La nit de Nadal l’hauré passada compilant un «àlbum» de cançons mal gravades i d’idees «verdes». La idea és regravar-les i veure si de tot plegat en puc treure un àlbum decent, l’últim que faria amb sintetitzadors en una temporada, i amb idea de fer servir el Roland D-05 en part de les gravacions. No substituiria del tot el «Buy Guitars EP», però sí en part.
De fet, el 26 he fet portada pel nou projecte: «Electric Landlady». Això ja ha implicat moure pistes fora del «Buy Guitars EP» a Bandcamp, i ja el tanco: un EP d’allò que seria millorable però que cal que segueixi essent com històricament ha estat, des de la versió original de «Vull ser lliure» fins a «El cotxe del gat» (una cançó menor la gràcia de la qual és com de complicat va ser gravar-la).
I el 29 he ampliat el «Shut Down» amb dues bases. Una feia uns dies que voltava. L’altra, millor, l’he creada en 24 hores, es diu «Aeroport», i parlarà d’un tema que no vull deixar que es perdi.
En tot cas, m’he adonat de la influència que té l’editor de partitures en la meva música: en haver-hi disponibles només els instruments tradicionals, componc per a ells. No me n’havia adonat perquè en el fons he estat molt temps fent arranjaments volgudament «acústics». Però quan vull fer una cosa més avançada, de sobte costa molt pensar.
*****
He revisat el disc per a Philip Glass. «Dance No. 2» és ara més ràpida, i es nota. I, sobretot, he afegit una versió de «Montage» més llarga que l’original. Ara el disc té cara i ulls.
*****
Finalment hauré penjat dos vídeos musicals el 28. N’havien de ser quatre, però dos contenen algun tros d’altra gent i l’algoritme me’ls va desgraciar, amb el que vaig haver d’eliminar-los només pujar-los. Llàstima. Podia ser espectacular.
*****
El Maurici «tanca» el Mamut. D’ara en endavant només hi publicarà la seva obra. Sé que se li feia molt costa amunt. Li estic molt agraït per aquests dos anys, i per haver-nos donat una oportunitat a tanta gent que d’una altra manera no haguéssim pogut ni fer un primer pas. Gràcies també a Hidden Track per la seva part de feina.
Ara, és veure si puc anar a algun altre lloc o si m’ho he de batallar tot sol. Catalunya és el pitjor país per a ser músic, especialment si un es basa en l’estudi com jo faig.
Mentre, només Lluís Llach atrau gent. La resta de l’escena oficial és un desastre.
*****
M’ha arribat un regalet de la fundació amb una carta molt bonica, de les que donen moral. El regal? Un doble CD amb «Drumming» de Steve Reich en directe al Town Hall de Nova York el 16 de desembre de 1971. La gravació és excel·lent, i les notes del fullet van ser escrites per Steve Reich, amb una cal·ligrafia exquisida, per a un doble LP publicat privadament el 1972 pel galerista John Gibson, i reeditat ara en CD per Superior Viaduct. Coses així t’alegren el dia.
*****
El fill de Putin amenaçant amb una nova crisi dels míssils. El que faltava pel duro.
Mentre, Madrid pot fer tan el ridícul com vulgui perquè sap que amb Pere Aragonès Catalunya està parada. Admeto que m’està pujant la mosca al nas amb els resultats del 14F i com es foten d’hòsties amb el que veig tant a Twitter com al carrer. I no deixa de cridar-me l’atenció l’absència total d’enquestes sobre intenció de vot a Catalunya (a Madrid n’hi va haver una fa poc).
L’any que ve, Any Fuster.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada