Necessito tant una victòria...
He començat a escriure un llibre senzill sobre els discos dels Beach Boys. La novetat és que és en anglès. Un projecte que serà per a alimentar-me, però que pot trobar algun lector als Estats Units. Miraré de fer-lo bé, a la vegada que em veig amb cor d’anar-lo fent poc a poc.
*****
He obert comptes a Mastodon, https://musician.social/@patinet1975composer, i a MeWe, https://mewe.com/i/lluispaloma. De moment només he muntat els comptes, sense publicar res. Ja aniré fent. I en uns dies comunicaré aquestes adreces a alguna gent de Facebook (encara tinc obert el Messenger).
També he obert un compte a Letters People, una web per a escriptors i lectors. L’he obert com a escriptor, clar. Hi tinc els tres llibres literaris perquè veig que no està orientat a fotografia. Ara a veure què passa.
Ara també he de buscar blogs on poder enviar-los el «Suburbia»: es mereix públic. Mentre, The Missing Leech ha tret disc, que he d’escoltar.
*****
Em van trucar d’Òmnium per si em volia tornar a fer soci. A la pobra senyora li vaig llegir la cartilla: des de l’abraçada del Cuixart i l’Iceta a la barcelonitis centralista i que Òmnium i l’ANC donen suport actiu a les grans discogràfiques catalanes i el seu llastimós catàleg mentre molta gent no podem ni començar. La vaig deixar molt desanimada. I jo mateix em vaig adonar d’una cosa: l’agenda de país d’Òmnium i l’ANC i la meva agenda de país no s’assemblen en res.
Em sembla que les municipals del maig seran divertides.
*****
No em va fer gràcia obrir una app de cites, però en vaig escollir una altra... perquè una persona coneguda volia que l’orientés, i clar, em vaig trobar havent d’obrir app sí o sí. En tot cas, la d’apps que vaig haver de mirar o d’esborrar sense arribar-les a obrir: moltes tenien opinions terribles sobre perfils falsos i mala programació, mentre que d’altres eren per a països concrets o sense filtres de distància. Bravo. No hi podia fer res, excepte esperar. No hi veia ningú viable, i la negligència de molta gent a l’hora d’emplenar dades era exasperant. Sense comptar que encara hi havia gent mentint amb les fotos o l’edat. O no posant fotos directament. O amb possibles temes de passaport. O no esmentant fills. He acabat tancant el compte. He tornat a perdre el temps, però per sort no han estat molts dies. I sí, em tiren molt enrere les aficions a les sales de ball i bars, a la televisió i als animals domèstics. Especialment les sales de ball i bars, perquè em tocaria a mi pagar les copes. Decididament, la dona que tan havia buscat ja no existeix de fa dècades. En parlaré al programa de ràdio.
*****
El relatiu caos creatiu del cap de setmana passat m’ha deixat amb tres projectes en marxa: 1) el «Shut Down», intocat des de 2021; 2) el projecte que vaig aturar, i que té nou pistes de base aprovades, uns 28 minuts, i dues bases que necessiten d’una remescla-reestructuració urgent, sense comptar que necessitaré sis minuts més de música com a mínim; i 3) una carpeta titulada «Around the Fun» amb cinc bases que no sonen molt inspirades però que estan en un estrany llimb intermedi entre els meus murs de so habituals i el rock dur model 1970 (fins i tot hi ha alguna disto per allà perduda), i segurament n’hauré de gravar una versió sencera d’aquesta guisa mentre busco quin so han de tenir definitivament aquestes cançons, segurament regravant des de zero però donant-me el luxe de buscar a cegues (una de les bases incloses és la cançó de sis minuts que vaig descartar la setmana passada i que ara compta amb una base regravada i aprofitable, sense ser excepcional). Apart, hi ha una carpeta amb vuit o nou cançons que son clarament ferralla i que no constitueixen un àlbum. Almenys hi ha per alguna banda unes poques idees sobreres de l’òpera-musical avortada, res increïble però sempre puc provar a convertir-les en bases completes i tenir-les de reserva.
És a dir, la idea és que 2023 sigui l’any de la qualitat més que de la quantitat, musicalment parlant. I de moment no qualla. Una dificultat afegida és que algunes cançons les hauré de cantar, i em desanima exposar de nou la meva veu de coral i que no se m’entenguin les lletres. Odio la meva veu, i ja en general no soc un intèrpret, només penso.
*****
M’ha arribat un catàleg d’exposició: Lee Friedlander a la Fundación Mapfre de Madrid el 2020. No hi sobra ni una foto, totes excepcionals. El meu fotògraf favorit. Ara estic esperant que m’arribi «The Americans» de Robert Frank, i més endavant de l’any voldria fer-me amb un parell de llibres de Vivian Maier. Aprendre dels mestres. I he de trobar un camí propi com a fotògraf.
I espero poder comprar aquest any les partitures de «Sextet» i «Music for 18 Musicians» de Steve Reich i de «Einstein on the Beach» de Philip Glass. Completar la col·lecció.
*****
En el fons, allò que més necessito comprar son les vàlvules i la taula de mescles, tècnicament, i la Epiphone Casino, emocionalment. En un quart lloc, el baix Harley Benton HB-60 WB, també emocionalment. 2019 no hauria d’haver passat.
Es tracta de deixar pendents coses que com a molt costin 150€ cada una, i així poder-me buscar la vida pel meu compte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada