marxa, alguns d'immediata aparició. Els esperem impacients. Tired Hippo han fet el seu disc més accessible i que pot aconseguir-los un nou públic si el mouen: agradarà a un espectre de població amplíssim. Sense voler-ho, semblen una mica més universals. Pel que fa al Lluís, segueix conreant el seu llibre d'estil clàssic, que no és poc (ja hi haurà temps per sacsejades i revolucions sonores i temàtiques en gravacions que portin el seu nom). Felicitats novament, un plaer haver-ne format part.

A la fi tenim amb nosaltres el "petit complot", una hipòtesi de Tired Hippo i Lluís Paloma. Un disc que ha significat molt per a nosaltres, i que només puc descriure com una experiència de gravació molt profunda. Hem trigat nou mesos a gravar-lo, entre desembre de 2009 i agost d'aquest 2010, fent-ne de moment una autoedició de 100 còpies (si algú el vol publicar comercialment, es pot posar en contacte amb nosaltres deixant un comentari aquí). Per a presentar-lo, hem fet un escrit a quatre mans que s'acaba de publicar al blog de Tired Hippo i on expliquem l'essencial sobre aquest projecte, apart d'analitzar una per una les cançons que el componen (us asseguro que no en sobra ni una). Us en deixo l'enllaç:

http://tiredhippo.blogspot.com/2010/10/petit-complot-una-hipotesi-de-th-lluis.html

La Itzi ha contestat! I, sí, ens farà la portada. La notícia m'arriba després que jo fes una sessió de fotos d'emergència amb les Alvians al menjador que no ha funcionat tan bé com pensava, però que certament puc aprofitar pel futur EP Feina 2.0. On hi hagi la Itzi, els demés podem anar a cal drapaire. La meva portada favorita d'ella és la del gat del Sweet Après Dinner.
També han donat senyals de vida els d'Amazon sobre l'altre llibre que tenia encarregat (el de les Rick de 12 va arribar el divendres 13 d'aquest mes). Encara no he entès si m'arribarà el dia 2 de setembre o si els arribarà a ells el 2 de setembre. En tot cas, i tot i que a la pràctica trigaré un temps a poder-me posar en feina, amb la seva arribada el cicle literari del disc de vaixells seria ja tècnicament possible. És l'única peça que em falta, i està molt poc documentada a internet.
També documento la meva baixada aquest matí a BCN per a comprar l'Enderrock d'agost amb mitja pàgina dedicada a l'Exèrcit d'Islàndia (l'he pogut comprar!), pel tema del Sona 9. Abans d'ahir també vaig sentir per podcast el fragment de programa que els van dedicar a Icat.FM. Em va agradar que el Jordi Ibañez definís al grup simplement com a pop, sense adjectius recargolats.

Per a variar dels temes polítics (que em tenen una mica decebut, la veritat), avui parlaré dels projectes en marxa. El que està més avançat és el disc conjunt amb Tired Hippo, "petit complot", que està complet en un 80% (demà tinc pensat afegir noves veus a un dels meus temes). De moment no parlaré en profunditat del projecte (potser perquè això de navegar dins d'un submarí és una mica claustrofòbic), però apunteu-vos títols com "29 de febrer" i "Qui mana sobre el cel?" (del Ferran Baucells), o "Boston Tea Party" i "Shelby Avenue Bridge" (meus).
Els meus projectes en solitari estan més parats, però hi ha notícies. Estic treballant en reescriure i regravar algunes de les cançons menys reeixides del "(Ja no) busco feina" de cara a un EP d'actualització (i, si arriba a sortir un editor discogràfic despert i intel·ligent, una publicació del disc amb les cançons en condicions). De moment estic encallat amb algunes lletres, però almenys puc explicar els meus plans amb claredat (si bé no és segur quan podré rematar el treball). Tinc ja una partitura definitiva de "Tot el que s'ha perdut", que el desembre passat, amb les presses per acabar un disc del que me'n depenia tot l'entramat de directe, vaig gravar oblidant-me de dos versos crucials, una falta de professionalitat imperdonable que convertia en incomprensible una part de la lletra (aprofitaria per a cuidar-ne més la comprensió auditiva). Tres cançons veuran la seva lletra reescrita: "Llàgrimes" (no crec necessari que sigui tan dura), "Hindenburg" (titulada "Hindemburg" en la versió inicial del disc; la idea és que no sembli una entrada de la Wikipèdia) i "John" (que necessita una reforma en profunditat: 1) la lletra inicial va ser feta en substitució d'última hora del poema "Sospirant per Candlestick Park" -que alguns amics van comparar amb una guerra-, i no té una mètrica prou estable; 2) aquesta falta de mètrica va conduir a una cançó "sense melodia", i fent una nova lletra cuidada en aquest aspecte espero poder atorgar-li a la cançó una melodia reconeixible; 3) una nova lletra -ja escrita, a falta d'una revisió menor- em permetrà tornar a la meva idea inicial, sense la tensió estrident de l'original). I, sense que això impliqui que la faci servir, vull fer un intent de doblar la veu de 2006 de "George Harrison (We Can't It Out)" per a "igualar-la" a la resta de veus del disc (pot haver-hi algun problema amb els efectes de velocitat de l'original, aviso). Si tot plegat funciona, en faria un EP junt amb els "Misticismes" i "Funeral", potser els "no-singles" més significants d'un àlbum que espero que després de les reformes em semblarà més integrat. Hi ha "Automatic Day", "Amsterdam", etc., però crec que les que he indicat les puc fer millor i entregar així un disc realment bo..
També, amb la gravació de la pista base d'una nova cançó introductòria tinc ja totes les pistes de base necessàries per al projecte que entre 2007 i fa un parell de mesos es va conèixer com a "Partisà!" i que ara ha passat a anomenar-se "Elbert Emulov". El canvi no és només de nom: significa que les lletres originals no mètriques del disc (muntades a l'entorn del to de protesta de "Vull ser lliure", ara al "(Ja no) busco feina"), una mica desfasades, quedaran com a cicle poètic autònom publicat en aquest blog el 5 de juliol de 2008. En el seu lloc hi aniran unes lletres molt diferents que tot just estic començant a escriure, més suaus i ambigües, intentant buscar nous camins per a mi. Tinc ja un llistat inicial correlatiu de cançons i títols-temàtiques, tot i que no és definitiu al 100%. Respecte de la llista de títols de treball de pistes de base que vaig donar a l'important entrada del 26 de setembre de 2007 (quasi tres anys aturades!), només canvia que la inicial "Vull ser lliure", ja publicada, es substitueix per un nou invent compost a la guitarra i titulat "A". La resta continua igual i en la mateixa seqüència.
I deixo per a més endavant el "Monstres molt bèsties", de moment massa embrionari. Crec que amb el que ja he dit tinc feina per mesos. Una cosa, això sí: no componc i gravo tot això només pels amics. Vull publicar. Estaré content de conèixer a qui em vulgui publicar. Estic disposat a menjar-me amb patates moltes coses que he dit, si la persona que vulgui tractar amb mi demostra intel·ligència, bon gust i connexió efectiva amb els gustos del públic. És només que portar dos discos sense publicar i difosos amb èxit per internet quan en el darrer any les vendes de música en català han baixat un 40% i alguns amics em diuen que això és perquè no hi ha nivell és una mica... estrany. No vull anar de sobrat, però jo podria ser, dintre de tot, una sol·lució. Almenys, no voldria morir desconegut. I crec que tinc dret a accedir al gran públic i que sigui aquest qui decideixi sobre mi. La meva música encara pot demostrar la seva validesa.

Avui hem tingut sessió de gravació amb en Ferran Baucells. Banjos i guitarres. Ha estat una sessió productiva. Ara, tinc feina de mescla (i de gravació de coses com veus i algun sinte) per dies. De fet, diria que al Ferran i a M. només els falta una sessió, i a mesclar i muntar l'àlbum. Una sorpresa és que una cançó llarga que havíem començat a gravar queda fora de l'àlbum. Jo li he demanat al Ferran que n'escrigui una de més curta per a l'àlbum, que si no pot quedar una mica descompensat en la meva opinió. Per la meva banda, aquests darrers dies he escrit les meves lletres de l'àlbum.
I sí, en Patinet i el Ryman Auditorium tenen alguna cosa a veure.
***************
Ahir vaig cantar un solo per a la Massa Coral en concert. No em pensava que cantar quatre línies pogués ser tan difícil, pel text i per cantar-ho de memòria (el meu punt flac). Però sembla que va agradar. Un dia d'aquests parlaran entre ells, i he dit que m'avisin si alguna cosa m'afecta. Crec que és massa d'hora per a tornar a la coral (no em pensava que tingués tant feina pendent). Almenys, el so que van exhibir ahir al concert era un pas endavant, cosa que m'alegra.

Avui la cosa va per entregues, estic tocant moltes tecles (figuradament i literal):

Assaigs pel concert

Fa una setmana tot just, vam fer un primer assaig per a un concert acústic meu (o més d'un, però no hi ha res concretat). Els arranjaments semblen quallar, però vam gravar una demo (per un lloc on me la demanen) i definitivament no la escoltaran a cap altre lloc perquè el so resultant és, malgrat que hi toquin bons músics, substàndard (encara l'he d'acabar, hi ha dubtes en dues cançons). En fi, quan sàpigui alguna cosa del cert aniré avisant.

Yamaha PSR-E413

Al final, desencantat amb l'mm6 (té alguns bons sons de piano elèctric, però és bàsicament un banc de sons amb teclat i poques funcionalitats, una mica car pel que és), he comprat un altre cop el PSR-E413. Suposo que el problema de mapejat midi hi deu ser igual, però per la resta m'aporta molt més que l'altre, per menys diners (tot i que tenint els dos m'hauré gastat una pasta, a la llarga). En certa manera el vaig comprar per un sol so que enyorava (el clavicèmbal de "They Came From Above"), però m'he descobert fent molta feina, provant sons i coses, explorant l'arquitectura del sinte... I això sense comptar que té dos altaveus que aniran genials per a no haver de traginar amplificadors.

Disc TH

Dies intensos treballant en l'EP (o LP!) amb TH. Hi ha versions acabades de "29 de febrer", "Tampi" i "Brillant", així com de quatre transicions breus. M. aporta "Winter Boots", que està bastant avançada, tot i que pendent d'una pista de banjo i d'un parell d'indicacions per a la mescla (almenys ja sé què fallava en la primera mescla que en vaig fer, i la mescla actual sona substancialment millor). Les meves estan bàsicament igual... però no del tot. "Ruidito" sona massa plena, ara que he fet tots els overdubs de base que creia convenients, i queda pendent de remescla. No acabo de saber com acabar "Nashville C.", tot i que he decidit fer una segona mescla enterament acústica pel meu Myspace. I almenys sembla que uns pocs tocs a la guitarra acústica per part del Ferran Baucells em salvaran les altres dues. Això sí, encara no he trobat temps per a escriure les punyeteres lletres. Però l'única que continua com a gravació simple de guitarra i veu és la cançó de la Itzi. No és tan fàcil de tocar com sembla, i li vull fer justícia.
(Bé, no la única: el Ferran B. m'ha proposat de gravar una última cançó, que encara no he pogut sentir).

Concert Fiodor

Força bo, amb tot l'humor que es gasten sempre. Una bona estona. Únics problemes, que M. tenia la veu fora de joc (tot i que des del públic no s'ha notat, la veritat) i que el novíssim piano digital del pianista ha anat pel terra per culpa d'un suport de teclat en X (són horribles, eviteu-los). I una pregunta apart: per què tots els locals nocturns estan pintats de negre? ( Dades del concert: No Nos Llamamos Fiodor, Seven Sins, Muntaner, 7 BCN, 22'30 (han començat puntuals)).

Dies de producció: estem treballant en un EP conjunt amb els Tired Hippo. Bastant avançat ja. El que està menys a punt és el meu material propi, però almenys una cançó, titulada temptativament "Nashville C.", em manté esperançat. Les tres del Ferran Baucells estan mesclades i tot, i li he proposat incloure'n una quarta, pendent de gravació. Jo també n'inclouria una quarta (originalment n'havien de ser tres i tres). A això s'hi afegeix l'addició al projecte, diumenge passat, de dos temes, un de M. i un altre de la Itzi (enviat des d'Amsterdam), que encara estan pendents d'arranjament. Amb el que hi ha la possibilitat d'acabar en un CD de deu temes, una bona xifra. Això sí, em vaig immergir tant en la producció que a mitja setmana he hagut de parar a prendre aire (a més, no falta un excés de feina però pot ser crítica pel que fa a mi, així que vaig amb fars antiboira).
Ahir, de fet, hi va haver concert de TH a FNAC de l'Illa Diagonal. Concert que va estar prou bé, tot i que per alguna raó no van pitjar l'accelerador com en altres concerts recents seus. En sortir del concert, dues compres: un triple CD de gravacions d'estudi de Bill Monroe (entre elles "Blue Moon Of Kentucky") i una caixa que diria que és una integral de Mendelssohn (encara no sé què faré amb 40 CD's, un DVD i un CD-ROM). Diria que 45 CD's de cop és el meu rècord.
Darreres audicions: bastant material de Charles Ives (entre ell el CD "Psalms" amb algunes coses bastant boniques; per la resta he tirat molt de Naxos i tot just ho he escoltat tot, falta païr-ho), i el Stabat Mater" de Karl Jenkins (2008) que vaig sentir en concert a Berlin. En general està millor el disc que el concert. La peça com a tal és irregular. Hi ha moments molt bons (la idea de les percussions està superbé), algun que altre passat de sucre, i un moviment que sobra ("Incantations"). En general, l'obra és una fusió entre clàssic i New Age que majorment funciona. Jo la defineixo habitualment com una obra clàssica per als fans de Nightwish i altre material especial per a la Terra Mitja (no del tot, però és el que més s'hi aproxima). Ara em queden pendents un CD de Smetana ("Má Vlast", la seva típica, amb el que tanco un cercle iniciat a les classes de la Rosa Alamany a l'Escola Pia) i un doble amb "La fanciulla del West" de Puccini (obra que no conec).
Aprofito per a posar enllaç a dos videos. El primer és el video clarament amateur (i que va rebre certes crítiques en el seu moment) d'"Amsterdam", fet fa mig any. El segon és una primicia: "Hotel Renaissance" en un video molt anat de l'olla però que m'encanta com ha sortit, especialment per haver estat fet de manera molt senzilla. Els propers els faran amics meus.

(Videus retirats. A 2016, prefereixo deixar-ho tot en mans de RouteNote.)

Dilluns a la tarda hi va haver una sessió de gravació excepcional en termes de la meva carrera: amb l'Òscar Roig als comandaments, el Ferran Valldeperas va gravar bateria a "La crucifixió dels Beatles", substituïnt la poc efectiva bateria midi de la mescla original de 2008. Gràcies infinites a tots dos. Això converteix la cançó en la primera meva en solitari que compta amb participacions d'altres persones en la seva gravació. I sembla ser que els resultats finals són bons, malgrat la crítica (que no vam acabar de resoldre) que la bateria real segueix molt a l'original midi. Però m'encanten aquells plats.
Dissabte a la tarda es va produir una inesperada (per a mi) sessió que bé podia haver-se anticipat a la de dilluns en el mateix aspecte, si no fós que en Ferran Baucells només va poder gravar les seves tres cançons (d'un total de sis d'un projectat EP conjunt) en no tenir jo a punt les meves tres (les vaig començar en una quasi immediata sessió nocturna, i encara estan per acabar com a cançons). En conjunt fa bona pinta, tot i reconèixer que hauré de ser meticulós amb la producció en barrejar dos estils de composició molt diferents. A més, no vull repetir-me com a productor, després de la jugada rodona de "Febrer" (l'EP de Tired Hippo de 2008 del que haurem parlat en aquest blog en almenys una altra ocasió). Però compartir disc amb en Ferran Baucells és un honor.
Acabo parlant d'un fet diferent. Fa un parell de mesos vaig sentir per primer cop la cançó de Coldplay "Fix You", amb la seva preciosa intro de Hammond... i em vaig alarmar molt en semblar-me molt semblant a un tema meu (creia, la Torradora). A la fi he pogut resoldre l'enigma de què va passar: fa dos anys hi va haver un concurs de versions d'estudi de cançons de Bob Dylan en el que uns quants de la colla vam participar (apart de mi, recordo la magnífica versió dels TH de "Ballad of Frankie Lee and Judas Priest" produïda per Toni Noise). Jo vaig versionar "Standing in the Doorway" del "Time Out of Mind" (1997), basant-me en un so tipus "Won't Get Fooled Again" (The Who, cal recordar-ho?) que havia creat en el meu DX-7. Preciosa... fins que la vaig trinxar amb la meva pitjor pista vocal des de 2000 (sembla fàcil cantar Dylan, oi? Doncs no ho és!). Bé, el cas és que m'he adonat que, encara que estan separades tonalment per un semitò i que gradualment se'n van en direccions molt diferents, les dues cançons comencen amb els mateixos acords. I aquí hi ha la sol·lució: res a veure amb la Torradora, però jo havia tocat efectivament aquests acords... en la cançó d'un altre.
I sí, sembla que revifo de mica en mica.

Aquí tenim de nou en Ferran Baucells, ànima de Tired Hippo. Admeto que feia temps que li volia fer aquesta entrevista i que problemes amb la meva connexió a internet han retardat el moment fins ara. A canvi, conté notícies fresquíssimes d'un moment molt intens per a ell i TH, en una entrevista plena de continguts.

1. Els aconteixements em superen, però "Febrer" estaria encara fresc en termes de la carrera del músic mitjà. Com el veus, amb la perspectiva d'uns pocs mesos?

'Febrer' encara està molt fresc, i és un dels projectes del que més content n'estic... 'Potser, després' ha obert com una porta a nous temes en català (com 'OVNI' i altres a la recàmara) i és un tema que ens diverteix molt tocar en directe (i tú ho has pogut comprobar!), '(Facing up) the tide' també m'encanta amb les guitarres distorsionades i l'inici de 'Is this?' encara em sorprèn ara... és un ep molt lliure, estic molt content del procés de gravació (en el que van participar força hippos) i de tot el que vas aportar, tant a nivell creatiu com a nivell de so. I, repeteixo, 'Febrer' encara està fresc, l'estic movent per intentar que poguem tocar en un dels festivals que es fan per catalunya... de moment no dic res més, que no hi ha res segur...
Per cert, tinc una contra-pregunta... com que els aconteixements et superen? què vols dir amb això?
(Nota d'en Lluís: He perdut el compte dels discos -físics o virtuals- que han sortit aquest darrer any sota el nom de Tired Hippo).



2. Un altre disc que has acabat recentment ha estat el teu projecte d'una cançó al mes titulat "2008" (de 2008, clar). Quines han estat les teves intencions durant aquest projecte?

'2008' s'ha de prendre com un divertiment... la idea és 'obligar-se' a treure una cançó al mes... i intentar que fos escrita en el mateix mes... la idea la vaig treure d'un grup que es diu 'bishop allen' (molt divertits, per cert). Vist ja des del 2009, puc estar content amb el projecte... la qualitat de so és molt 'lo-fi' en alguns temes però l'obligar-te a escriure un tema per mes ha donat cançons com 'the river's end', 'i tot...', 'OVNI' o 'biggest ballon' que crec que poden tenir continuitat en el repertori de TH, a més vaig començar a escriure amb una afinació alternativa de guitarra que em té força enganxat darrerament. També va ser una experiència satisfactòria perquè em feia por que pogués arribar a ser 'angoixant' l'obligació de treure un tema nou al mes, però ha estat tot molt natural, van sortir els temes i també gràcies a tu (de rius i mars + OVNI) i a l'Albert Miralles (Serrat del munt, 10) vam complir els plaços tranquil·lament... amb un tema extra a final d'any fins i tot!.

3. T'admeto que aquest darrer any he anat de bòlid per a saber a quin disc estava cada cançó que gravaves. Ets dels que calculen els continguts de cada disc, o "adjudiques" les cançons a mesura que et van sortint? Et consideres molt prolífic?

Si calcular els continguts vol dir planificar el tipus de cançons que poden conformar un projecte la meva resposta és no. Penso que tot ha de ser més 'natural' i no 'calculador', no ser treballar d'un altre manera... per '2008' ja t'he explicat quin va ser el criteri per triar les cançons... i per exemple 'so last year' inclou temes gravats al 2008 que no van entrar en el projecte anterior... ara estic gravant amb els gúdar temes que vaig escriure l'any passat per gravar-los amb ells (entre ells 'i tot...' l'única 'excepció a '2008) i temes que tenia de finals de 2007 (com 'manage today'), més un tema del 2008 que no ha aparegut encara perquè la qualitat de la gravació que tenia era horrible (i ho dic jo!!). El que sí que valoro força i em fa reflexionar, és l'ordre de les cançons... una cosa que penso que és important (tot i els shuffle-addictes, entre els quals m'incloc).
Molt prolífic? La veritat és que jo faig el que em diverteix en el poc temps lliure que em dóna el dia a dia... i això és escriure cançons... prolífic ho relaciono una mica amb 'pedanteria' i res més lluny... i pot no semblar-ho però també es queden temes sense publicar, faig selecció... fa anys ja feia cintes de casset amb deu o dotze cançons cada dos o tres mesos... ara senzillament, internet em dóna la possibilitat de pujar-les i que les pogueu escoltar. Per mí és un divertiment i suposo que per la gent que les escolta (em sembla que es podria comptar amb els dits de les mans... i sobre tot, continueu allà!!) també ha de ser un divertiment. També reconec que és fàcil ser 'prolífic' si el procés d'escriure cançons és relativament ràpid, com ha acostumat en el meu cas fins ara... m'alucina quan grups com wilco parlen de deconstruïr cançons, tornar-les a començar, òbviament ells venen millions de disc i jo no sé si arribo a 10 oïents (que ningú pensi que sóc tan burro) però moltes cançons no passen de ser variantss de per exemple C G D (un A!!)... i no em diguis que això no ho pots fer en 20 minuts, lletra a part (s'obre la veda per discutir-me el que acabo de dir!! comenteuuuuuuu!!)...

4. Hi ha vegades que busques a grans noms per a ajudar-te a fer discos fantàstics, però també has fet discos sencers i quasi sencers gravant literalment amb una cinta de caset. Quina és la teva actitud davant de la producció?

Moltes gràcies pel comentari. La paraula producció em produeix sempre cert recels... mai hauràs sentit dir 'aquest disc té una gran producció'... a mí m'agraden les cançons i la seva interpretació... per exemple ara estic escoltant força The tallest man on earth, veu i guitarra, res més... a vegades en la producció es pot perdre l'essència del tema i això és sempre el que temo perdre...

5. Com veus a la Mireia com a segona cantant de Tired Hippo? T'admeto que les seves contribucions em semblen cada cop més importants.

És evident que la importància de la Mireia al grup ha anat augmentant... normal, donat el temps que passem junts i la veu tan maca que té... tot i que a vegades no coincidim en tot només puc agraïr-li lo bé que canta i tracta els meus temes... i atenció al disc que està gravant amb l'arnau... ens passará la mà per la cara a tots!!

6. Català, castellà o anglès?

És un estranya part del procés de composició el que em diu si la cançó ha de ser en català o en anglès (en castellà tret d'algun experiment fa anys i 'cabezas' no tenim res), jo que sempre havia renegat del català, i que deia que el pop havia de ser en anglès, ara sembla que s'estan repartint els dos idiomes a un 50% aproxiamdament en les noves cançons... no negaré la influència dels Manel i apropar-se a grups com els Gúdar o Orangine (tot i que canten en castellà aquests). També hi ha influït el tema 'Potser... després' i la bona acollida que ha tingut... potser seria el moment de plantejar-se un ep en català... és obvi que som a catalunya i arribes molt més a la gent en català però intentant mantenir sempre l'essència TH dels temes... fàcil d'escriure-ho però a l'hora de portar-ho a la pràctica...

7. Superarà la teva nova Gibson la Martin? Les veus potser com a complementàries?

NO. SÍ.
La martin és una part molt important de les meves cançons i quasi, et diria de mí mateix... penso que no la superarà però la complementarà... estic content de com va sonar al concert del Tribbiani, poder fer un concert amb acústica, sense haver de patir per la pastilla és un plaer i espero poder combinar-la amb la telecaster en algun concert proper i tenir textures elèctriques i acústiques. A més, també són complementàries en el so, la Martin és folk, molt suau però amb molt cos, la Gibson és més blues, power-pop, un so més directe, quasi hi ha dies que sembli et convidi a fer rock'n'roll.

8. Ara que hi ha algunes gravacions teves que inclouen passatges de Stratocaster, com la veus en comparació amb la teva estimada Telecaster? Hi intervenen motius merament estètics, o es tracta d'una cosa molt més profunda?

Els que toquem la guitarra (potser no tots però a mi em passa) a vegades no necessitem motius per dir que una guitarra ens agrada o no... són sensacions... i jo no sóc d'stratocaster, tant per estètica com a nivell de so em quedo amb la telecaster... i amb la jazzmaster i la jaguar!! Reconec, però, que a les nostres gravacions hi ha anat perfecte, gràcies a vostè!

9. Què tens previst oferir-nos amb els teus actuals projectes amb els Gúdar i Orangine?

Encara està tot una mica verd com per a que pugui parlar molt d'aquests projectes. Abans feia referència als 6 temes que estan en procès de gravació a l'estudi dels gúdar. Espero que es completi en els propers mesos i editar-ho a través del seu segell, i tenir així una versió de 'i tot...' amb un bon so. A part és un bona experiència escoltar altres veus o instrumentistes en els temes de TH (com ja s'ha demostrat). Amb els Orangine no tenim ni data per començar a treballar així que haurem d'esperar una mica encara...

10. Finalment, em consta que tens un disc a mig fer als estudis MBM. Ens en pots fer cinc cèntims?

Les 'bedroom tapes'!!! Un retorn a l'origen del 'Sweet Après-Dinner'... tornar a gravar amb el Miguel. Estem a l'espera de que torni de la seva NYC experience per reprendre-les... La veritat és que tinc ganes de que els temes que inclou (alguns ja han sonat en directe com 'Yellow Moon' o 'TBBT') vegin la llum perquè m'agraden i enriquiran força el nostre repertori quan surtin (de fet, un d'ells, '1...2...3... insomniac!' ja l'estem assajant per ordre directe del nostre manaché)... em faria molta ilusió enllestir les 'bedroom tapes' aquest any amb el dottore...

Bona nit a l'Auditori Municipal. Tired Hippo han fet un dels seus millors concerts. En la meva modesta opinió, "Only Unhappy People Dance Bad" i "Disillusion" han marcat els millors moments, fent-me recordar què hi havia estimat la primera vegada que les vaig sentir. D'alguna manera, eren Tired Hippo tancant el cercle iniciat amb les demos de mbmstudios de 2005. Única pega: la lletra de "Potser... després" no s'entenia prou, segurament pel problema combinat d'una mescla correcta però no perfecta i de posar alt el volum de PA en una sala molt brillant i pensada per a concerts clàssics. El mateix els ha passat als Manel, un grup excel·lent amb mil històries per a explicar però de les que en devem haver entès un 40% pel mateix motiu. El públic? Relativament petit, però tots interessants.
El Requiem va progressant. Nou moviments són ja al sac. Quatre més estan començats (dos d'ells, avui, revisant coses fetes "de coco" a Lanzarote), amb el que queda només un per començar... i tinc un parell d'idees per a fer-lo. A veure què em depara demà al matí. A la tarda, misteri a l'entorn d'uns vaixells de joguina. Això sí, l'estrena de la composició trigarà. Ja us avisaré.
Algú de vosaltres ha vist "La muchacha de Londres" del Hitchcock? A mi em va agradar molt.

Avui, sessió de repàs de les mescles de "Febrer" fetes en dies passats (no us recomano pas mesclar en 16 pistes!). Amb el Ferran Baucells hem repassat les mescles de treball que he acabat exactament cinc minuts abans que ell vingués a les 5. Pensava que seria feina dura, però crec que només hem mogut un parell de faders a dues cançons. Fins i tot ens ha donat temps de gravar-li un tema ràpid (ja està mesclat i tot), per a algun moment del projecte de Tired Hippo "2008" (per tant, sortirà en algun moment abans de final d'any, no patiu). En fi, ja només esperem una portada (a ser possible de la Itzi, tot i que hi ha alguna altra opció oberta), i a escoltar que són quatre dies (i dos plou).
Pregunta retòrica de rigor? Encara es creu el Montilla i demés que tenen un mínim poder de negociació a Madrit? Si el que ens cal (i ja hi ha un manifest al respecte a ANNA notícies) és canviar completament de forces polítiques al Parlament (i potser a Madrit), i fins i tot així sóc pessimista: què tal si 800.000 persones ens n'anem directament a negociar a Madrit sense passar per aquesta colla d'inútils que són els nostres polítics? Així, de passada, potser faríem una mica més de por.
La Stratocaster es troba bé.

A falta de notícies del Partisà (excepte aquesta, que el posposo indefinidament fins que pugui trobar un forat a l'agenda per a acabar-lo sense cremar-me), notícies sobre la producció de "Febrer", d'en Ferran Baucells i amics. A la fi he aconseguit acabar els multipistes, cosa que no deixa de ser un miracle si tenim en compte que la tecnologia emprada és molt inferior a la que potser hagués estat necessària. Però Kanga necessita una remodelació que de moment no és al meu abast.
Però el cas és que, si al Ferran li sembla bé la feina feta, ja només ens quedarà mesclar quatre dels cinc temes. "Potser... després" ja compta amb una bona mescla feta a l'inici del projecte, i "Nigatsu" serà de mescla senzilla, i això si no emprem un dels dos rough mixes de l'inici del projecte. Penso que són les millors. Però les altres tres no es queden pas gaire enrera. "Tide" compta amb un bon multipista, una balada que ha quedat transformada per una Strato, un Metal Zone i molta reverb. "Silent Word" és country, i també hi he posat guitarra mutejada. La més difícil de mesclar serà "Is This", no per falta de qualitat precisament (hi ha una part de trompeta del Jorge que li dóna molta distinció), si no perquè hi he posat massa coses a l'arranjament. Que què he fet? La idea era que el Ferran gravava les cançons (i, sí, "Nigatsu" va ser una idea capturada quasi al vol a l'estudi), els Tired Hippo que volguéssin hi podien participar (al final, només la Mireia, el Jorge i el Jordi ho han fet, problemes d'agenda i una llarga avaria elèctrica a Kanga han impedit la participació dels altres), i al final jo hi afegia arranjaments per a fer-ho més luxós, partint del que haguessin gravat ells. Durant la primera setmana de projecte, per allà a principis de juny si no vaig errat, vaig fer dos arranjaments que han quedat més o menys fixats en pedra (el Jordi va intentar una segona guitarra a "Nigatsu", però a causa dels efectes que hi havia en mescla aquesta guitarra està dessincronitzada amb la resta i no la podrem incloure a la mescla final. Sorry, Jordi!), i els altres s'han materialitzat aquests tres darrers dies (amb una sessió prèvia de sincronització i acondicionament dels multipistes), començant per una sessió de baix en injecció directa, continuant per ahir a la nit amb una llarga i intensa sessió on la Antàrtica hi va tenir molt protagonisme, i acabant avui a la tarda amb una gravació de DX-7 a "Tide" i una pista de bandúrria a "Is This". Demà, la veritat.

El llançament del “Sweet Après Dinner” dels Tired Hippo està suposant un rebombori que supera de llarg el que havien generat els seus llançaments precedents. Sigui pels dos anys i mig invertits a parir-lo, sigui perquè la música està sonant, en general, definitivament bé, o sigui perquè els que en teníem ja alguna de les maquetes estem enfeinats a jugar a les comparacions entre idea inicial i disc acabat, la veritat és que fins i tot al propi blog de Tired Hippo (http://tiredhippo.blogspot.com/) s'estàn començant a recollir diverses impressions i anàlisis molt el·laborades. Passem a parlar amb el principal responsable de la criatura, en Ferran Baucells.

1.Com et sents després de publicar el "Sweet Après Dinner"?

Es com haver acabat una feina que hi has anat darrera molt de temps… i molt content amb el resultat final... i molt pendent del que la gent n’opina...

2.Quins records tens de la gravació? Quin va ser el millor moment? I el pitjor?

En dos anys i mig hi ha força records... dels bons em quedo amb els primers temes gravats amb el Miguel el nostre bateria, el Jordi i l’Arnau cridant desesperadament a ‘Paris’68’, la gravació amb el Guerra (baixista) a ‘Tonight we’re stars’... la Viki ballant a l’estudi, el Jorge repartint saviesa entre tocs de trompeta, la Mireia descobrint els temes gravats i afegint-hi la seva veu... el pitjor potser ha estat l’haver d’assumir que el disc no estaria llest en el temps que jo desitjava... el ‘Sweet Après Dinner’ m’ha ensenyat a ser pacient...

3.Parla'ns de les cançons. En especial, m'interessa "Paris'68" i el que significa.

Moltes cançons!!! ‘My Two Left Feet Blues & The Go-Down Orchestra’ la vaig escriure la nit abans que arribés la Itziar a gravar perquè pensava que faltava un tema que poguèssim cantar els dos junts… un tema per començar el disc en l’estil d’ ‘Otoño’... és curiós però em va passar també amb el Collage (amb ‘The Shore’), que just abans o durant una gravació poden sortir temes que et sorprenen i t’agraden més que els que estàs gravant
‘Blood Test’ i ‘Disillusion’ les vaig escriure en un moment difícil personal i per això tenen aquest aire de pregària que m’encanta… i ‘Disillusion’ té el millor solo de trompeta que el Jorge ha gravat mai per Tired Hippo
‘Do Svidania Apollonia Orchestra’ està dedicada a la gata del David, el nostre manaché, que va passar uns dies a casa meva mentre escrivia aquesta cançó...
‘Paris’68’ la vaig escriure mentre mirava un documental sobre el FIB’05 sense volum... la idea per la lletra em va venir perquè en aquell moment llegia el llibre de Bryce-Echenique de Martín Romaña que m’havia passat el Jorge... eren temps difícils i em sentia molt identificat amb el llibre i el personatge. M’encantava la idea de que el maig del 68 va ser, com és habitual, més una façana de nens macos que no pas una veritable revolució social i com el personatge, tot i el moviment i la bogeria que l’envolta, només pot pensar en la seva dona que està a punt de deixar-lo...
‘Saturday Raindrops’ la vaig escriure un dissabte de pluja... una de les cançons més naturals que m’han sortit… i com ha guanyat amb la mescla final!
‘Only Unhappy People Dance Bad’ és una cançó que vaig escriure després de veure la pel.lícula ‘9 songs’ (curiosa) en la que el persontage femení diu aquesta frase (o semblant) i vaig pensar que havia d’escriure una cançó amb aquest títol... i ha estat un dels temes més celebrats de Tired Hippo
El cos de ‘Summer Rain’ el tenia d’un grup de cançons que havia escrit abans del 2000 i guardo en cintes molt, molt antigues... m’agradava però pensava que li faltava un canvi... i de sobte mentre escrivia ‘Disillusion’ vaig retrobar-me amb ella i li vaig afegir el pont i així es va quedar.
‘Noom’ i ‘All Your Tears’ provenen d’unes poques cançons que vaig escriure a principis de 2005... la resta d’aquells temes es poden anar sentint a les ‘Home Recordings’ que estic pujant a la nostra pàgina del last.fm: http://www.last.fm/music/Tired+Hippo. ‘Noom’ parla sobre la lluna (o de la falta d’ella) i ‘All Your Tears’ de les relacions de parella (o de la falta d’elles)

4. La Itzi aporta dos temes, "Cabezas" i "Superstar". Com recordes la seva aportació? Va ser "vist i no vist", o ha tingut una continuitat?

El primer que puc dir és que els temes em semblen espectaculars! Sempre és un gran moment quan la Itziar em mostra els seus nous temes i treballem en ells.... malhauradament només va estar en una de les sessions de gravació…

5. Tècnicament parlant, com s'ha fet el "Sweet"? A quins estudis heu anat? Heu emprat trucs comentables per a aconseguir els sons més sofisticats?

Vam començar les gravacions a mbmstudios (Only Unhappy People Dance Bad, All Your Tears, Disillusion, Summer Rain, Blood Test, Noom)… d’allà vam passar a l’estudi S(on)s on vam gravar la resta dels temes amb l’Arnau Vallvé que ja ens havia produït l’Another Side Of Tired Hippo’… hi vam afegir els temes anteriors i va començar el ‘treball’ de mescla i gravar instruments per aconseguir el resultat final...
Com a curiositats l’Arnau podria explicar moltes coses… jo recordo micrófons a la sala del costat on gravavem per obtenir una mena de ressó...

6. Quins instruments heu fet servir? Hi ha arranjaments molt densos pel que és usual en els vostres discos.

Jo com sempre he fet servir principalment les meves guitarres, més sonen també la guitarra Danelectro de la Itziar i la Telecaster (més nova que la meva) del Jordi. A part dels instruments habituals en les nostres gravacions per l’estudi han passat violins, contrabaix, viola, acordió, trombó… i més que segur que m’estic deixant…

7. Digue'ns alguna cosa de la Go Down Orchestra. També, qui va fer els arranjaments d'aquesta cançó?

Els arranjaments els va fer l’Arnau Vallvé.
L’orquestra neix de la col.laboració (totalment desinteressada) d’estudiants de l’Esmuc que l’Arnau crida per a poder dur a terme la gravació... seria un somni poder fer-ne una versió reduida per un concert.

8. Com es va decidir l'ordre dels temes? I les transicions?

De seguida que vaig veure que el projecte inicial d’editar dues maquetes al mateix temps (una amb els temes gravats amb el Miguel, un altre amb els gravats amb l’Arnau) no seria posible per problemes de dates de finalització i costos de disseny, havia de decidir com ordenar el disc amb els 14 temes que teníem... després que l’Arnau em convencés que no hi hauria problema en barrejar temes de les diferents sessions vaig decidir que l’ordre havia de ser el que s’ha quedat definitivament... hi ha moltes coses pensades i repensades en el disc... però l’ordre ha estat inalterable i segueixo estant força content amb ell.
Les transicions es van afegir en el procés de masterització... jo tenia clar que no podia haver-hi massa transicions amb efectes després del ‘Another Side Of Tired Hippo’ però volia posar-ne alguna més que al ‘Collage’... vam haver d’arribar a un consens amb l’Arnau a instància del Ferran Conangla (que ens va masteritzar el disc)... al final amb la introducció i les poques transicions vam arribar al punt mig que t’esmentava.

9. Encara que sigui "territori Itzi", ens pots dir alguna cosa de la portada?
Crec que és la millor que ha fet mai.

A mi també m’encanta! Tot i que, per exemple, la de l’”Another Side Of Tired Hippo” sempre m’ha agradat molt també... no sabria triar una de les portades com la millor... pel que jo sé, la gata té relació amb la història que t’explicava sobre ‘Do Svidania Apollonia Orchestra’ i la gata a la que està dedicada... a més de detallets a l’oriental que tant m’agraden!

10. El disc està aixecant passions. El veus tu també com el millor disc de Tired Hippo?

Aixecant passions!! Tant de bo!! Merci… És evident que el ‘Sweet Après Dinner’ neix amb la voluntat de ser ‘EL’ disc de TH i estic content amb el resultat… per sort sempre que hem tret algun nou treball penso que ha estat el millor que podíem fer al moment de publicar-lo... estic content amb tots els treballs que hem arrodonit i no seria just oblidar-nos del ‘Collage’ ni del que ha vingut abans...

11. Per acabar, quins plans immediats tens, ara?

Tinc moltes ganes de portar endavant aquests projectes: una gravació a Kanga amb temes nous en els que per primer cop sonarà el banjo en els temes de TH… un ‘Home Recordings #2’ pel last.fm (del que esperem gravar un nou video)… un ‘Sweet Après-Dinner (P)re-mixes’ amb rareses i mescles prèvies a l’edició definitiva… treure les ‘Bedroom Tapes’ quinze nous temes que es troben en procés de gravació a mbm studios amb el gran Miguel Ballester… i a més, seguir amb la promoció del ‘Sweet Après Dinner’, que tot just comença!!

*********************

Com a addenda final, repesco una breu nota que vaig publicar en aquest el meu blog el divendres 24 d'octubre de 2007, i que, essent en si mateix un text menor, pot donar una idea del clima pre-llançament: “I, també: "Sweet Après Dinner" de Tired Hippo està ja mesclat i pendent de masterització. Si tenim en compte que quan van començar a gravar-lo jo encara duia xumet, està clar que l'estrena del disc (el més important del cànon baucellià) serà una ocasió única per a la nostàlgia. Atenció a clàssics-a-ser com "Disillusion" o "Only Unhappy People Dance Bad"!”

Increïble. Després de dos anys i migs de sang, suor i Martins, a la fi tenim entre les mans el “Sweet Après Dinner” dels Tired Hippo. Crec que tots admetrem que no podíem més de ganes de sentir el resultat final d'una de les epopeies en estudi més ambicioses que s'hagin fet mai al nostre país. Jo ho havia comparat amb esperar Smile, però potser el resultat final sigui (des del punt de vista de ser gravacions molt diferents unides per efectes i sense buscar un discurs unificat, però sí una certa qualitat) una mena d'Àlbum Blanc personal dels seus autors.
Per a mi és el disc més important dels Tired, bàsicament perquè conté My Two Left Feet Blues i els sis temes de les sessions inicials a mbm Studios, que en sí mateixos són el punt màxim d'inspiració de la carrera de songwriter del Ferran Baucells (a saber: Blood Test, Noom, Disillusion, Unhappy, Tears i Summer Rain). En conjunt, el disc es nota treballat, i quasi tots els temes són bons, però més endavant comentaré alguna irregularitat (en aquest sentit, “Collage” no tenia tants pics màxims però era un disc molt més ben anivellat, fet que el deixa quasi al mateix nivell que aquest “Sweet...”)

(Dinner): Simplement uns segons de sopar, la gent va callant i...

My Two Left Feet Blues & The Go Down Orchestra: En les primeres versions era un tema bonic però força senzill, però l'orquestració amb instruments reals, una de les darreres coses incorporades a l'àlbum, l'ha convertit en un tema simplement increïble, tècnicament el tema més ben gravat de la història de TH.

Blood Test: Molt bo com a segon tema. Està quasi igual que als rough mixes, només canvia el trombó solitari i algun efecte discret en mescla. Transició: efectes de tren antic (sembla un vaixell al moll, també) i...

Do Svidania Apollonia Orchestra: L'acordió atorga tot el clima a un tema que en directe, fa dos anys, no acabava de ser. Ara és com estar en un cafè a París. El final també és molt millor que l'original, i el títol és certament impagable.

Cabezas: primer tema de la Itzi en aquest disc, aquest cop en castellà, i amb una mescla molt senzilla, amb l'únic afegit d'un sintetitzador analògic i uns efectes de metrònom al final. Com a la resta del disc, les percussions són plenes de matisos, bé que suaus. Aquest és un disc per a escoltar sol, amb llum tènue, preferentment de nit.

Stars: Un dels temes més bàsics de l'àlbum, excepte per la caixa de ritmes (en realitat el miguel tocant la bateria amb un plat a la caixa i una guitarra al revés) cap al minut de duració. Excepte per això, està com en els rough mixes.

Noom: El vibràfon acaba d'arrodonir un tema simplement preciós, dels millors de l'àlbum. Una bomba al final i...

Disillusion: Iniciat a mbm, és un altre exemple de la màgia d'aquelles primeres sessions: seducció a través de la repetició infinita de quatre acords que sonen fenomenalment bé. Quasi està com a la maqueta original, excepte pel piano del final.

Paris '68: Una veu recita eslògans en francès. Comença un dels temes més importants del cànon baucellià. I, per això mateix, sorprèn que sigui tan paleolíticament senzill: dos acords (cosa que no el fa pas pitjor, puntualitzo: realment està molt bé). Genials solos de guitarra i també el desmadre final.

Superstar: Això ho és la Itzi. Espero que algun dia algú de fora se n'assabenti.

Saturday: Country-folk amb una preciosa harmònica. Recorda algunes produccions dels 1950es, la bateria del Miguel aparenta estar passada per eco sense estar-ho realment. Atractiu.

Only Unhappy People Dance Bad: Un canvi respecte de la maqueta original és l'efecte de mescla de l'inici, que sobta una mica. La cançó, no obstant, és l'altre gran far, junt amb "Late At Night", del seu autor. Al final, junt amb un toc de piano, hi ha unes harmonies precioses.

Tears. Un altre tema amb ingredients country. En una primera escolta el primer acord sobta després de l'aura màgica d' "Unhappy" (vaja, pura qüestió de gustos), però com a tal el tema és excel·lent, i es beneficia d'una mescla molt ben feta, quasi tan efectiva com la de "Two Left Feet Blues", amb bones guitarres i veus.

Summer Rain: L'inici d'aquest tema és bastant despullat pels paràmetres d'aquest disc, potser algun pad de fons hi hagués quedat bé, també. A partir d'aqui el tema va creixent i el tros del pont està superbé, amb tocs orquestrals i tot. Després torna a la senzillesa.

Tonight Tonight: El final “oficial” del disc i una mena d'himne de comiat, potser el veig més com un tema “per a mig disc”, és un final molt suau per al que els TH ens tenen acostumats. Bo l'efecte del final. Uns segons de pausa i...

Today we’re sad (bonus): Tema sorpresa, prou extravagant com per a ser el final de veritat, més que no pas un bonus. La percussió (un got, una cullera i una guitarra colpejada, distorsionats electrònicament) sona molt bé. Memorable.

Finalment, unes ( molt bones) paraules per al gran treball de portada de la Itzi, una il·lustració molt seva d'un gat clar sobre fons fosc, que queda fantàstic degut a les tres dimensions que se li han donat al gat via ordinador.
Què ens depararà el 2008?

A la fi s'han distribuït les primeres còpies de "Collage", dels Tired Hippo. Encara que en teoria hem de quedar a l'espera de l'ambiciós "Sweet Après Dinner", de llarga gestació, podem ja afirmar que "Collage" té tanta entitat com l'altre projecte. Felicitats des d'aquí, doncs, pels bons resultats de la proposta. Ens en parla el màxim responsable, en Ferran Baucells.


1. Després de més de dos anys, a la fi una nova entrega de Tired Hippo en disc. Tranquil·litat, a la fi?

La tranquilitat no arribarà fins que no surti Sweet Après Dinner… amb el Collage hem aconseguit treure una nova maqueta… nous temes… coses que no havíem fet encara… però el cercle es ‘tanca’ amb Sweet Après Dinner… sens dubte

2. La Itzi està potent, ara.

Com sempre els seus temes m’encanten… ‘cause’ és un inici perfecte pel disc… ‘hablemos de negocios’ és lo més mogut que ha fet mai TH… i ‘lo que te plazca’ m’agrada per haver fet un tema instrumental que sona molt bé.

3. Per cert, tens alguna idea de com va fer la portada?

Mai li pregunto ni com, ni què volen dir les nostres portades… simplement genials per mi.

4. He perdut el compte: quanta gent sou, ara? T'hi pots explaiar.

El recompte oficial del grup comptaria amb els fundador, el ‘petiso’ jordi (guitarra i veu), la viki (veu), el miguel (bateria i percusió), el guerra (baix), el jorge (trompeta) i la mireia (veu)…

5. I la Martin?

És una extensió dels meus braços… estimo aquesta guitarra… però ja ho sabeu… també es fa vella… i l’hi hem donat un respir en un parell de temes de Collage…

6. Descriu-me les cançons, plís.

Parlaré de les que he escrit jo… ‘z-ray’ és un tema que vaig escriure l’estiu passat, d’aquí que parli sobre el sol, i el pont sempre he pensat que té un toc als temes de la Velvet relaxats… ‘faro’ és de la tardor passada… la meva intenció era fer un tema que sonés o s’acostés als temes clàssics dels anys 50 o així… no s’assembla però penso que ha quedat molt bonic amb els tocs d’slide i trompeta… ‘the shore’ en origen era un primer intent de fer una cançó en català… no funcionava però al posar-li lletra en anglès vaig veure que ho tenia i ‘a change in the weather’ va sortir de frases que havia anat sentint a la feina… vaig estructurar una lletra i vaig veure que el tema podia sonar una mica a luna (cosa que volia)… els dos temes els vaig escriure mentre feiem les sessions de gravació i per donar’los-hi força els vaig cantar amb la mireia… ‘lost’ és un tema que vaig escriure l’any passat mentre vivia en un pis de Gràcia… la veritat és que m’agradava moltíssim tocar-lo durant una temporada però tot i que està tot a puesto i ben tocat, esperava que la cançó funcionés millor… coses que passen… i ‘vilatristesa’ és una troballa… no sé com em va venir la idea d’intentar fer una cançó en català i va sortir aquesta… tristesa i terrassa tenen certa semblança i així estirant va sortir la lletra i la música és molt TH… i això m’encanta: és en català però no desentona… la ‘cançó fantasma’ està gravada al meu menjador amb l’esperit del ferro i el vi voltant…

7. Ara parla'm del productor, el TonyNoise.

Aquesta ha estat la gravació més còmode que he fet mai… ens hem sentit amb la possibilitat de provar tot el que hem volgut amb el TonyN i fer tots els temes que han anat sortint… en principi ‘collage’ havien de ser quatre cançons i al final n’han caigut 10+1… la experiencia al Laboratorio Mágico ha estat molt positiva!

8. Quin criteri has seguit, a l'hora de demanar un determinat estil de producció?

L’únic que vaig suggerir va ser a l’hora de masteritzar… hi ha una cançó de Nacho Vegas (NV por la paz mundial) en el que m’agrada com sona tot i també els discs d’Iron&Wine per la senzillesa dels temes

9. Hi ha menys efectes que a l'"Another Side of Tired Hippo", però són més significatius.

La veritat és que no n’hi d’efectes quasi… algun so de vinil que m’agrada… i el so del mar que m’encanta… els efectes tornaran amb més intensitat a ‘sweet après’ … crec que qui més efectes posa has estat tú, lluis…

10. Quanta gent vas fer passar pel Laboratorio Mágico?

A banda dels vuit que et comentava com a membres del grup… vas passar tú per donar color a diversos temes… m’encanta el xilofón a ‘Z-Ray’… el Raül Barbero, company als ToBe que va contribuir al subidón final de ‘Lost’…
el xavi Serra… que va posar el baix d’A Change in the Weather’… i el David García que posa la guitarra atmosfèrica i slide de ‘faro’

11. Què recordes amb més afecte de les sessions?

Si m’he de quedar amb un record… i no és perquè em fagis tu l’entrevista… recordo venir-te a buscar amb cotxe del Raul i pensar… ‘hi cabrà tot lo que porta el lluis???’… sitar, xilofon, bandúrria i demés… tot en un citroën saxo amb nosaltres tres… i la polícia dirigint el trànsit… espectacular!

12. Crec que aquí hem de fer una parada obligada amb el "Sweet Après Dinner". Està acabat? Com és que s'ha allargat tant? Sortirà aviat?

Està gravat i està pendent de que s’acabi de mesclar i masteritzar… jo espero i desitjo que al setembre estigui llest… després de més de dos anys… tinc moltes ganes.

13. Tens algun altre projecte en marxa? Repòs, potser, després dels dos discos més ben acabats de Tired Hippo?

Tinc un disc començat a gravar a casa del Miguel… a banda dels temes que ja hi ha hi afegiré alguns dels nous temes que he escrit durant aquest 2007… seran les ‘bedroom tapes’ i si les dates quadren (no quadren mai a TH) espero que surtin per acabr l’any més tired de tots…

14. Finalment, quins plans hi ha, per a fer directe (si n'hi ha)?

Estic intentant buscar un concert de presentació de ‘collage’ a terrassa però de moment no estan molt receptius les locals… quan tinguem el ‘sweet après’ serà el moment de baixar a Barcelona….
(Nota: en el moment que aquesta entrevista arriba a aquest blog, ja hi ha confirmat un concert l'1 de juliol al Pupiles de Terrassa. Notícia recentíssima!).