Ignot

 

Què és art? Per a mi, la resposta rau en els nivells d'informació que es generin. El propòsit de qualsevol obra d'art és generar nivells d'informació. De fet, aquesta és la seva utilitat. I, de fet, la qualitat en art es pot mesurar "en termes matemàtics" segons quanta informació generi l'obra en qüestió. I la clau del gust individual és que no tothom accepta el mateix rang d'informació. Evidentment, es pot generar massa informació, i tindríem un "efecte granets de sorra en una platja". Però si se li busca el punt, aquí està la clau del que ens agrada en una determinada obra. (Apart, hi ha el tema de les "grans obres mestres" que porten allà segles, com veritats immutables. Ens poden agradar o no, però no queda bé qüestionar-les. Per exemple, la "mona lisa" porta allà tant temps que tant fa que ja hagi esdevingut fins i tot banal. I, de la nostra generació cap endavant, els Beatles són la part més divertida de la música clàssica.)

*****

Aquesta darrera setmana he estat component i gravant cançons amb el meu mètode de sempre. Sabia que no les volia convertir en un nou àlbum, encara que les volgués gravar, i no estaven pas malament. Ahir diumenge vaig tenir la idea: el «Calm Waters Ahead?» era un àlbum tosc i fluix, fet amb desferres. Per què no combinar els nous temes amb el millor dels antics, aprofitant per a fer retocs? Una tarda i una matinada després, tinc un àlbum típic meu però realment bo. He prescindit d’un parell de «temes» realment dolents que han anat a la carpeta de descartats dels «Duncan Drawings» antics, i em sobren quatre temes que no encaixaven i que són prou bons com per a, amb alguns retocs, ser la base d’un altre àlbum, especialment perquè tots sols ja totalitzen 28 minuts. En fi, una nit de feina dura però memorable.

*****

Queda gravar les veus del «Charleston». Tinc el micròfon, el cable i el processador de veu (un Zoom V3). El moment? El proper pont de cinc dies.

(Mentre, el «The Disclosure Shortfall» el considero acabat, però no el considero dels meus millors. Està allà amb «Hymns» com els meus dos àlbums pitjor produïts, i es nota que el vaig gravar sota la pressió d’estar acabant les vacances i les idees. És... estrany. Apart, tinc acabades les lletres de «Jazz», però no sé ni quan gravaré les veus. Un projecte difícil de vendre. Pur 2019.)

*****

El compte del banc ja està sota control de la fundació. De fet, penso «partir peres» amb el compte i que vagi en pilot automàtic, mentre passo a ser molt pobre. Però espero que un dia es materialitzi un terreny. I, més aviat, acabar de pagar la Telecaster, que ja toca. Amb l’almoina sempre és difícil pagar les coses...

*****

Com a projectes per a quan tingui cèntims, deixo una Yamaha Pacifica 112v vermella com la que em vaig haver de vendre, un Boss Angry Driver per a fer la parella de cara a gravacions estèreo, un rack SSL Fusion, i un sumador Neve 8816. Costarà, ara no tinc diners. Les últimes compres, modestes, les vaig fer el dijous passat, dia 25. Entre elles «Acte de violència» de Manuel de Pedrolo, que espero poder llegir algun dia.

*****

No acabo de trobar una casa prefabricada de mida decent per menys de 10.000€. Aniré buscant per internet. La idea és trobar una casa que em pugui pagar amb un préstec personal i no amb una hipoteca. Vull poder-la pagar ràpid i viure tranquil els meus últims anys, accidentalment lluny del soroll i del caos.

I veig que hi han piscines de fusta per entre 2000 i 3000€. Fantàstic pels estius calorosos.

No podré tenir transport més enllà d’una bicicleta. Això em reclourà encara més.

El lloc, per ara, és incert i ignot.