Els darrers quatre àlbums

 

He acabat el "Shut Down" i he penjat els quatre àlbums i els quatre vídeos. Avui és el meu darrer dia com a artista públic. Si gravaré més? Pot ser, però no ho publicaré. Partitures? En faré algunes però no m'imagino que trobin editor. Sobretot escriuré i fotografiaré. I escriuré en anglès, doncs a Catalunya és impossible fer-hi res i per tant deixa de tenir sentit escriure en català. Això sí, m'he de callar la meva opinió sobre els despatxos perquè em passaria trenta anys a la presó. Només diré que penso estar viu el dia que tanquin, i celebrar-ho. Per demés, passo a l'exili interior i deixo de ser català per a passar a ser apàtrida. No té sentit recolzar un país tan mediocre i carca. Així que avui, 21 d'abril de 2023, dic adéu a Catalunya.

*****

Els darrers quatre:

https://lluispalomapatinet.bandcamp.com/album/matinada

https://lluispalomapatinet.bandcamp.com/album/around-the-fun

https://lluispalomapatinet.bandcamp.com/album/shut-down-vol-3

https://lluispalomapatinet.bandcamp.com/album/jazz

-Matinada

La darrera obra mestra, on ho he abocat tot i que anava a ser cantada en català. Un "Sgt. Pepper" català que no ha anat enlloc.

-Around The Fun

Rock amb sintetitzadors. Començo a descarrilar, però el tema titular és bo i el meu darrer gran "single", amb un bon vídeo. Els títols parodien un àlbum de R.E.M., i és una manera de reconèixer la influència de la seva "trilogia maleïda", que escolto molt.

-Shut Down, Vol. 3

Descarrilo del tot, però almenys és un intent de fer un "Yankee Hotel Foxtrot" català. Un àlbum de guerra.

-Jazz

El darrer disc, que anava a ser cantat i que presento inacabat. Sinatra sense Sinatra, i una manera adequada d'acabar la meva carrera amb mal karma. Pur 2019. I pur abril de 2023. I ja està.

*****

Queda una "cara A" de set temes que no publicaré per no prou bons, i cinc temes inacabats que no anaven enlloc. Ho guardaré a la carpeta, i m'oblidaré de tot. El "Side 1 Stereo", el disc que ja no serà. No val la pena escarrassar-s'hi. Ha arribat el moment del silenci.

Gràcies als Visitants, a To Be Continued, als germans Machado, a en Maurici Ribera, a en Benjamí de Granollers, a la Marie del Grup Minerva i a la María Luisa. He conegut a bons companys de viatge. Només que era un viatge cap enlloc. Tinc la sensació d'haver fracassat... o que m'han fet fracassar.

Tot s'ha acabat.

*****

Començo a escriure, doncs. Les lletres que tenia preparades miraré de convertir-les en poemes,. I poemes bons, en anglès. I escriuré narrativa en anglès, cercant un públic. I fotografiaré. Vull acabar almenys un altre llibre de fotografia. I llavors fer un llibre d'antifotografia, tot editatge. I llegir, que ja em toca. I batallar-me una casa, on em tancaré per a no sortir-ne més excepte per a anar a supermercats i bars d'entrepans. Segurament perquè ja no seré a Terrassa. Estic en un país tan estrany, tan mediocre, tan disfuncional...

Final d'etapa

 

(Matinada de l’11 d’abril)

He posat a la carpeta de «Side 1 Stereo» totes les cançons òrfenes. Duren un total de 43 minuts llargs. 10 cançons. I, excepte per un desastre jazzístic, s’aguanten molt millor del que m’esperava. Això sí, no publicaria res tal com està ara. Però ja és alguna cosa que existeixi l’embrió d’un possible àlbum instrumental a treballar. Aquests dies de pausa m’han anat bé. (En una subcarpeta hi tinc unes demos inacabades per si falla la inspiració. Tinc plans B.)

(Matí del 13 d’abril)

Tinc acabades sis de les deu cançons del «Side 1 Stereo», i dues més poden existir en forma de multipistes inacabats. Unes altres dues existeixen com a maquetes, però le he de regravar des de zero (i una d’elles, la «jazz», l’he de recompondre). Igualment, sona a que serà un intent d’àlbum. No acabo de dur-lo a on vull. Pel que, quan l’acabi, puc haver-lo de deixar reposar una temporada, a veure si descansant li arribo a trobar la solució. Però almenys em permetré d’enviar aquesta etapa intermèdia als amics per a què hi fiquin cullerada. No se sap d’on pot sortir la solució.

Mentre, he de regravar «Between the Buttons» de l’«Around The Fun», doncs sona una mica menor.

(Matinada de divendres 14)

Matinada de gravació i presa de decisions. Tinc sis cançons del «Side 1 Stereo» a punt. Me’n falten quatre, però que estan en el camí. He descartat dues cançons que no quallaven i n’he creat dues a partir d’idees en demo. Una és el «single». No serà un àlbum revolucionari, però començo a trobar-li un camí. I alguns sons interessants per a condimentar la meva zona de confort.

(Matinada del diumenge 16)

En no trobar solució a «Between the Buttons» de l’«Around The Fun», l’he substituïda. Una cançó totalment diferent i amb molta marxa. L’antiga la deixo de reserva per a un altre àlbum. He experimentat amb l’ordre de cançons, doncs volia posar la nova al final. I ara ja l’he acabat de debò. L’operació «Busco Feina» comença a ser possible.

He acabat fent un parell d’experiments amb «Have You Ever Been a Brain?» del «Side 1 Stereo». És un àlbum que he d’unificar i dur a un nivell bo. Hi ha cançons bones i cançons dejà vu, no sé si m’explico.

He acabat la matinada repassant les lletres del «Matinada» i fent un parell de substitucions. I fent vídeos per a «El cuerpo vibrátil de la ceniza» (algú a Youtube m’ho ha demanat) i «Around the Fun» (el tema nou).

(matinada de dilluns 17)

Ara mateix tot és un aiguabarreig que he començat a resoldre partint el «Side 1 Stereo» en dos projectes. El «Side 1 Stereo» és ara mateix una digna cara A d’LP amb set cançons just per sota dels vint minuts, en el meu estil de sempre però amb algun experiment. Mentre, en una altra carpeta hi ha dues cançons bones, una a treballar i una descartada de l’«Around The Fun», en un estil més radical. I sobren dues cançons que de moment no quallen. En tot cas, moment de parar i gravar veus. Almenys l’«Around The Fun» és prou bo, ja que no dels meus millors.

(Matinada de dimecres 19)

La matinada passada i aquesta he escrit a discogràfiques i a on sabia. Tinc una molt bona cançó en «Around the Fun» amb un bon vídeo. De moment ja tinc una negativa i no tinc gens clar que pugui trencar aquesta maleïda dinàmica que la meva música agradi a tothom excepte precisament als directius de discogràfica... del Principat. Així que he fet el pas de buscar discogràfiques a Perpinyà (me n’han sortit tres) i he escrit a totes. Exacte, buscar a fora dels tentacles de la mediocritat. No tinc l’èxit garantit, però almenys tinc respecte per tot allò que no estigui hipotecat pel desastrós clima cultural del Principat i demés. Tinc dret a buscar noves pastures.

(Matinada de dijous 20)

Em toca esperar uns dies, però ja he decidit que tant el «Matinada» com el «Shut Down» seran instrumentals. No ha respost ningú més, i jo ja he decidit que no soc català (ni espanyol) sinó apàtrida. No em vull embrutar les mans amb un país intel·lectualment esgotat i incapaç de donar una sola oportunitat a qui tant podria fer per ell. Doncs ara no em dóna la gana. I, per cert, Visca Barcelona Independent.

(A les 7:15 del 20)

He acabat el «Matinada» com a instrumental. Ja reaprofitaré les lletres com a text.

«La darrera obra mestra, el disc que demostra totes les possibilitats perdudes i on ho he donat tot. Deixo de ser català per a passar a ser apàtrida en un exili interior. El meu país no em mereix. On no n'hi ha, no n'hi ha. I jo sé que hi ha un altre lloc esperant-me. Un lloc molt gran.»

Queda el «Shut Down» per acabar, poc cerimoniosament. I uns pocs temes sobrants no molt viables. Passaré a escriure unes poques partitures, i després, el silenci.

*****

Tinc interès en el compressor Warm Audio Bus-Comp, un clon del SSL Bus-Comp, però és molt car per a la meva butxaca. He estat mirant com substituir-lo per un de més econòmic però digne, i no me n’he acabat de sortir. Alternatives no tan bones: un parell de Presonus Studio Channel (inclou un compressor VCA i té certa bona premsa, amb dos no estalviaria molt però almenys no seria tot de cop), un DBX 266 (compressor molt econòmic amb so DBX però que dubto que soni gaire professional, hi ha també canal DBX 166 amb tot per a gravar, excepte entrada d’instrument) i ART SCL2 (barat, però de més categoria que el DBX). No sé si em val la pena. De moment intentaré assegurar una Harley Benton HB-35 BK, una Epiphone Wildkat i una taula de mescles decent. I a partir d’aquí, coses petites i unes vàlvules 6386 pel Tubecore. Em venc dos aparells que ja no necessito, ara falta que algú els compri. I certs discos segueixen a la botiga. Intento que la fundació em passi uns mínims diners de butxaca per a anar fent amb lentitud.

*****

Dimarts 18 al matí vaig guanyar el Paraules i Roses del Club Social Egara, en el marc de la sala d’actes de la Biblioteca Central de Terrassa. Gràcies infinites. El premi, un val per llibres a bescanviar a la Llibreria Synusia. A veure quan hi puc anar, tinc problemes amb el son.

Fall on Windows Me

 

(Matinada del diumenge 2 d’abril)

Tinc totes les lletres pel «Matinada» i pel «Shut Down» (les del «Jazz» fa temps que les tinc fetes). Serà una setmana Santa de gravar veus. No sé fins on arribaré. I dilluns em serà una mica d’obstacle. Sobre les lletres ara acabades, s’aguanten amb xinxetes, i espero no haver d’escriure lletres mai més, almenys pels meus discos. En tot cas, les del «Shut Down» corresponen al volum de poesia que tenia fet i que no em convencia. Aniran bé per a un disc que és d’autosabotatge.

I, si no puc cantar per son girat, em queda per a fer la segona part del «Suburbia», que de moment només consisteix en una sola idea apuntada. No deixa de ser un pla B. Mentre, «Side 1 Stereo» és ara mateix tres cançons sobrants del «Matinada», prou bones però que no superen res del disc mare i que ara mateix son «All Together Now» per a mi: matar l’aranya.

Cert que quan acabi tot això necessitaré fer un àlbum més per a tenir quaranta àlbums. Ni idea de què fer. Hi haurà temps per a pensar-ho.

I llavors publicaré allò que no tingui futur en una discogràfica, i reservaré allò que es pugui vendre.

Una lletra que m’agrada no l’he poguda emprar per massa llarga. La faré servir per a una composició clàssica en partitura. També faré unes peces curtes per a veu i piano sobre poemes d’una altra persona de la ciutat. I unes peces per a un senyor de Sueca, que les hi vull fer ben fetes.

(Dilluns 3 d’abril, tarda)

La carpeta «Side 1 Stereo» és ara mateix un receptacle d’allò que sobra. Incloent una cosa rítmica que he gravat aquesta matinada passada i que necessita d’una cantant, que no tinc.

Pensant en com comprar una taula de mescles digna.

*****

(Matinada de dimecres 5)

He estat muntant llibres de fotografia. No en tinc cap de complet. Passar l’estona. No tenia ganes de cantar, avui. Almenys ja tinc el micro connectat i a punt.

El «Side 1 Stereo» és ara mateix un receptacle de vuit cançons, de les quals només tres tenen relació entre elles. Exacte: sobrants. De manera que tinc en realitat un àlbum complet i tres més a ser cantats.

És cert que he estat pencant molt, patint una mica per a obtenir resultats. Encara em falta cantar tres àlbums. Dubtant de si ho puc fer de nit, veig que de dia estic aturat (o directament dormint).

Tinc massa feina pendent.

*****

He reduït a dotze les cançons del meu recopilatori «Enya at her Best». Funciona molt bé. Son molt bons temes, la felicito. I diria que jo seria molt bo muntant aquest tipus de recopilacions per a una discogràfica. Una altra cosa és si alguna vegada estaré en la posició per a fer-ho.

*****

Diria que, de memòria i amb només dos operadors FM, he recreat el so 40 del Yamaha PSR-6 que va ser el meu primer sintetitzador i del que ja en vaig recrear força sons al meu DX7. El so 40 (violins) és superbàsic i molt 1988, però ara que el podré controlar via MIDI, miraré de fer-ne alguna cosa. Reconec que m’hauria agradat que algú posés un banc de «patches» del PSR-6 en alguna banda d’internet. No n’he sabut trobar cap.

(Una matinada després)

Excepte pel so 86 que no sé com recrear, tinc creats i junts tots els sons usables del PSR-6, que ara viu dins del MODX6. Nostàlgia total...

*****

Dissabte 8, tres exposicions en una tarda, totes tres bones. La més important, la del Suri. Necessitem més gent com ell. Una tarda de retrobar-me amb antics amics i de conèixer gent nova. I una tarda d’art. Del bo.

*****

He decidit que no tinc les lletres del «Matinada» a punt. Trauré les que treguin temes policials, tinc ganes de fer les paus amb aquest àmbit. A més, reconec que no totes les lletres restants son prou bones. Prefereixo trigar dues setmanes més i obtenir un disc com cal. No deixa de ser «Busco Feina» i ho he de fer bé. Les lletres del «Shut Down» sí que les deixo estar. I les del «Jazz». Massa feina al micròfon, de totes maneres.

Mentre, tinc una èpica instrumental de vuit minuts que a la fi és una peça veritable i acabada del «Side 1 Stereo». També tinc una segona cançó gravada, però aquesta darrera s’ha d’escurçar i replantejar. Mentre, les restes son a una carpeta de «cançons tontes»: tres sobrants del «Matinada», una base que podria generar un disc tipus disco, i llavors desferres i romanents.

*****

Sí que hauré de plantejar a la fundació de tenir algun diner a la butxaca, encara que sigui poc. No deixo de tenir despeses pendents que he de resoldre. Ara mateix, uns discos a la botiga i una taula de mescles que no sigui un desastre. També em vendré dues coses amb la intenció de pagar-me una de dues guitarres que em queden pendents. Encara que de moment no la pugui tocar.

Here in the morning

 

Dijous 9, homenatge a un destacat lluitador veïnal dels Grups Montserrat. Divendres 10, inauguració de l’exposició a l’Anna Murià. Fem feina.

Mentre, tinc a mig les dues bases per a les cançons d’una altra persona.

*****

Tot un cap de setmana fent experiments per a lletres (no emprats) i reescrivint lletres antigues. Tinc disset lletres pel disc tradicional (i una idea musical per a una quinzena cançó, a fer encara). Ara toca deixar reposar el document un parell de dies. Tinc lletres molt millors que les seves pròpies versions inicials. Però falta tant adaptar-les a les cançons com mirar-les amb distància crítica per a assegurar-me que no hi ha desastres. De fet, la dècada de 2010 no va ser bona pel que fa a les meves lletres, i vull assegurar-me de no fer pífies a l’àlbum tradicional, «Matinada».

Mentre, per diversió, provaré de fer un poemari amb els descartats. No serà bo, però em servirà d’entrenament i per a agafar moral. Tinc 221 versos.

*****

M’he fet una compilació pròpia amb quinze temes d’Enya en mp3. Sempre em tirava enrere que em costava molt localitzar-ne els temes bons al meu disc dur. Ara ho he resolt, i m’ho estic escoltant força. Timbales, veus celestials i D-50 al vent. M’alegro d’haver fet el pas.

També he escoltat, almenys, el primer àlbum de Steely Dan. Me’ls aniré escoltant tots, amb calma.

I he passat tres quarts d’hora d’una matinada amb el «Material sensible» d’en Serrat. M’hi sobra «En paus», però per la resta és un bon disc, amb un bon treball d’arranjament de Josep Maria Bardagí.

*****

He gravat una cançó de reemplaç, típica meva, per a una que «tenia repe» a l’«Around The Fun». Crec que podré salvar «Lana Turner Boogie» amb un parell d’«overdubs». Però crec que donaré prioritat al «Matinada» i a una segona part del «Suburbia» com a projectes per a moure. Busco feina.

L’«Around the Fun» és un projecte problemàtic. Cançons que es resisteixen a ser enregistrades i, sobretot, a moure’m a nous paisatges. I part del problema és que son cançons que en demo funcionen molt bé juntes, però que quan he començat a gravar-les tiren cada una pel seu cantó. Per primera vegada des del «Somnis», tinc un projecte en «development hell». Comença a recordar-me el «1964» per difícil i caòtic. I crec que hauré de començar-lo a gravar de nou. També hi ha el problema que la primera cançó és tan potent que em limita el que puc fer a la resta del projecte. Un projecte que no està quallant.

Mentre, el «Matinada» és viable, a falta de veus i de com quedin les lletres. El «Shut Down» haurà d’esperar a què la meva mà esquerra estigui bé. I projecto cantar a la fi el «Jazz», encara que sigui només per a passar-lo als amics: és un disc que no té cap possibilitat comercial ni sortint molt bé.

Estic pensant que potser hauria de treure les bateries de l’«Around the Fun» i regravar el primer tema de manera que no em lligui tant. Serà ja cap a dijous al vespre. De fet, he fet una versió de l’àlbum només amb demos automàtiques. És com funciona millor, de moment.

(Dimarts 14 matinada)

He remesclat «Stage» (cançó 08) sense bateria. Una de l’«Around the Fun» que funciona, tot i que de manera tradicional.

Estic molt revolucionat.

(Matinada de dimecres a dijous)

«Stage» ha passat a ser la primera de tres cançons al nou «Side 1 Stereo», un «Matinada» instrumental. Cap de les tres cançons la dono per definitiva, però prometen. Tot i que la idea és deixar a punt per a veus el «Matinada»: falta mil·limetrar les lletres i escriure melodies. Amb «Jazz» també m’escriuré melodies a llapis en un quadern de paper pautat. La idea és saber exactament què he de cantar. Intentaria cantar a una sola pista, sense doblatges, o amb doblatge per «chorus». Que soni natural. I tinc ullada la Setmana Santa per a gravar veus.

*****

Dissabte al vespre he mogut un parell de pistes de projecte. Això em deixa amb dos «slots» per a omplir al «Matinada». Però una de les cançons ha anat a l’«Around the Fun» on hi funcionarà molt bé, i l’altra és ara al «Side 1 Stereo». I, de fet, aquestes properes setmanes el «Side 1 Stereo» actuarà com a carpeta de restes del «Matinada», mentre busco dos temes que estiguin a l’alçada. Vull que el «Matinada» sigui el meu millor disc, un «Sgt. Pepper» català, i he de fer molta autocrítica per a entregar un disc que no pugui ser ignorat. De moment ja tinc dotze bases molt bones, només en falten dues més.

*****

Mentre, tinc acabat un llibre de poesia caòtica i experimental amb els descartats i alguna lletra antiga. De moment encara no ho trauré. Prefereixo tenir un parell de lectors beta, i saber així si he fet un llibre digne de publicar o si, per contra, he fet una badada. Sempre el control de qualitat...

I he fet un parell de contes. Un és, de fet, una lletra sobrera que com a lletra no xutava però que, un cop reescrita com a conte, qualla. Ara a veure què en faig. Aniré rumiant...

*****

(Matinada de diumenge 26)

He aconseguit resoldre amb sintes totes les tretze bases de l’«Around The Fun» i que sonés a rock. Sona diferent, molt setantero. I sona dens i potent. Una altra cosa és si és bo. Provaré de crear-li melodies instrumentals de sintetitzador, a veure si funciona. No em veig cantant-lo.

El «Matinada» no ha canviat gaire. Tenia dotze bases bones, hi he reincorporat «Castanets» i, de manera provisional, hi he posat una cosa del «Side 1 Stereo». Però hi ha una cançó del «Side 1 Stereo» que m’agrada més... un cop la regravi, serà la nit que ve. Toca anar a dormir, la nit ha estat curta.

Mentre, un tercer àlbum, instrumental i segona part del «Suburbia», està en concepte només.

«Busco Feina», però de debò. Reconec estar sota molta pressió, perquè me’n depèn tot.

*****

(Dilluns 27)

L’«Around The Fun» és acabat com a instrumental. El meu disc 35, que de moment guardaré de reserva excepte pels amics. No sé si ha sortit bé, perquè és diferent del que faig normalment. És «hard rock» amb sintetitzadors. Si està bé o no, m’ho hauran de dir els amics. Reconec certa desorientació. Ara, potent ho és. (També he substituït la portada prevista, crec que no era prou bona. Ara es perd una mica la paròdia, però la nova portada és bona en si mateixa i pot cridar més d’un client.)

I per la tarda he acabat les 14 bases del «Matinada». Falta l’etapa de veus, però en instrumental sona increïble. Mentre, la carpeta «Side 1 Stereo» conté tres descartats del «Matinada», material inofensiu.

(Dilluns 27 a la nit)

M’he escoltat els dos àlbums. S’aguanten molt millor del que em pensava. L’«Around The Fun» és poc comercial, això sí. Em refio molt més del «Matinada» (quan li gravi les veus) per a l’operació «Busco Feina». També he començat a pensar en repetir el nou truc de l’«Around The Fun» (guitarres del MODX6 passades per distorsió) per a poder acabar les bases del «Shut Down», doncs tinc la mà esquerra tonta i no sé quan podré tornar a tocar. I amb això, els àlbums a cantar son el «Shut Down», el «Matinada» i (de reserva) el «Jazz». I queda un àlbum instrumental per a gravar.

Gravaré les veus amb el Shure SM58, per un tema de practicitat. Pel «Shut Down» passaré el micròfon pel Zoom V3, connectat a l’ordinador per USB. Reconec que hi ha coses que no faig al meu estudi per manca d’espai, malgrat tenir la maquinària suficient.

*****

Tinc un «box set», un doble LP i un CD esperant-me a la botiga de discos. I una taula reservada al Farràs. Encara no sé si ho podré pagar. Va lentíssim.

El «box set» és dels Beach Boys, 1972. El doble LP és de Philip Glass. El CD és de Brenda Lee fent un àlbum seriós. I la taula és de 16 canals, Samick.

I necessito una via d’ingressos immediatament.

Les tres coses cares que em faltarien son una Epiphone Wildkat, un Warm Audio Bus-Comp i (la darrera cosa) un ampli Vox AC15 (de moment no el necessito, però un any m’agradaria tornar a tenir-lo). Una guitarra més barata seria una Harley Benton HB35 negra. I la resta està per entre 100 i 160€, pel que tinc manera d’arreglar-me-les. Però m’agradaria no haver de pensar en equip quan l’any que ve intenti de nou una casa. Per cert, és increïble la quantitat d’anuncis que em surten a Instagram per a «vender mi casa». Si no tinc ni casa, estic en una habitació «patera»! Les condicions per a mi son menys de 20.000€, en bon estat, i amb hipoteca preconcedida al 100% més despeses, que ja tinc una edat. No m’he privat de comentar tots els anuncis dient que soc pobre. Les immobiliàries, els bancs i els fons voltor viuen als mons de iupi, i mentrestant la gent hem d’ocupar perquè comprar o llogar és impossible. Jo començo a plantejar-m’ho, de cara a l’any que vé.

*****

(Dimarts 28)

Dia tens simplificant-me una cosa a Barcelona al matí (ho he aconseguit) i pendent de Clara Ponsatí a la tarda (igual se’n surt, però he arribat a renegar de la política).

Estic escoltant les bases del «Matinada» a una velocitat del 83%. Sona impressionant. Diria que és el meu millor disc. Però, apart de gravar-li veus (i esperar que no me’l xafin), he d’acabar altres àlbums a mig («Shut Down» i «Jazz») i gravar una segona part del «Suburbia». Comptant que l’«Around The Fun» és acabat, pot ser que abordi l’operació «Busco Feina» amb cinc discos sota el braç si puc acabar-los tots en, posem, dos mesos. De 34 àlbums passaria a 39. Falta saber si tots seran prou bons.

(Dijous 30)

Bases del «Shut Down» completades. Ara ja és treball de lletres, i crec que desmuntaré cert llibre de poesia no reeixit per a reconvertir-ho en lletres. No crec que canti totes les cançons.

M’espera una setmaneta davant del micròfon...

Situacions

 

S’ha mort en Suri. I han estat uns dies estranys en què he tingut una certa notorietat degut a la implicació que el Grup Minerva hem tingut amb ell aquest darrer any i mig. En tot cas, ha mort un gran, i se’l trobarà a faltar. El trobarem a faltar. Agafem el relleu, i ho hem de fer bé.

*****

He avançat molt. Faig un mapa de situació:

1) Shut Down, Vol. 3: Intocat des de 2021, excepte per una carpeta d’àudios amb la meva veu. Promet ser radical, però em fa ràbia tenir la mà esquerra tocada, doncs li calen algunes parts de guitarra elèctrica distorsionada. Cantaré algun tema, però més amb frases inconnexes que amb autèntiques lletres. Quinze bases. Destinat a ser publicat directament a internet. 49 minuts.

2) Matinada: l’àlbum més tradicional compta amb catorze bases molt bones i una portada que em va portar molta feina però que per si sola vendrà. L’hauré de cantar, que és el que em té insegur. Serà en català. Si surt bé, li buscaria segell independent. 43 minuts.

3) Around the Fun: totes les cançons estan compostes, però en demo, a excepció de la primera, que sona potent i bé. He de buscar com gravar-la, doncs em vull treure vicis i necessito un nou so. El pla és gravar-lo per capes, amb tots els multipistes creixent a la vegada, sintetitzador a sintetitzador, i amb sons més electrònics del que és habitual, segurament en instrumental. La portada és una paròdia de R.E.M., encara que no tan potent com el que m’hagués agradat fer si no hi haguessin drets editorials pel mig: volia una silueta borrosa de Mortadelo y Filemón, però he hagut de tirar amb una imatge borrosa feta per mi, sense massa sentit. 43 minuts.

4) Jazz: intocat des de 2020, a excepció que té les lletres completes, en anglès. Només li falta la veu, que és el que em té insegur. Em ve gran, i no tindrà molt públic. Segurament el completaré per a mi. És 2019, i es nota. 2019 va ser un mal any per a mi. 35 minuts.

5) El poble alemany: de moment només consta d’una demo i un bon treball de portada. Quan el faci, serà una segona part del «Suburbia».

6) Side 1 Stereo: de moment és només un treball de portada, la portada descartada del «Matinada» i readaptada. Una idea és que sigui un disc de guitarra elèctrica per pistes, com a experiment. He d’esperar a recuperar-me.

Llavors, per a escriure lletres faré tot d’experiments. Algunes lletres aniran de llocs i situacions. I la idea és treure poc de temes històrics. Tinc ganes de canviar i d’explorar mètodes de generació d’idees.

Em costarà trobar uns dies de calma per a gravar veus.

*****

Que darrerament faci coses com compondre vuit cançons en catorze hores té a veure amb el temps perdut als escenaris. Tinc la sensació que em queda poc temps. I, a la vegada, he de demostrar que l’estudi és un mitjà vàlid i que és on hi ha la meva veritat. Que no cal l’escenari. Tindré un problema amb el clima imperant. En tot cas, és un temps de certs nervis. No sé com sortir-me’n.

I necessitaria poder afluixar l’accelerador. Em falten vint anys de vida.

*****

Nit de dilluns 27 de febrer: he començat a gravar. He gravat uns pocs sons a quasi cada cançó amb el Roland D-05, sobretot el Pizzagogo com a substitut de les timbales. He gravat també unes poques pistes amb el patch Psychedelic Reality del MODX6. Però a partir d’aquí, intriga. La idea és no gravar ni pianos acústics ni guitarres acústiques ni arpes ni glockenspiels ni campanes tubulars. I he decidit que només aprofitaré la primera cançó perquè és una bona base, però la resta s’ha de regravar.

Dimarts 28 de febrer: una cançó amb «sintes analògics» no l’he completada. No xuta. Toca descansar.

*****

Mirant com comprar certs equips de segona mà. Un el tinc ullat, una taula de mescles. No sé en què acabarà. En tot cas, amb el tema dentista pel mig, ara sé que no podré intentar casa fins l’any que ve. I ja m’ho agafo com a intentar les poques compres cares que em falten. Que ja només quedin pendents compres de màxim 150€, que es poden fer un moment o altre. Almenys és gran saber que ja no hauré de demanar crèdit... excepte per a una casa. I això darrer serà dur.

*****

He redescobert el «Clarity» de Jimmy Eat World. Felicitats als seus creadors. Sobretot per «Goodbye Sky Harbour».

*****

He llegit un editorial on es parlava del cinisme del PSOE, una cosa totalment certa. Però era a propòsit de la «llei de llibertat sexual». No m’he pogut estar d’assenyalar que algú al Règim va decidir fa temps que les feministes més radicals li podien servir per a produir la contrarevolució sexual, i que el tema li ha funcionat a les mil meravelles. No he tingut mai parella i soc conscient que no en tindré mai. Tinc totes les vies tallades. No em queda sinó aïllar-me a casa i tractar que no em detingui ningú i que ningú no pugui aprofitar-se de mi i de la meva situació de total vulnerabilitat. Passar desapercebut i mirar de passar el mal tràngol de viure. Reconec que m’agradaria manifestar unes altres opinions i parlar entusiasmat d’elles i dels seus drets, però que no em queda cap motiu per a fer-ho. I que li tinc terror a enamorar-me de nou, perquè no puc fer-ho sense permís, un permís que no em donarà ningú. Vivim en una societat totalment disfuncional. Tant elles com ells. D’altra banda, espero no haver de tornar a obrir una app de cites en ma vida, perquè fan vergonya.

Anotyad

 

Porto setmanes amb part de la mà esquerra adormida. En el que més m’afecta és amb tocar la guitarra: sembla que sigui el meu primer dia com a guitarrista i és molt incòmode i frustrant. Ara que començava a despuntar com a guitarrista. Tinc nostàlgia.

Temps de dentistes, també. Adéu, euros, adéu.

*****

Quan em vaig comprar la Encore el 1995, sempre la tocava amb el selector a la pastilla d’aguts (una humbucker petardera sense coberta) perquè era la única pastilla amb un so acceptable. Fins i tot la posició mig-pont sonava matada, i les altres dues pastilles eren musicalment inservibles. Res m’hagués fet pensar aleshores que ara tocaria quasi sempre la pastilla del màstil, amb un so molt més melós. Val a dir que tinc millors instruments ara, especialment perquè avui en dia hi ha millors instruments econòmics, i es nota. (Sempre que no et compris una Daytona, clar.)

*****

Aquest dissabte, en una sessió de catorze hores que s’ha allargat fins la matinada de diumenge, he compost vuit cançons per al «Around The Fun». Existeixen en demo i en midi. Amb això tinc compost tot un àlbum. Un altre tema és si és prou bo. Diguem que ha estat un bon exercici i que pot arribar a funcionar, sempre i quan li trobi un so distintiu, que és el que de moment no acaba de tenir. Oscil·la entre la «síndrome Mur de So» i certa influència del primer disc de Black Sabbath. Ara toca deixar-lo reposar. I, mentrestant, intentar rematar el disc més prometedor. I anar llavors pel «Shut Down»: veus. De moment no publicaré res, vull fer un últim intent de trobar segell i necessito una mica de material a sota del braç, bo.

Mentre, una possible segona part del «Suburbia» es podria titular «Side 1 Stereo». En Toni Noise em va donar la idea.

(Segona part:)

Una idea per a l’«Around The Fun» és buscar sons en els meus sintetitzadors que puguin acomplir la funció d’algun dels meus «sons de sempre», però essent diferents i, si els localitzo, rematadament «de sintetitzador». En el fons, hi ha alguns sons del Roland D-05 que podrien funcionar bé, també hi ha sons molt analògics en el Roland INTEGRA-7, i la intriga és què hi pot haver en el Yamaha MODX6, on hauria de resistir certes temptacions, doncs cal canviar de so. No dic guitarres perquè ara mateix, com he dit, tinc impedida la mà esquerra, cosa que m’està frustrant les ganes de tirar també endavant amb el «Shut Down», un disc on les guitarres seran fonamentals.

I hauria de mirar què més tinc.

Estic com REM el 1988: cansat del meu so de sempre i una mica encallat.

El disc de so més tradicional té 25 minuts de bases molt bones, dues bases bones però que sé que he de reconduir una miqueta, un tema que he de regravar i reestructurar i que pot arribar a ser bo, i uns minuts que ja he intentat omplir, sense èxit. I em tocarà cantar-lo i en català, cosa que em té dubtant: més acusacions de «veus de coral»? Diria que com a cantant no valc res.

(Dimarts)

Per l’«Around The Fun» tinc un pla esquemàtic: estar uns dies programant i localitzant sons. Hi ha d’haver unes memòries buides al Roland D-05 on inserir «patches» baixats d’internet, i veig unes «memòries d’usuari» al Roland INTEGRA-7 amb les que hauria de saber què puc fer (apart que ja he après com explorar aquest últim, i conté molts «presets» amb sons de sintetitzador analògic). Apart, necessitaria trobar un VST de Korg M-1 o Trident, per a buscar nous sons. I potser tornar a programar amb FM. Finalment, provar a gravar amb la Roland TR-08,

He de mirar en quin estat estan el Waldorf Streichfett i el Korg 05R/W, també. I com connectar-los.

I procedir a fer els multipistes per capes, col·lectivament. Ara un sintetitzador, ara un altre.

*****

He retocat la «Llista». Incorporo una taula que no havia mirat i que estarà prou bé, la Presonus StudioLive AR16c. I canvio la secció guitarres: torno a la Epiphone Wildkat Antique Natural (la Casino és massa cara), i incorporo una guitarra que havia mirat fa temps i que fa el paper que necessito, per un preu raonable, i és la J & D SH 40 NT Natural del Music Store. Reincorporo a la llista l’ampli Vox AC15C1 (per a quan es pugui) i, més important, un compressor Warm Audio Bus-Comp. I ja tanco l’etapa de decisió. Ara toca obtenir els diners. Això serà la part difícil.

Com a espectador habitual de Youtube, m’adono que quasi no veig vídeos en català. De fet, només segueixo el compte del Canal Terrassa, el compte del programa El Submarí, el compte de Carles Puigdemont, el compte de Semifusa Televisió, i potser algun músic independent. Fins i tot els vídeos d’Aviram Estudis estan explicats en castellà. A veure, no crec en absolut que no hi hagi una certa quantitat de comptes de Youtube en català. Però hi ha canals en català amb continguts prou variats i de qualitat com per a què els catalans i els no catalanoparlants ens acostumem a rebre el català informacions que siguin del nostre interès? Jo mateix admeto que estic molt més assabentat de Catalunya via Vilaweb que via Youtube, on fins i tot em trobo molt més contingut de l’altra banda de l’Atlàntic que d’Europa. Però, per exemple, a nivell musical necessitem youtubers, i youtubers capaços de penjar altres continguts que no pas Lildami o Oques Grasses. I qui diu música diu història o moltes altres coses. Dóna la sensació que el contingut de Youtube en català és fet i consumit només per les direccions d’Òmnium i de l’ANC. És força absurd.

A la vegada, porto ja un temps entenent quan un amic meu em va dir que el centre de Terrassa només produïa cultura pel centre de Terrassa. Precisament ocorre que els ajuntaments des de 1979 han procurat que els barris estiguessin desconnectats de la realitat catalana, i part d’això ha consistit que la cultura andalusa fos reduïda als tòpics que ja havia potenciat el franquisme: cultura col·lectiva sense expressió individual. Als barris hi ha gent que fa cultura individual, però sense suport ni manera de presentar-la en públic. M’he adonat que cal potenciar aquesta cultura individual si volem una integració mútua. Portar la cultura del centre als barris és equivocar-se totalment. I m’adono que he de potenciar jo mateix a tot de gent. I ho faré.

Desastre per aspera (Tigretón)

 

Necessito tant una victòria...

He començat a escriure un llibre senzill sobre els discos dels Beach Boys. La novetat és que és en anglès. Un projecte que serà per a alimentar-me, però que pot trobar algun lector als Estats Units. Miraré de fer-lo bé, a la vegada que em veig amb cor d’anar-lo fent poc a poc.

*****

He obert comptes a Mastodon, https://musician.social/@patinet1975composer, i a MeWe, https://mewe.com/i/lluispaloma. De moment només he muntat els comptes, sense publicar res. Ja aniré fent. I en uns dies comunicaré aquestes adreces a alguna gent de Facebook (encara tinc obert el Messenger).

També he obert un compte a Letters People, una web per a escriptors i lectors. L’he obert com a escriptor, clar. Hi tinc els tres llibres literaris perquè veig que no està orientat a fotografia. Ara a veure què passa.

Ara també he de buscar blogs on poder enviar-los el «Suburbia»: es mereix públic. Mentre, The Missing Leech ha tret disc, que he d’escoltar.

*****

Em van trucar d’Òmnium per si em volia tornar a fer soci. A la pobra senyora li vaig llegir la cartilla: des de l’abraçada del Cuixart i l’Iceta a la barcelonitis centralista i que Òmnium i l’ANC donen suport actiu a les grans discogràfiques catalanes i el seu llastimós catàleg mentre molta gent no podem ni començar. La vaig deixar molt desanimada. I jo mateix em vaig adonar d’una cosa: l’agenda de país d’Òmnium i l’ANC i la meva agenda de país no s’assemblen en res.

Em sembla que les municipals del maig seran divertides.

*****

No em va fer gràcia obrir una app de cites, però en vaig escollir una altra... perquè una persona coneguda volia que l’orientés, i clar, em vaig trobar havent d’obrir app sí o sí. En tot cas, la d’apps que vaig haver de mirar o d’esborrar sense arribar-les a obrir: moltes tenien opinions terribles sobre perfils falsos i mala programació, mentre que d’altres eren per a països concrets o sense filtres de distància. Bravo. No hi podia fer res, excepte esperar. No hi veia ningú viable, i la negligència de molta gent a l’hora d’emplenar dades era exasperant. Sense comptar que encara hi havia gent mentint amb les fotos o l’edat. O no posant fotos directament. O amb possibles temes de passaport. O no esmentant fills. He acabat tancant el compte. He tornat a perdre el temps, però per sort no han estat molts dies. I sí, em tiren molt enrere les aficions a les sales de ball i bars, a la televisió i als animals domèstics. Especialment les sales de ball i bars, perquè em tocaria a mi pagar les copes. Decididament, la dona que tan havia buscat ja no existeix de fa dècades. En parlaré al programa de ràdio.

*****

El relatiu caos creatiu del cap de setmana passat m’ha deixat amb tres projectes en marxa: 1) el «Shut Down», intocat des de 2021; 2) el projecte que vaig aturar, i que té nou pistes de base aprovades, uns 28 minuts, i dues bases que necessiten d’una remescla-reestructuració urgent, sense comptar que necessitaré sis minuts més de música com a mínim; i 3) una carpeta titulada «Around the Fun» amb cinc bases que no sonen molt inspirades però que estan en un estrany llimb intermedi entre els meus murs de so habituals i el rock dur model 1970 (fins i tot hi ha alguna disto per allà perduda), i segurament n’hauré de gravar una versió sencera d’aquesta guisa mentre busco quin so han de tenir definitivament aquestes cançons, segurament regravant des de zero però donant-me el luxe de buscar a cegues (una de les bases incloses és la cançó de sis minuts que vaig descartar la setmana passada i que ara compta amb una base regravada i aprofitable, sense ser excepcional). Apart, hi ha una carpeta amb vuit o nou cançons que son clarament ferralla i que no constitueixen un àlbum. Almenys hi ha per alguna banda unes poques idees sobreres de l’òpera-musical avortada, res increïble però sempre puc provar a convertir-les en bases completes i tenir-les de reserva.

És a dir, la idea és que 2023 sigui l’any de la qualitat més que de la quantitat, musicalment parlant. I de moment no qualla. Una dificultat afegida és que algunes cançons les hauré de cantar, i em desanima exposar de nou la meva veu de coral i que no se m’entenguin les lletres. Odio la meva veu, i ja en general no soc un intèrpret, només penso.

*****

M’ha arribat un catàleg d’exposició: Lee Friedlander a la Fundación Mapfre de Madrid el 2020. No hi sobra ni una foto, totes excepcionals. El meu fotògraf favorit. Ara estic esperant que m’arribi «The Americans» de Robert Frank, i més endavant de l’any voldria fer-me amb un parell de llibres de Vivian Maier. Aprendre dels mestres. I he de trobar un camí propi com a fotògraf.

I espero poder comprar aquest any les partitures de «Sextet» i «Music for 18 Musicians» de Steve Reich i de «Einstein on the Beach» de Philip Glass. Completar la col·lecció.

*****

En el fons, allò que més necessito comprar son les vàlvules i la taula de mescles, tècnicament, i la Epiphone Casino, emocionalment. En un quart lloc, el baix Harley Benton HB-60 WB, també emocionalment. 2019 no hauria d’haver passat.

Es tracta de deixar pendents coses que com a molt costin 150€ cada una, i així poder-me buscar la vida pel meu compte.

Cementiri de sirenes

 

El concert coral va sortir bé. Tenim una xiripa monumental. No em creia que pogués funcionar. Sobretot pel complicat que era tot. Això sí, a les fotos de l’assaig general se’m nota amb una monumental falta d’hores de son.

La inauguració de l’exposició també va sortir bé. Ple, i l’exposició mateixa és de nivell. El propietari de la sala és molt gran. I hem començat a fer amics. Això sí, els altres tres concursos cal simplificar-nos-els, sobretot amb l’ajuda d’internet.

*****

Vaig estar un munt de dies sense mòbil. El dimecres 18-1-2023 ho vaig poder resoldre amb un mòbil nou, un Samsung Galaxy A13, a veure què tal va. Porto un cert retard amb les comunicacions. I el teclat tàctil tendeix a equivocar-se. Per la resta, bona compra.

*****

Em vaig baixar les poques apps gratuïtes de cites disponibles, tinc un text escrit i pensat a fons, tinc vuit fotos preparades i escollides amb cura... i no he procedit a obrir cap de les apps. No em sento preparat, tinc la sensació que se m’exigirà massa pel que puc donar, i tampoc no em veig amb cor d’enfrontar-me al ball d’egos allà fora o de xatejar amb perfectes desconegudes, si és que alguna vegada ocorre. No em veig amb confiança, ni en mi ni en la societat. Em vaig passar la dècada de 2010 sentint-me emocionalment preparat per a una cosa que no va passar mai, però aquella app el 2019 em va deixar desmoralitzat, i tinc la sensació que hi ha una guerra i que l’única cosa prudent a fer és refugiar-me. I sí, suposo que sempre trobaré a faltar una dona, però quan saps que la dona que busques va deixar d’existir fa dècades, passes a no esperar ben bé ningú en realitat i a no saber molt bé si de veritat et vols emmerdar amb apps. Sí, em sento insegur, però no de mi. No m’agrada trobar-me en entorns hostils. I convisc molt bé amb els meus defectes.

*****

La gent que em coneix sap que m’he convertit en un detractor dels «memes» i que això m’ha fet abandonar Facebook: sempre les mateixes tres o quatre bestieses, sempre aquell punt moralitzant i beat, sempre les ordres... m’han arribat a cremar. Però ara vull alertar d’un altre efecte secundari: de sobte, tothom és poeta... identi-kit. Exacte, no fan més que escriure poemes sobre les seves situacions sentimentals particulars, sempre des de la mateixa òptica, sempre amb el mateix estil. No hi ha ni individualitat. I cap d’ells (o d’elles) sembla haver llegit un sol poemari decent en sa vida. Us asseguro que és molt avorrit, i recomano a tot poeta que m’estigui llegint que revisi immediatament aquest punt: pot salvar-li la carrera.

*****

Diria que amb «Els somnis...» vaig aprendre a fer funcionar un tema com fos. Molts dels temes dataven de 2013, algun del 2006, però es van passar anys sense funcionar: gravacions soses i monòtones, o directament problemàtiques. De manera que vaig acabar fent regravacions i «overdubbings», editatges, canvis de velocitat... Tot, en cerca d’alguna solució. Em va dur anys trobar-la. Ara que he pogut escoltar als Wilco avançant a cegues durant les sessions del «Yankee», ho trobo un bon paral·lel. Tot i que no presumiré mai que «Els somnis...» sigui un dels meus discos favorits: simplement, xuta.

Mentre, el «Shut Down» és encara parat. L’escolto inacabat i m’agrada, però no el puc editar tal com està ara. Li falta «el toc». Encara no sé quin serà.

I tinc començat un disc més tradicional meu. Tinc set temes molt bons, quatre que s’acosten però que necessiten algun retoc... i el tema que m’ho ha xafat és l’últim, que ha sortit fatal. Suposo que és un cas de setmana massa plena i cansament, però que hagi acabat movent coses de carpeta en carpeta ja ho diu tot. Bloqueig. Toca parar i descansar.

I escriure. En anglès.

*****

Estic embarcat en tema dentista i això m’ha fotut enlaire els plans de liquidar crèdits aviat. Crec que tractaré de comprar equip, per a compensar-me. Una guitarra Epiphone Casino en Natural, i un baix Harley Benton HB-60 WB. Pastilles per a la Gretsch i pel baix Höfner. Vàlvules 6386 i 6N1P pel Tubecore 3U. Estoigs, i tres discos durs USB de 4 Tb.

I, pel meu compte, llibres de fotografia i partitures. Potser una taula de mescles mínima, pels sintetitzadors.

Necessito ingressos.

La meva vida es podria titular «Com arribar al gran públic, amb tot en contra».

I’m a fly, I drive a Dodge Dart...

 

El dia 9 de gener al matí he publicat “Auschwitz”, el llibre amb part de les fotos de la meva visita l’abril de 2012. Moltes de les fotos amb només un balanç de blancs, unes poques amb reenquadrament, evitant cares de turistes. Ho he posat al mínim preu que em deixava Amazon Kindle, i si ho hagués pogut posar gratis, ho hagués fet. No deixa de ser una mena de tema. De fet, he posat que no era per a menors de divuit anys. No vull traumatitzar ningú.

Amb això, només em queden dues tasques específiques de 2022: traduir l’Estàtica a l’anglès, i completar amb més esforç el «Shut Down»: veus parlades i guitarres. Ho deixo per a la setmana que ve. Aquesta setmana hi ha concert de la coral, i reconec que em fa el mateix efecte de sempre: un altre termini bloquejant-me. En fi, aprofito per a escoltar discos.

*****

La caixa de «Revolver» dels Beatles no decep. Algun detallet de la mescla estèreo, potser, però en general és una gran mescla. Giles Martin sol ser molt bo fent mescles que no es podien concebre a la segona meitat dels Seixanta (la seva mescla del Sgt. Pepper m’encanta i la considero definitiva). I les sessions aporten moltes sorpreses. També ha estat interessant escoltar la mescla mono de 1966, molt bona. Em falta mirar el llibret.

*****

Tinc avaria al mòbil. Quan hagi recuperat les targetes que em van caure i vegi si reposicionades funcionen, decidiré si em cal mòbil nou o no. Tot i que, tal com m’ha funcionat aquest darrer mig any, considero que el meu mòbil actual és un desastre, i probablement sigui només culpa del mal programat que està el seu software de sèrie: desconnexions de la targeta SIM, encallaments continus quan escric (sobretot a Whatsapp), saturacions de l’escassa memòria RAM que duu instal·lada... Crec que em convé un mòbil més decent. Això sí, hagués preferit esperar a liquidar crèdits, cosa que hauria d’haver pogut fer d’aquí a un trimestre.

*****

He llegit el llibre de Fender de Dave Hunter en castellà. Dintre d’explicar-me una història que conec molt bé, m’ha explicat algunes coses que no sabia, i això és bo. La pitjor part és la posterior a 1985, en què progressivament va caient en el publireportatge. En això no és molt diferent d’altres llibres que he llegit sobre el tema (Tom Wheeler semblava especialment teledirigit en aquest aspecte), però és cert que a aquestes alçades cal una mica més de reflexió, especialment perquè la ràpida rotació de models de l’actual Fender significa que sovint un es perd models que li interessen o encerta un model per pura casualitat. La primera cosa em va passa fa pocs anys amb la Sixty-Six i la reedició de la Electric XII, que m’interessaven molt però no tenia diners i me les vaig haver de perdre. La segona, amb la meva American Professional Telecaster que vaig haver de lluitar per a poder-la pagar i que és boníssima, diria que el canvi forçat a la sèrie American Professional II per la sobtada manca de freixa dels pantans va significar un petit empitjorament, de so i de materials. Però un voldria no haver de patir tant. Tenir temps, poder planificar. Ara no crec que compri gran cosa, però hi ha algun model del passat que m’hagués agradat poder intentar. I el que sí espero amb paciència és una versió Squier de la Meteora, un disseny fantàstic. En tot cas, no oblidem que Fender és una empresa que ho fa molt bé, però que no crec que eviti completament els errors, i que pren les decisions des d’un punt de vista econòmic i empresarial. Va bé recordar-ho.

*****

Lentament vaig delimitant una llista d’equipament per a quan tingui uns mesos lliures abans d’intentar la casa. Dues guitarres: la Wildkat i una Hartwood Revival en negre. Pastilles per a la Gretsch (Filtertrons) i pel baix Höfner. Una taula de mescles acceptable (a ser possible, una taula digital Presonus StudioLive 16.0.2 USB, no em puc permetre res més car però no voldria haver de comprar desastres mai més). Vàlvules 6386 + 6N1P pel Tubecore 3U. Un compressor estèreo Warm Audio Bus-Comp. I un ampli Vox AC15C1 com el que em vaig vendre (em va bé haver-ne prescindit una temporada, però potser no per sempre). I alguns estoigs per a instruments.

Pot ser que hagi de comprar quatre clavilles pel baix Austin APB-200. Es desafina amb certa facilitat. Igualment m’haurà sortit a compte, doncs diria que sona a Precision per un terç del preu incloent clavilles. L’AJB-300, mentre, ja és perfecte. Un altre baix a repassar és el Höfner, no només per les pastilles: diria que trasteja una mica, i necessitarà clavilles. En una era anterior, m’hauria passat tot 2022 fent fer reparacions. En l’actual, sense accés al compte, estic eixugant deute molt ràpid, a costa de tenir molts pendents de compra i reparació d’equipament. I això últim ho vaig notant: gravar sense taula de mescles és força inconvenient, i tenir instruments a mig em té inquiet. Una altra cosa és que ja no hagi de pensar en Els Visitants a l’hora de decidir compres. Soc un gran fan d’Els Visitants, sempre que pugui estar darrere del grup i no a dalt d’un escenari. De fet, aquest darrer mes i mig he notat la diferència: de sobte puc fer feina, i ho necessitava.

En tot cas, pel meu compte, buscaré una Harley Benton HB35 de segona mà i un baix Harley Benton JB40FL, aquest darrer la manera més barata de provar l’experiència fretless i amb marques al diapasó.

*****

«Son Volt: From The Vaults, Vol. 1, Demo Recordings» és un CD de venda només a la web de Son Volt (hi ha volum 2, de versions). Conté demos de diversa fidelitat de cançons de Jay Farrar amb ell a l’acústica. De manera accidental, recorda a un disc del seu antic company i rival Jeff Tweedy, «Together at Last», de 2017. Les dues diferències son que el d’en Jeff és un àlbum fet a propòsit (mentre la d’en Jay és una entrega d’arxivística situada entre «Electro Melodier» i l’àlbum que tenen planificat per a aquest 2023), i el mateix to distintiu dels dos (en Jeff va fer versions intimistes que eren una relectura total d’alguns dels seus clàssics, mentre que en Jay fa demos que no difereixen substancialment del que fa amb Son Volt al complet i que sempre sonen a ell, un bon intèrpret però no molt versàtil). De manera que estic escoltant una entrega per a completistes, però no pas inferior als discos que Son Volt ens ha entregat després d’aquell «Honky Tonk» de 2013 amb cançons country excel·lents que potser no haurien d’haver estat a la mateixa rodanxa. A partir de «Notes of Blue» Jay Farrar s’ha conformat a gravar una cançó excel·lent per disc i la resta com sortissin, recolzant-se en la potència d’una banda d’excel·lents intèrprets. Però reconec que m’agradaria sentir-li una altra entrega com «American Central Dust», de 2009. Dit això, en Jay mai no m’ha decebut ni molt menys tant com Wilco a «Cruel Country» (que a veure, no és que el consideri pitjor que el regaeton o que els discos del «boom» del rock català, que quedi clar; simplement, Wilco ens ha entregat discos absolutament mestres amb qui jo mateix hi tinc un gran deute intel·lectual, però com és que amb un passat així han acabat entregant un disc tan pla i musicalment conservador? Si volien tornar a fer alt country, ja tenien un model molt bo en «A.M.», de 1995, i no calia que ensenyessin en públic una total falta d’idees, de fet no entenc què hi fa Nels Cline en un grup com els Wilco d’ara, com no sigui «todo por la pasta»).

*****

Estic tornant a escoltar la caixa d’«Abbey Road» dels Beatles. També aquí aprenc.

I és molt bo aprendre dels mestres. Diguem-ho amb humiltat.

*****

El 12 a la nit, amb el mòbil provat de nou, he conclòs que cal comprar mòbil nou, a veure si dimarts puc, seria a Barcelona i amb la idea de no comprar qualsevol merdeta, sinó un mòbil de gamma mitjana i amb garanties de funcionar com Marx mana. Sobre el concert, tindrà bons moments segur, però admeto no tenir-les totes. Una combinació de neures personals i d’alguns detalls que no veig prou clars.

Almenys els Wilco de quan eren molt grans m’estan fent més suportable una setmana miserable. Parar màquines no era el que jo necessitava en aquests moments.

«Yankee Hotel Foxtrot» sona ara mateix pels meus auriculars. Necessito tant fer un disc així de bo...

I sento tanta fúria envers els polítics...

You can travel for Lucasfilm

 

I’m the milk.

*****

He acabat els meus esforços de compilació de fotos antigues en blanc i negre. No m’han dut enlloc excepte a certa incomoditat. Per una banda, he muntat vint-i-dues pàgines de fotos de Terrassa i Benalmádena. Estan bé, però no trepitgen territori nou i no conformen un llibre. Per l’altra, he fet un invent estrany: les fotos d’Auschwitz de 2012, amb trenta-quatre pàgines, son bones però queden una mica curtes, i he provat d’afegir una primera part amb el cementiri de fusta de Zakopane, amb catorze pàgines. Aquests dos elements sí formen un llibre una mica breu, però factible. Els problemes son dos: 1) queda força depriment; 2) em fa por que aquesta reflexió visual sobre la mort a Polònia no qualli i sigui incompresa. De manera que aquesta vegada toca guardar-me l’esforç al calaix, excepte per si algun amic té curiositat. No és la millor manera de començar l’any, però és bo ser prudent.

O, si ho voleu, hi ha entre tot prou pàgines per a un volum de fotografia, però no les puc ajuntar perquè es foten d’hòsties.

Una possible solució és tornar a passejar per Terrassa amb la reflex, de dia, i fer prou fotos en blanc i negre per a una cinquantena llarga de pàgines. I tenir un llibre de reserva. I un dia ja viatjaria a llocs oportuns per a complementar l’altre material.

*****

He llegit un article sobre els problemes amb una distribuïdora de llibres, i com cou a les editorials. Admeto haver-lo llegit amb distància, perquè aquest 2022 m’he adonat que tampoc no soc benvingut al món editorial. De fet, com a client, en un any he passat de comprar llibres amb interès a comprar només llibres autoeditats pels seus autors. El problema no és la distribució: les editorials es centren només en grans patums, famosos i traduccions d’altres idiomes. Pels autors catalans independents ha passat a ser impossible accedir al món editorial. Ho sento, però em passo a l’anglès, que a Amazon Kindle em resultarà molt més útil. I a intentar trobar un públic i guanyar-m’hi la vida. Només puc dir que on no n’hi ha, no n’hi ha.

*****

M’he adonat que puc traduir dos dels meus llibres a l’anglès: el llibre de poemes (d’una importància relativa de cara al públic nord-americà) i l’Estàtica (que pot ser crucial, en el fons és un llibre nord-americà). Potser que ja m’hi vagi posant.

*****

Les caixes del «Revolver» dels Beatles i del «Yankee Hotel Foxtrot» de Wilco ja son a casa. Em falta la caixa dels Beach Boys «Sail On, Sailor 1972» i un doble LP de Philip Glass que no arriba.

*****

Recordo la primera vegada que vaig intentar de debò començar una novel·la. Al principi del segon capítol tot el que el protagonista havia de fer era anar a fer una denuncia a comissaria i no hi havia novel·la. Diguem que tinc un personatge al que un dia voldré retornar per a fer-li viure fantàstiques aventures. Però que per a escriure llarg necessito un pla ben tramat des de l’inici: sinopsi, verificació de detalls, construir els personatges de manera coherent...

I el meu segon intent va venir d’un conte molt bo... que no podia donar una novel·la. En aquest cas, allò que m’ho xafava des de l’inici del segon capítol eren els detalls històrics. Res del que volia explicar podia passar en aquell indret en aquell any. Tot feia aigües. En aquest cas no està tot perdut: si no començo amb el conte i em limito a deixar molt vagues lloc i any, puc limitar-me a tramar bé i explicar una bona història, sense interferències. Una altra cosa és que, essent una història catalana, haurà d’esperar: la meva prioritat és ara establir contacte amb el món anglosaxó, on m’ho jugo tot. Reconec estar molt decebut amb les indústries culturals catalanes. No pot ser que a 47 anys encara ho tingui tot per començar.

*****

Després del Dia de Reis, dues coses esperant: un determinat quadre, i el llibre de fotografia de Robert Frank «The Americans», que vull explorar en profunditat.

*****

La caixa del «Yankee Hotel Foxtrot» és genial. Creativitat desbordant. Anaven a cegues, però d’això se’n diuen sessions de gravació. Els textos del llibret també son excel·lents. Una gran caixa. L’únic problema és que això era el 2000-2001. L’últim àlbum d’estudi fins ara és «Cruel Country» i jo en diria «Cruel Letdown»: no sé si d’aquí a uns anys em semblarà diferent, però admeto que només l’he escoltat un cop i em va predisposar en contra. Diria que a Wilco se li ha passat l’arròs. Especialment perquè allò que van deixar sense editar el 2019 era un àlbum experimental abandonat a mig. Jeff, de veritat...

De fet, he compilat un àlbum amb les cançons descartades, ben editades. Quasi tenien un segon àlbum, molt menys experimental però amb 38 minuts de cançons fantàstiques, moltes d’elles acabades. Em sembla que serà el meu nou àlbum de Wilco per a 2023.

*****

He refet el llibre de fotografia: només Auschwitz, a una foto per pàgina, amb algun reenquadrat i alguna foto afegida. Portada de lletres blanques sobre fons negre. Crec que és bo, però tinc el dubte sobre si és apropiat publicar-lo. Almenys captura molt bé l’atmosfera d’un lloc molt bèstia que mai no hauria d’haver existit.

Els altres dos trams de fotos els deixo, de moment, en guaret.

*****

Una cosa que puc fer aquests propers dies és inserir les veus de mòbil al «Shut Down». No parar. Ja hi posaré les guitarres.

Centredelaciutàtia

 

Primera activitat de l’any:

https://blocs.mesvilaweb.cat/patinet1964/en-defensa-del-sotabosc-musical-de-catalunya/

No crec que faci gaire rebombori, però era un canal que tenia obert, i l’article diu les coses pel seu nom, orientat a un lector del carrer que segur que ja ha notat fa temps que alguna cosa no va com hauria d’anar. M’arrisco, però n’estic fart d’una determinada manera de fer les coses.

*****

Hem acabat la feina del concurs de dibuix i pintura, excepte per cert cavallet de pintar que ara mateix tinc a casa i que algú ha de poder recuperar. És el conte de mai no acabar. Amb els altres concursos ens hi haurem d’esforçar...

*****

«Gravity», de Marc Mellits, és una gran peça.

*****

Tasques per a 2023: llibre de teoria, partitures, Shut Down, traduir el llibre de teoria a l’anglès... i traduir l’Estàtica a l’anglès. 2023 serà efectivament el temps de descompte de 2022. No vull treure molts àlbums, primera perquè ja no cal, i segona perquè la feina primordial és de despatx. Sí que tinc feta una carpeta d’arxivística amb fotos en blanc i negre: intentaré compilar-la, però no crec que em surti un llibre ni de conya. De fet, em dec un llibre a color fet expressament, i anant a fotografiar fora de Terrassa.

Per què traduir llibres a l’anglès? Perquè a Catalunya no hi ha res a fer. En el futur escriuré directament en anglès.

I sí que el proper cap de setmana intentaré certa web de publicació de llibres, en cerca de lectors.

No deixo de tenir un parell d’idees per a llibres de narrativa seriosa. Però de moment encara no m’hi posaré. Es tracta d’anar per ordre. El llibre de teoria és crucial i em portarà mesos.

*****

Qui sàpiga de blogs receptius a músics sense contracte, a Catalunya, Europa o els Estats Units, que aixequi el dit. (Discogràfiques no, doncs paradoxalment només volen directe, cosa que em rebenta i no estic disposat a fer.)

També, més entrat l’any, vull fer demos pels Visitants. Serà l’únic lloc on cantaré a partir d’ara.

*****

Estic llegint un llibre sobre Fender que em va regalar la Fundació, escrit per Dave Hunter i en traducció al castellà. He decidit intentar llegir-lo tot. No és que no conegui la història de Fender, però de moment ja he après unes quantes coses. L’únic problema és que el traductor no sap de música ni de lutheria, i de tant en tant he de «retraduir-lo» a l’anglès per a veure què vol dir.

La Fundació també em va regalar la partitura de «Drumming» de Steve Reich. M’ha faltat el temps per a poder escoltar l’obra amb la partitura a la mà. Però em falten només tres partitures (que estiguin disponibles) per a acabar la meva col·lecció dels meus tòtems. (Hi ha un parell d’obres de Philip Glass que o no estan disponibles –«Music in Twelve Parts», «Music in Eight Parts»– o només ho estan de lloguer –«Music with Changing Parts»–. De Steve Reich, sempre em podria posar completista i intentar adquirir la partitura de «Sextet», sobretot per a aprendre notació per a percussió de la mà del mestre absolut.)

*****

Certament tinc esquemes d’arranjament per a tres possibles obres en partitura. La que, sense haver-la començat, té més feina feta, és una per a cor i orgue elèctric a dues mans. Tinc les idees base per a començar-la, i uns textos seleccionats. Una segona seria per a piano, cinc cordes, corn anglès i flugelhorn, en mib i sib, i per a aquesta no tinc cap idea, excepte que en podré fer una maqueta amb el Roland INTEGRA-7. I una tercera l’estic decidint ara: dos metal·lòfons, dues marimbes i, com a opció, dos pianos (que l’encaririen): és la que em costarà més, doncs porto sense tocar «mallets» des de 1997, i es tracta d’instruments cars que a més no puc tenir a casa ara per ara, amb el que no puc provar idees sobre instruments reals. Sempre hi ha l’opció de fer alguna cosa per a piano i veu, un esquema clàssic pel que tinc algunes referències i, de fet, una cançó feta.

I he d’acabar la peça per a certa persona de Sueca, al País Valencià. Li ho dec i m’ho dec.

*****

Mentre, el «Suburbia» és ja a Spotify. I apareix com a 2022. 2022 és demostrable. I l’acabo amb un àlbum magnífic. Ja només falta (i és la part difícil) l’empenteta. Miraré què m’ofereix RouteNote per a publicitar-lo.

Kid B

 

(Matinada del 22)

He corregit a Bandcamp el preu del “Suburbia” a 4€ des de 7. Una persona es va estranyar del preu, li agraeixo que m’ho assenyalés, és cert que l’àlbum només té nou temes, I inicialment n’anava a tenir vuit, de cinc minuts cadascun. Això ho vaig canviar. Per cert, de moment no molta resposta, però l’àlbum té un “flow” impressionant. El “Corrupció” ha estat batut. Ja tinc obra mestra. L’estic enviant a tot arreu que se m’acudeix. Els mitjans tenen els correus bloquejats, però no em rendeixo. Si aconsegueixo que circuli, tinc un guanyador.

*****

He enviat la versió definitiva de «Hymns», de fa uns mesos, a algunes esglésies de Terrassa. Cercar-li un públic, a la vegada que admeto haver renunciat a fer-ne un concert, tot aprofitant per a establir-la com una obra d’estudi, per a l’estudi. El temps dels concerts s’ha acabat per a mi. Vull viure.

*****

(28 de desembre al vespre)

He compilat el meu tercer llibre de fotografia. Tot arxivística. I tot en color. Llueix força bé. Ara falten opinions de tercers abans de publicar-lo digitalment. També tinc força fotos en blanc i negre, però en aquest cas no crec que donin per a un llibre i les tinc de reserva.

(29 de desembre)

Llibre publicat. M’he sortit de publicar també el llibre de poemes i de republicar l’Estratègies amb detalls corregits. Amazon cobert.

*****

Aquest 2022 he tret 24 discos i 6 llibres. Quasi no els escoltarà ningú, però penso fer-los servir per a reivindicar-me. Divuit anys després segueixo al peu del canó.

Llibres de fotografia:

-Terrassa i la llum (B/N)

-Conspiracions a mitjanit (B/N)

-Vivències d'un altre temps (Color)

Llibres literaris:

-Pastissos a l’espai (narrativa curta còmica)

-Estàtica a la ràdio del cotxe patrulla (narrativa curta dramàtica, inclou el relat del títol)

-Poemaris per a una observació quieta (poesia)

Àlbums de música, tota d’autoria pròpia:

-Chicago

-Silesia

-Boomsday!

-Estratègies al paradís

-1980

-Disfunctional west coast promotion

-Pareidolia

-Que em sents, explosió?

-Four sides of the Eternal Triangle

-Irving Park in the dark

-Telegram for Fulmånen

-Are there any celebration plants?

-Officials dodged the idea

-Calm waters ahead?

-The disclosure shortfall

-Horns in the U.S.A.

-Duncan drawings

-Electric landlady

-Charleston valentine stone

-Uns temps més feliços

-Jo m'embafo amb els OVNIS

-Pentimenti

-Astrosurfing

-Suburbia

Apart, he regravat la meva obra «Hymns», ja en versió definitiva.

*****

Em queden per fer, ja pel 2023, el famós llibre de teoria musical (que m’agafo amb calma, doncs el vull fer bé i que s’entengui sense dificultat), un possible llibre de fotos de reserva (molt hipotètic), un llibre de fotografia nou (sense pla, apart de sortir a voltar per l’àrea metropolitana), dues obres en partitura, i acabar el «Shut Down, Vol. 3». Hi ha feina, però espero poder-la anar fent amb els mesos. 2022 haurà estat el cim, però falta la feina més dura: que el món se n’assabenti. No ho tindré gens fàcil.

*****

Acabo parlant de l’absència permanent de parella. Certament no busco, ja he après que cada cop que ho intento en surto escaldat, i per tant només em queda esperar i morir-me sense. Però per això mateix no em privaré de posar unes condicions, no moltes. Les positives son dues: senzilla i honesta. Les d’exclusió son: ni compositores ni intèrprets musicals ni actrius. Ni egos amb mala idea. Per això no soc a apps ni vaig a determinats ambients: autoprotecció. Sobre els temes crucials de maternitat i animals domèstics, del primer diré que no soc l’home adequat i que prefereixo admetre-ho d’entrada (i soc inembarassable, el que hauria de ser un avantatge), i del segon diré que no puc ser radical però que obligarà a tenir una casa per a cada un: els animals no combinen bé amb l’equip d’estudi. D’altra banda, que ella tingui casa no garanteix res però almenys no necessitarà la meva quan jo pugui fer el pas (un pas que vull fer a mitjan 2023 per poc que pugui), i amb l’ambient que hi ha, tota precaució és poca. Mentre, certa proposta que vaig escriure segueix encallada, i em permetria posar-me amb seguretat en una posició on hi hagués una remota possibilitat de rebre un missatge. (Mentre, aquests dies de muntar el llibre de fotos en color m’he trobat amb una foto d’un concert el 2010 on tocava una baixista preciosa: el 2010 hi vaig intentar contactar, sense rebre’n resposta. Ja no cal que m’escrigui, però en fotografia sempre serà bonica, si bé s’ha perdut a un gran candidat. Per cert, perquè a tantes dones els agraden els «nois dolents»?)

Bon any a tothom.