Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimarts, de gener 03, 2023

Centredelaciutàtia

 

Primera activitat de l’any:

https://blocs.mesvilaweb.cat/patinet1964/en-defensa-del-sotabosc-musical-de-catalunya/

No crec que faci gaire rebombori, però era un canal que tenia obert, i l’article diu les coses pel seu nom, orientat a un lector del carrer que segur que ja ha notat fa temps que alguna cosa no va com hauria d’anar. M’arrisco, però n’estic fart d’una determinada manera de fer les coses.


*****


Hem acabat la feina del concurs de dibuix i pintura, excepte per cert cavallet de pintar que ara mateix tinc a casa i que algú ha de poder recuperar. És el conte de mai no acabar. Amb els altres concursos ens hi haurem d’esforçar...


*****


«Gravity», de Marc Mellits, és una gran peça.


*****


Tasques per a 2023: llibre de teoria, partitures, Shut Down, traduir el llibre de teoria a l’anglès... i traduir l’Estàtica a l’anglès. 2023 serà efectivament el temps de descompte de 2022. No vull treure molts àlbums, primera perquè ja no cal, i segona perquè la feina primordial és de despatx. Sí que tinc feta una carpeta d’arxivística amb fotos en blanc i negre: intentaré compilar-la, però no crec que em surti un llibre ni de conya. De fet, em dec un llibre a color fet expressament, i anant a fotografiar fora de Terrassa.

Per què traduir llibres a l’anglès? Perquè a Catalunya no hi ha res a fer. En el futur escriuré directament en anglès.

I sí que el proper cap de setmana intentaré certa web de publicació de llibres, en cerca de lectors.

No deixo de tenir un parell d’idees per a llibres de narrativa seriosa. Però de moment encara no m’hi posaré. Es tracta d’anar per ordre. El llibre de teoria és crucial i em portarà mesos.


*****


Qui sàpiga de blogs receptius a músics sense contracte, a Catalunya, Europa o els Estats Units, que aixequi el dit. (Discogràfiques no, doncs paradoxalment només volen directe, cosa que em rebenta i no estic disposat a fer.)

També, més entrat l’any, vull fer demos pels Visitants. Serà l’únic lloc on cantaré a partir d’ara.


*****


Estic llegint un llibre sobre Fender que em va regalar la Fundació, escrit per Dave Hunter i en traducció al castellà. He decidit intentar llegir-lo tot. No és que no conegui la història de Fender, però de moment ja he après unes quantes coses. L’únic problema és que el traductor no sap de música ni de lutheria, i de tant en tant he de «retraduir-lo» a l’anglès per a veure què vol dir.

La Fundació també em va regalar la partitura de «Drumming» de Steve Reich. M’ha faltat el temps per a poder escoltar l’obra amb la partitura a la mà. Però em falten només tres partitures (que estiguin disponibles) per a acabar la meva col·lecció dels meus tòtems. (Hi ha un parell d’obres de Philip Glass que o no estan disponibles –«Music in Twelve Parts», «Music in Eight Parts»– o només ho estan de lloguer –«Music with Changing Parts»–. De Steve Reich, sempre em podria posar completista i intentar adquirir la partitura de «Sextet», sobretot per a aprendre notació per a percussió de la mà del mestre absolut.)


*****


Certament tinc esquemes d’arranjament per a tres possibles obres en partitura. La que, sense haver-la començat, té més feina feta, és una per a cor i orgue elèctric a dues mans. Tinc les idees base per a començar-la, i uns textos seleccionats. Una segona seria per a piano, cinc cordes, corn anglès i flugelhorn, en mib i sib, i per a aquesta no tinc cap idea, excepte que en podré fer una maqueta amb el Roland INTEGRA-7. I una tercera l’estic decidint ara: dos metal·lòfons, dues marimbes i, com a opció, dos pianos (que l’encaririen): és la que em costarà més, doncs porto sense tocar «mallets» des de 1997, i es tracta d’instruments cars que a més no puc tenir a casa ara per ara, amb el que no puc provar idees sobre instruments reals. Sempre hi ha l’opció de fer alguna cosa per a piano i veu, un esquema clàssic pel que tinc algunes referències i, de fet, una cançó feta.

I he d’acabar la peça per a certa persona de Sueca, al País Valencià. Li ho dec i m’ho dec.


*****


Mentre, el «Suburbia» és ja a Spotify. I apareix com a 2022. 2022 és demostrable. I l’acabo amb un àlbum magnífic. Ja només falta (i és la part difícil) l’empenteta. Miraré què m’ofereix RouteNote per a publicitar-lo.