Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dissabte, de desembre 04, 2021

Bubblegum Chairs

 

Resumeixo la història del «Calm Waters Ahead?» La primavera de 2015 vaig posar-me a treballar sobre tot de fragments de l’era «Corrupció», ajuntant-ne uns, regravant uns altres. Malauradament, aleshores no havia entès encara com fer aquesta mena de treballs de rescat, i la feina em va superar, amb el que, el 13 de juny de 2015, el que havia estat treballant com a un àlbum titulat “Good Earthquakes” va sortir com a rareses inacabades amb el títol de «Duncan Drawings II». I així es va estar més de cinc anys, fins que vaig decidir retirar tots els «Duncan Drawings» i posar ordre. En aquest cas, vaig retreballar algunes de les pistes i els vaig afegir alguna pista dels «DD I i III». Ja pintava més com un àlbum, però un amb regust a antic, a poc polit. El vaig posar a Bandcamp l’agost passat, ja com a «Calm...?» Però no em satisfeia. Al final, aquest passat octubre vaig decidir gravar algunes idees noves per a matar l’aranya, van sortir bé (quasi totes), i vaig tenir una bona idea: combinar les millors pistes antigues amb les millors pistes noves. I, voilà!, ara el «Calm...?» és un àlbum molt bo. I no es veu fragmentari.

Fins i tot ha fet que el «Disclosure» no em sembli tan mal àlbum. Segur, no sóc jo al màxim. Però almenys no sona a «Corrupció», i prepara altres camins. Tindrà sentit si posteriors àlbums més radicals triomfen. (I, tradicional, em falta acabar el «Charleston». Només les veus que falten.)

Mentre, els tres sobrants més dignes del «Calm...?» els he afegit al «Buy Guitars EP». Una maniobra provisional mentre no aclareixo què en faig. (La resta de sobrants han anat a la carpeta de sobrants i idees apuntades. Segurament ja esperaran a que, en un rar moment de calma, pugui posar-me a escriure l’òpera-musical que mai no sé de què anirà.)


*****


He guanyat el judici. En dos mesos podré posar en ordre una part de la meva economia. Això sí, espero que la fundació faci els pagaments com toca. Diria que volen que hi hagi uns diners al compte, i això se’m fot pel mig. Han tallat una mica massa just. Només necessitava dues setmanes més i, ja posats, les podien esperar.

Una altra cosa és que, des del punt de vista jurídic, amb la fundació estigui a segur. Hi estic. Les lleis em superen, sobretot a un estat amb tanta inseguretat jurídica com l’estat espanyol.


*****


Segueixo amb la idea del terreny i la casa. Algú m’ha dit que era una bestiesa. Jo li he respost que el problema és que a la que hi ha un bé immoble pel mig, el banc entra en mode «hipoteca i 80%» i ningú no els treu d’allà, fins i tot quan tot es podria resoldre amb un préstec personal. Per tant, m’interessa reduir al mínim el cost i la dificultat d’aquesta part del procés.

A més, vull pagar a una immobiliària tan pocs diners com sigui possible. Ja m’hauran fet fora de Terrassa igualment.

Tot i que Terrassa està molt degradada. No la compararia amb el Bronx ni molt menys, però el desastre barceloní es va contagiant.


*****


Les últimes guitarres a ser comprades han estat:

1) Harley Benton CST-24 P90 B-stock. Molt bona. M’atreviria a sortir amb ella a un escenari. Com a molt, el vibrato podria afinar més. Però si no el toco, la guitarra com a tal sona de fàbula.

2) Squier Classic Vibe Starcaster. Em té confós. El cos té tanta ressonància natural que no estic segur de com sona elèctricament. Em sembla que les pastilles sonen bé. Però no és en absolut un so tipus 335, de fet és molt semblant al d’una Telecaster. Té el seu punt únic, però això mateix em té insegur, no sé cap a on fer-la tirar. Almenys és preciosa i personal.

3) Baix Austin APB200. No és tan impactant com el baix AJB300 que ja tenia i que és un dels meus millors baixos. Diguem que no sona malament, tot i que li ha calgut tot un ajust. Igualment, em mancava un baix tipus Precision, i aquest és molt bonic amb el seu color vermell llampant.

Llavors, i amb un quartet de flautes dolces al sac, l’únic que deixo en projecte és un parell d’instruments de percussió «tongue» en La i en Si, i potser algun any aniria a per un baix Squier CV Bass VI, tot i que no és imprescindible. Llavors el rack SSL Fusion, i o un sumador Neve 8846 o una taula digital que no sigui Behringer. I algun estoig de guitarra o baix. La resta és en una llista, esperant un benefactor...

I he de buscar editor pels meus llibres...