Post majorment escrit fa uns dies:
He detectat al meu escriptori de Windows un arxiu de text amb el títol «Tinder sorpresa», que posa: «No us faré mares ni us trauré de pobres, però hi haurà amor i compromís, i sempre és interessant ser parella d'un home creatiu. La sinceritat per davant de tot.» Es tracta de l’escrit que tenia preparat l’estiu de 2020 per si em decidia a emprar Tinder. No ha estat el cas. M’adono que ja no confio en les dones. I, sobretot, tinc una gran necessitat d’estar només amb les meves màquines, els meus llibres, els meus discos... i, sobretot, tenir l’agenda buida. Clar, qui vol a gent que només pensen com quedar-se els diners d’un? (Especialment a Terrassa, on tot està degradadíssim.)
*****
En un altre arxiu de text em trobo amb dues acústiques: una Ibanez AW54 i una Takamine GD51. Apuntades queden pel registre.
*****
«Vaig apagar la TV fa 33 anys i des d'aleshores l'he vista en poquíssimes ocasions, per obligació i sentint que m'estaven torturant. El problema és estructural: una emissora emet unilateralment cap a uns receptors efectivament passius. I l'emissora emet el que diguin els seus directius. Afegim-li la manca de pluralitat a l'ejtado ejpañó, i tenim una simple màquina de desinformar i posar nerviós. Clar, he acabat preferint el meu disc dur (molt interessant) o YouTube (no perfecte degut als algoritmes, però almenys tens la possibilitat de buscar vídeos que t'interessin amb el buscador, a l'hora que vulguis). He arribat tan lluny com per a no saber de què parlen els meus amics quan comenten programes de TV! No sé ni quina cara fan la majoria de presentadors. I diria que això és bo. Això sí, no veig TV per a no posar-me nerviós, i llavors a Twitter la gent em posa nerviós a base de plorar pel que han dit o fet a tal o qual programa. És molt dur.»
*****
He escrit un document de vuit pàgines sobre com gravo, document que he passat a alguns amics. S’ha de polir, però miraré si sobre ell puc construir un llibre curt sobre teoria musical... de la bona.
*****
Com a instruments per a 2022 si tinc diners, queden una Epiphone Wildkat si encara la fabriquen, un molt hipotètic Squier Bass VI, i dues percussions «tongue» en La i en Si. I un estoig per a 335. La resta és a certa llista... Creuem els dits.
Com també una Sire H7 Larry Carlton en Cherry Sunburst. Seria com tornar a tenir l’Älvian de semicaixa, tot i que se m’escapa molt de preu, recordem que ara sóc pobre.
Almenys aquest vespre he tocat tant l’APB200 com la Starcaster. Són bons instruments, si bé potser n’esperava molt. Van en direccions sorprenents i m’hi he d’acostumar. També he aprofitat per a posar en una mateixa bossa el meu quartet de flautes de plàstic. Prefereixo el plàstic pel preu i per la durabilitat, recordem que quan fa dècades vaig fer el ridícul amb flautes de fusta, aquestes van quedar inservibles en molt poc temps. (L’altre instrument d’aquest 2021 fora de guitarres ha estat un ukelele de color groc.)
*****
Atent a quan pugui veure el nou documental de llet i ví.
I atent a trobar moments tant per a acabar el Charleston com per a escriure.
Necessito tant un nou confinament...!
*****
He fet una cançó de tontipop, titulada «M Ipad Renoe», perquè la vaig somiar. Adormit no componc gaire bé. (24 hores després, és al «Buy Guitars EP», que dono per tancat).
I he fet un «àlbum» titulat «Horns in the U.S.A.», amb restes dels Duncan Drawings prou dignes i un descartat del «Calm Waters Ahead?» Sona a àlbum i no em farà passar vergonya, però he demanat consell als meus amics sobre si és admissible a la meva obra, doncs és cert que són quasi totes gravacions de l’era pre-MODX6, cançons que no acabaven d’encaixar enlloc més i que, potser precisament per això, han «fos» molt bé aquí. Em serveixen per a acabar de posar ordre al meu disc dur. El que hi queda són, o àlbums inacabats («Charleston», «Shut Down» i «Jazz»), o restes en un calaix de sastre, o idees per a l’òpera-musical que mai es concreta per manca d’espai i temps.
(«Horns in the U.S.A.» és en temps de descans i de detecció de possibles millores, no el dono en absolut per definitiu.)
*****
Dijous 9 a les set de la tarda, a l’Ateneu Terrassenc, Miquel Pujadó ens va oferir un tast en directe del disc que està acabant. Promet. Va ser un bon vespre, i de moment en tinc un recopilatori en CD.
*****
Dissabte 11 a la nit, concert d’Els Visitants a La Goleta, després de molt de temps. El millor, el caliu de la retrobada, en un local molt recomanable. La part no tan bona, un concert quasi pels que érem, i accidentadet musicalment. Però que ha servit per a tornar-nos a posar en marxa.
*****
L’endemà, concert de L’Exèrcit d’Islàndia. I jo, mentre, fregit al meu llitet. Ja era un tema de l’hora que havíem arribat de La Goleta. No sóc Superman. Però em sap greu no haver-hi anat.
*****
Visita a la fundació. Tot en marxa, i ja estic protegit contra males persones. Això sí, no ho podien posar més lluny?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada