(Matinada del 22)
He corregit a Bandcamp el preu del “Suburbia” a 4€ des de 7. Una persona es va estranyar del preu, li agraeixo que m’ho assenyalés, és cert que l’àlbum només té nou temes, I inicialment n’anava a tenir vuit, de cinc minuts cadascun. Això ho vaig canviar. Per cert, de moment no molta resposta, però l’àlbum té un “flow” impressionant. El “Corrupció” ha estat batut. Ja tinc obra mestra. L’estic enviant a tot arreu que se m’acudeix. Els mitjans tenen els correus bloquejats, però no em rendeixo. Si aconsegueixo que circuli, tinc un guanyador.
*****
He enviat la versió definitiva de «Hymns», de fa uns mesos, a algunes esglésies de Terrassa. Cercar-li un públic, a la vegada que admeto haver renunciat a fer-ne un concert, tot aprofitant per a establir-la com una obra d’estudi, per a l’estudi. El temps dels concerts s’ha acabat per a mi. Vull viure.
*****
(28 de desembre al vespre)
He compilat el meu tercer llibre de fotografia. Tot arxivística. I tot en color. Llueix força bé. Ara falten opinions de tercers abans de publicar-lo digitalment. També tinc força fotos en blanc i negre, però en aquest cas no crec que donin per a un llibre i les tinc de reserva.
(29 de desembre)
Llibre publicat. M’he sortit de publicar també el llibre de poemes i de republicar l’Estratègies amb detalls corregits. Amazon cobert.
*****
Aquest 2022 he tret 24 discos i 6 llibres. Quasi no els escoltarà ningú, però penso fer-los servir per a reivindicar-me. Divuit anys després segueixo al peu del canó.
Llibres de fotografia:
-Terrassa i la llum (B/N)
-Conspiracions a mitjanit (B/N)
-Vivències d'un altre temps (Color)
Llibres literaris:
-Pastissos a l’espai (narrativa curta còmica)
-Estàtica a la ràdio del cotxe patrulla (narrativa curta dramàtica, inclou el relat del títol)
-Poemaris per a una observació quieta (poesia)
Àlbums de música, tota d’autoria pròpia:
-Chicago
-Silesia
-Boomsday!
-Estratègies al paradís
-1980
-Disfunctional west coast promotion
-Pareidolia
-Que em sents, explosió?
-Four sides of the Eternal Triangle
-Irving Park in the dark
-Telegram for Fulmånen
-Are there any celebration plants?
-Officials dodged the idea
-Calm waters ahead?
-The disclosure shortfall
-Horns in the U.S.A.
-Duncan drawings
-Electric landlady
-Charleston valentine stone
-Uns temps més feliços
-Jo m'embafo amb els OVNIS
-Pentimenti
-Astrosurfing
-Suburbia
Apart, he regravat la meva obra «Hymns», ja en versió definitiva.
*****
Em queden per fer, ja pel 2023, el famós llibre de teoria musical (que m’agafo amb calma, doncs el vull fer bé i que s’entengui sense dificultat), un possible llibre de fotos de reserva (molt hipotètic), un llibre de fotografia nou (sense pla, apart de sortir a voltar per l’àrea metropolitana), dues obres en partitura, i acabar el «Shut Down, Vol. 3». Hi ha feina, però espero poder-la anar fent amb els mesos. 2022 haurà estat el cim, però falta la feina més dura: que el món se n’assabenti. No ho tindré gens fàcil.
*****
Acabo parlant de l’absència permanent de parella. Certament no busco, ja he après que cada cop que ho intento en surto escaldat, i per tant només em queda esperar i morir-me sense. Però per això mateix no em privaré de posar unes condicions, no moltes. Les positives son dues: senzilla i honesta. Les d’exclusió son: ni compositores ni intèrprets musicals ni actrius. Ni egos amb mala idea. Per això no soc a apps ni vaig a determinats ambients: autoprotecció. Sobre els temes crucials de maternitat i animals domèstics, del primer diré que no soc l’home adequat i que prefereixo admetre-ho d’entrada (i soc inembarassable, el que hauria de ser un avantatge), i del segon diré que no puc ser radical però que obligarà a tenir una casa per a cada un: els animals no combinen bé amb l’equip d’estudi. D’altra banda, que ella tingui casa no garanteix res però almenys no necessitarà la meva quan jo pugui fer el pas (un pas que vull fer a mitjan 2023 per poc que pugui), i amb l’ambient que hi ha, tota precaució és poca. Mentre, certa proposta que vaig escriure segueix encallada, i em permetria posar-me amb seguretat en una posició on hi hagués una remota possibilitat de rebre un missatge. (Mentre, aquests dies de muntar el llibre de fotos en color m’he trobat amb una foto d’un concert el 2010 on tocava una baixista preciosa: el 2010 hi vaig intentar contactar, sense rebre’n resposta. Ja no cal que m’escrigui, però en fotografia sempre serà bonica, si bé s’ha perdut a un gran candidat. Per cert, perquè a tantes dones els agraden els «nois dolents»?)
Bon any a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada