Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dilluns, d’abril 10, 2023

Fall on Windows Me

 

(Matinada del diumenge 2 d’abril)

Tinc totes les lletres pel «Matinada» i pel «Shut Down» (les del «Jazz» fa temps que les tinc fetes). Serà una setmana Santa de gravar veus. No sé fins on arribaré. I dilluns em serà una mica d’obstacle. Sobre les lletres ara acabades, s’aguanten amb xinxetes, i espero no haver d’escriure lletres mai més, almenys pels meus discos. En tot cas, les del «Shut Down» corresponen al volum de poesia que tenia fet i que no em convencia. Aniran bé per a un disc que és d’autosabotatge.

I, si no puc cantar per son girat, em queda per a fer la segona part del «Suburbia», que de moment només consisteix en una sola idea apuntada. No deixa de ser un pla B. Mentre, «Side 1 Stereo» és ara mateix tres cançons sobrants del «Matinada», prou bones però que no superen res del disc mare i que ara mateix son «All Together Now» per a mi: matar l’aranya.

Cert que quan acabi tot això necessitaré fer un àlbum més per a tenir quaranta àlbums. Ni idea de què fer. Hi haurà temps per a pensar-ho.

I llavors publicaré allò que no tingui futur en una discogràfica, i reservaré allò que es pugui vendre.

Una lletra que m’agrada no l’he poguda emprar per massa llarga. La faré servir per a una composició clàssica en partitura. També faré unes peces curtes per a veu i piano sobre poemes d’una altra persona de la ciutat. I unes peces per a un senyor de Sueca, que les hi vull fer ben fetes.

(Dilluns 3 d’abril, tarda)

La carpeta «Side 1 Stereo» és ara mateix un receptacle d’allò que sobra. Incloent una cosa rítmica que he gravat aquesta matinada passada i que necessita d’una cantant, que no tinc.

Pensant en com comprar una taula de mescles digna.


*****


(Matinada de dimecres 5)

He estat muntant llibres de fotografia. No en tinc cap de complet. Passar l’estona. No tenia ganes de cantar, avui. Almenys ja tinc el micro connectat i a punt.

El «Side 1 Stereo» és ara mateix un receptacle de vuit cançons, de les quals només tres tenen relació entre elles. Exacte: sobrants. De manera que tinc en realitat un àlbum complet i tres més a ser cantats.

És cert que he estat pencant molt, patint una mica per a obtenir resultats. Encara em falta cantar tres àlbums. Dubtant de si ho puc fer de nit, veig que de dia estic aturat (o directament dormint).

Tinc massa feina pendent.


*****


He reduït a dotze les cançons del meu recopilatori «Enya at her Best». Funciona molt bé. Son molt bons temes, la felicito. I diria que jo seria molt bo muntant aquest tipus de recopilacions per a una discogràfica. Una altra cosa és si alguna vegada estaré en la posició per a fer-ho.


*****


Diria que, de memòria i amb només dos operadors FM, he recreat el so 40 del Yamaha PSR-6 que va ser el meu primer sintetitzador i del que ja en vaig recrear força sons al meu DX7. El so 40 (violins) és superbàsic i molt 1988, però ara que el podré controlar via MIDI, miraré de fer-ne alguna cosa. Reconec que m’hauria agradat que algú posés un banc de «patches» del PSR-6 en alguna banda d’internet. No n’he sabut trobar cap.

(Una matinada després)

Excepte pel so 86 que no sé com recrear, tinc creats i junts tots els sons usables del PSR-6, que ara viu dins del MODX6. Nostàlgia total...


*****


Dissabte 8, tres exposicions en una tarda, totes tres bones. La més important, la del Suri. Necessitem més gent com ell. Una tarda de retrobar-me amb antics amics i de conèixer gent nova. I una tarda d’art. Del bo.


*****


He decidit que no tinc les lletres del «Matinada» a punt. Trauré les que treguin temes policials, tinc ganes de fer les paus amb aquest àmbit. A més, reconec que no totes les lletres restants son prou bones. Prefereixo trigar dues setmanes més i obtenir un disc com cal. No deixa de ser «Busco Feina» i ho he de fer bé. Les lletres del «Shut Down» sí que les deixo estar. I les del «Jazz». Massa feina al micròfon, de totes maneres.

Mentre, tinc una èpica instrumental de vuit minuts que a la fi és una peça veritable i acabada del «Side 1 Stereo». També tinc una segona cançó gravada, però aquesta darrera s’ha d’escurçar i replantejar. Mentre, les restes son a una carpeta de «cançons tontes»: tres sobrants del «Matinada», una base que podria generar un disc tipus disco, i llavors desferres i romanents.


*****


Sí que hauré de plantejar a la fundació de tenir algun diner a la butxaca, encara que sigui poc. No deixo de tenir despeses pendents que he de resoldre. Ara mateix, uns discos a la botiga i una taula de mescles que no sigui un desastre. També em vendré dues coses amb la intenció de pagar-me una de dues guitarres que em queden pendents. Encara que de moment no la pugui tocar.