He estat treballant en temes del "Horns in the U.S.A." Està millor, però no està funcionant. Alguna cosa l'hauré de regravar des de zero. No l'acabaré aquest 2021. O, més en profunditat, són temes descartats d’altres projectes, temes que podrien arribar a funcionar i que no són exactament fons de catàleg. Però que no estan ben gravats, o bé els hi falta focus. De fet, el millor en aquests moments és «Airplanes over Melbourne», que amb l’addició d’una marimba rítmica és ja bastant on hauria de ser. Però la resta són, o bé restes aprofitables dels antics «Duncan Drawings», o bé experiments substanciosos però amb una producció antiga. Tot junt és menys que la suma de les parts. De manera que l’he tret de catàleg. Ja no és l’àlbum 26 sinó un projecte/carpeta molt prospectiu.
*****
24 hores després, tot ha près un rumb molt sorpresiu. He fet un dels meus jocs d’intercanvi de cançons entre àlbums. El «Duncan Drawings» ha millorat i és definitiu, un autèntic disc «pop». «1 de maig» i la «Sintonia 23-G» han anat al «Buy Guitars EP» com les sobres que són. El bo és que «Horns in the U.S.A.», fet del que sobrava, és un àlbum cohesiu, fluid i de força qualitat. Tinc àlbum 26. I «Duncan Drawings» bo. Àlbum 27. D’aquests, tretze estan publicats al Bandcamp. A finals d’any pujaré el Calm, el Duncan i el Horns al gran internet. I llavors sortiré al mercat a buscar nou segell.
A la carpeta d’idees només queden apunts, cançons molr «verdes» i les idees bàsiques per a l’òpera-musical. I un «single» de rock dur que en realitat són dues demos inacabades pels Visitants.
Més el Shut Down, el Charleston i el Jazz.
*****
En realitat tinc molt enfocat el tema instruments. Si durant 2022 puc estalviar pel meu compte, he decidit que m’anirà molt bé una Sire H7 Larry Carlton Cherry Sunburst, molt semblant a l’Älvian de semicaixa que em vaig haver de vendre el fatídic 30 de setembre de 2019. Apart, i molt més fàcil, dues percussions «tongue» en La i en Si per 40€ cada una. I, quan pugui, un estoig per a 335.
A la llarga, una Epiphone Wildkat Antique Natural si encara la fan.
La resta és a certa llista, on ja no em queda sinó esperar.
I, un dia llunya, una taula decent i el SSL Fusion. Com a taula, la SSL Double SiX m’aniria molt bé.
*****
Veig a la gent alarmadíssima. No només per la pandèmia: estem perdent el català i, fora de Waterloo, els polítics ens han traït. Jo no aniré a votar, els vull enviar a casa. És un desastre. Pere Aragonès no hauria d’haver estat mai president. I, amb dues excepcions més dignes, els expresos s’han abaixat els pantalons. Mentre, tothom sembla necessitar un líder. I no n’hi ha. En fi, crec que podem esperar la independència asseguts. Això sí, milions de persones no hi renunciem, ans al contrari: és més necessària que mai.
Europa? Sí a Europa, no a aquesta Europa.
I hi ha un pack que ha de ser indivisible: Catalunya i Occitània.
*****
Falta una setmana pel dia més trist i depriment de l’any. O un dels dos (també el 26).
Mentre, la Marató no escolta: tot pel poble, però sense el poble. (I no penso comprar el CD, no m’agraden els CDs de patxanga.)
Em pregunto quan la gent de Salut Mental deixarem de parlar constantment d’estigma.
Tornen Antònia Font i Lluís Llach. Bons artistes, però seguim en el passat.
L’Alavés és l’equip simultani.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada