(1-2 de gener)
El balanç de les primeres hores de 2022 és prou bo. Dues bases (o instrumentals complets) són al sac de l’«Electric Landlady»: «M Ipad Renoe» (Enya version) i «I’m Cooking Through You». Tres desastres són pendents de dur al següent nivell: «¡Grande la UUUUU!», «Monstruitos Antes del Naufragio» i «¡Viva la Batidora!». I tres idees són en esquema. El que dic, pot ser un àlbum, pot no ser-ho. La idea, més que res, és quedar-me sense desastres. De fet, aniria tocant revisar «Vull ser lliure» i «1 de maig». «El cotxe del gat» és ja la penúltima pista de la compilació «Corrupció, els tempteigs», i de fet és la cançó del «Corrupció» que no podia entrar al disc definitiu per no encaixar-hi, però que va formar part dels back-ups en CD.
«Vull ser lliure» té lletra revisada, però no m’agrada la nova base i l’he de repensar. I «1 de maig»... no sé si fer unes demos de «metal» i incloure-la allà. I no sé què fer amb la «Sintonia 23-G», doncs és una històrica que no encaixa enlloc.
(Després d’això, parada. No acabo de veure-li una direcció que ho justifiqui, excepte això: acabar amb una bona recambra, i eliminar els desastres de la meva discografia. Dintre de tot, no deixo d’haver après una bona manera de fer les coses. Però n’he d’aprendre una altra i té un nom: guitarres elèctriques com a centre de l’ensamblatge. Necessitaria temps i espai.)
(10 de gener)
Sis cançons refetes: «M Ipad Renoe», «Eerie Burger», «I’m Cooking Through You», «¡Viva la Batidora!», «Monstruitos antes del Naufragio» i «¡Grande la UUUUU!». Dels desastres només em queda recuperar «El Cotxe del Gat», i tindré una cara d’LP. «1 de Maig» i «Vull ser lliure» les he juntat amb unes demos metaleres per a més endavant. En tot cas, la part dura ha estat fer midis per a cançons que no en tenien i que s’havien de millorar molt. De moment, les sis refetes llueixen molt bé, i estic aprenent a programar sons al MODX6.
*****
Mentre, tinc una idea molt patillera pel llibret de l’òpera-musical. Res excepcional, però acompleix amb els requisits econòmics i, sobretot, ho puc anar improvisant i afegint-hi idees sobre la marxa. Pot fallar, però fins ara no tenia res. Em baso en una escena d’una obra que hem descartat al grup de teatre i que era responsabilitat meva.
*****
Estic escrivint a llocs web sobre música amb el «Feina 2.0» com a notícia. No sé si a algun lloc m’obriran la porta a canvi d’un determinat import. Si el puc pagar, no em fa res, tot i que tinc molt pocs diners. Però precisament el que més necessito és publicitat. Sobretot ara que oficialment el Mamut ha anat a dormir excepte com a «inprint» del Maurici, a qui estic molt agraït. No és gens segur que torni a trobar segell. Em preocupa que, precisament per haver-ho fet bé i tenir música professional i exportable, ningú em deixi entrar enlloc. Es veu que només es pot fer rock català i festa major. Estic molt espantat. (I per això endego una segona carrera com a escriptor, per a la que em falta espai, temps i calma.)
*****
Els meus objectius per a 2022 són: 1) el menys prioritari, una Epiphone Wildkat Antique Natural com la que em vaig haver de vendre el 2019 (i que em pot ser molt útil per a solos amb feedback); 2) dues percussions «minitongue» en La i en Si, molt econòmiques, a fer servir com un sol instrument (ja encarregades); i 3) una de no material, molt important: almenys una entrevista en un mitjà amb públic, segurament a internet. Necessito que circuli la notícia que existeixo i treballo. Segurament hi haurà despesa econòmica, i això serà si me la puc permetre. Serà un any de ser pobre.
De moment no faré res respecte del baix Squier VI. Tinc altres prioritats, i una llista que podria treballar per a mi.
*****
Visita al Museu Picotasso, amb bones exposicions sobre Lola Picasso i joies. I admeto que no tinc ni idea de com fer joies, però no deixa de ser una possible idea a explorar. Falta el temps i l’espai, com sempre. Però no deixaria de ser impactant vestir les meves pròpies joies.
*****
Em pregunto què votaré a les municipals de maig de 2023, però no serà el que vaig votar el maig de 2019. No puc entrar en detalls ara mateix, però estic molt decebut. I reconec que bona part de la meva decisió es basarà en la impossibilitat de pacte amb dos partits molt concrets. I, evidentment, després ja no penso tornar a tenir res a veure amb polítics. De fet, el meu somni és arribar a veure l’ajuntament paralitzat pel caos i la inestabilitat.
I certament ja no és una notícia a aquestes alçades, però no penso votar a les estatals i autonòmiques en com a mínim molts anys. Manera de fer neteja d’indesitjables.
Els sistemes de govern són de naturalesa psicopàtica. Només serveixen per a fer mal a grans masses de població, d’aquí la seva preferència per exèrcits i cossos policials i la seva propensió a acumular dirigents psicopàtics a les seves cúpules. Manera més ràpida de convertir les societats en totalment disfuncionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada