Al final els concerts de la Massa Coral s’han cancel·lat, per indisposició del director. Ja veuré què faig demà diumenge.
*****
*****
Esperant un nou confinament amb ambivalència. La situació és greu, però a la vegada necessito temps per a treballar a casa. El març de 2020 tenia tal endarreriment, que a principis de setembre em faltaven coses per fer. Somnio amb una vida apartada, tancat a casa i amb l’agenda buida. I viure. «Hotel Renaissance» no va de broma. De fet, fa temps que dic que el març de 2020, quan tothom es va posar a plorar perquè no podien fer concerts, no podien anar a concerts, què farien sense concerts... jo em vaig posar a gravar i he acabat amb molta feina feta. Feina que en circumstàncies normals no hagués pogut ni somiar amb fer. Diria que vaig ser més llest.
Admeto que la mania que li va agafar a tothom el 2008-9 que jo havia de fer un concert continua essent per a mi un record negre. Només vull pau i tranquil·litat.
*****
Estic apuntant idees per a llibres no de narrativa. Com he dit en algun moment, vull escriure un llibre sobre teoria avançada de la música. A això s’hi afegeix que, en cerca d’un possible post aquí, he acabat amb un document de quatre pàgines i mitja on comento breument tots els àlbums d’estudi dels Beach Boys. I això m’ha donat la idea d’un llibre. De fet, ja existeix un vell llibre així, escrit en anglès per dos autors per a una col·lecció estàndard de llibres sobre estrelles del rock, i en tinc un exemplar. Però té tot d’errors de documentació i a més està molt desactualitzat. En tot cas, amb la velocitat a la que escric darrerament, no és una tasca impossible fer un llibre on comenti totes les cançons, si més no si tinc temps durant les vacances de Nadal.
*****
De fet, seran uns mesos d’escriure. La gravació pendent són les veus del Charleston. No m’atreveixo a fer-les demà perquè és massa poc temps. Voldria tenir dies per davant per a gravar amb tranquil·litat i sense pressions.
De fet, per això no solc gravar veus: manca de temps. No puc gravar-les de matinada, i durant el dia no solc poder estar-me a casa. I això quan no dormo. M’encantaria tenir veus electròniques per a confiar-los aquesta tasca: pistes vocals amb lletra. I poder-ho fer tot per línia, amb auriculars.
*****
Quan internet no es dutxa... és interbrut?
No és el mateix ambivalència que ambibarcelona.
Cuando cae la noche, se pega un tortazo.
Demoscopia: cuando no te pueden dar el original.
El contrari del Wasabi és el Waburro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada