Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

diumenge, de gener 10, 2010

Dies de producció: estem treballant en un EP conjunt amb els Tired Hippo. Bastant avançat ja. El que està menys a punt és el meu material propi, però almenys una cançó, titulada temptativament "Nashville C.", em manté esperançat. Les tres del Ferran Baucells estan mesclades i tot, i li he proposat incloure'n una quarta, pendent de gravació. Jo també n'inclouria una quarta (originalment n'havien de ser tres i tres). A això s'hi afegeix l'addició al projecte, diumenge passat, de dos temes, un de M. i un altre de la Itzi (enviat des d'Amsterdam), que encara estan pendents d'arranjament. Amb el que hi ha la possibilitat d'acabar en un CD de deu temes, una bona xifra. Això sí, em vaig immergir tant en la producció que a mitja setmana he hagut de parar a prendre aire (a més, no falta un excés de feina però pot ser crítica pel que fa a mi, així que vaig amb fars antiboira).
Ahir, de fet, hi va haver concert de TH a FNAC de l'Illa Diagonal. Concert que va estar prou bé, tot i que per alguna raó no van pitjar l'accelerador com en altres concerts recents seus. En sortir del concert, dues compres: un triple CD de gravacions d'estudi de Bill Monroe (entre elles "Blue Moon Of Kentucky") i una caixa que diria que és una integral de Mendelssohn (encara no sé què faré amb 40 CD's, un DVD i un CD-ROM). Diria que 45 CD's de cop és el meu rècord.
Darreres audicions: bastant material de Charles Ives (entre ell el CD "Psalms" amb algunes coses bastant boniques; per la resta he tirat molt de Naxos i tot just ho he escoltat tot, falta païr-ho), i el Stabat Mater" de Karl Jenkins (2008) que vaig sentir en concert a Berlin. En general està millor el disc que el concert. La peça com a tal és irregular. Hi ha moments molt bons (la idea de les percussions està superbé), algun que altre passat de sucre, i un moviment que sobra ("Incantations"). En general, l'obra és una fusió entre clàssic i New Age que majorment funciona. Jo la defineixo habitualment com una obra clàssica per als fans de Nightwish i altre material especial per a la Terra Mitja (no del tot, però és el que més s'hi aproxima). Ara em queden pendents un CD de Smetana ("Má Vlast", la seva típica, amb el que tanco un cercle iniciat a les classes de la Rosa Alamany a l'Escola Pia) i un doble amb "La fanciulla del West" de Puccini (obra que no conec).
Aprofito per a posar enllaç a dos videos. El primer és el video clarament amateur (i que va rebre certes crítiques en el seu moment) d'"Amsterdam", fet fa mig any. El segon és una primicia: "Hotel Renaissance" en un video molt anat de l'olla però que m'encanta com ha sortit, especialment per haver estat fet de manera molt senzilla. Els propers els faran amics meus.

(Videus retirats. A 2016, prefereixo deixar-ho tot en mans de RouteNote.)


1 comentari:

frn ha dit...

l'ep rutlla!!!

45 d'una tacada??? brutal!!!