El concert coral va sortir bé. Tenim una xiripa monumental. No em creia que pogués funcionar. Sobretot pel complicat que era tot. Això sí, a les fotos de l’assaig general se’m nota amb una monumental falta d’hores de son.
La inauguració de l’exposició també va sortir bé. Ple, i l’exposició mateixa és de nivell. El propietari de la sala és molt gran. I hem començat a fer amics. Això sí, els altres tres concursos cal simplificar-nos-els, sobretot amb l’ajuda d’internet.
*****
Vaig estar un munt de dies sense mòbil. El dimecres 18-1-2023 ho vaig poder resoldre amb un mòbil nou, un Samsung Galaxy A13, a veure què tal va. Porto un cert retard amb les comunicacions. I el teclat tàctil tendeix a equivocar-se. Per la resta, bona compra.
*****
Em vaig baixar les poques apps gratuïtes de cites disponibles, tinc un text escrit i pensat a fons, tinc vuit fotos preparades i escollides amb cura... i no he procedit a obrir cap de les apps. No em sento preparat, tinc la sensació que se m’exigirà massa pel que puc donar, i tampoc no em veig amb cor d’enfrontar-me al ball d’egos allà fora o de xatejar amb perfectes desconegudes, si és que alguna vegada ocorre. No em veig amb confiança, ni en mi ni en la societat. Em vaig passar la dècada de 2010 sentint-me emocionalment preparat per a una cosa que no va passar mai, però aquella app el 2019 em va deixar desmoralitzat, i tinc la sensació que hi ha una guerra i que l’única cosa prudent a fer és refugiar-me. I sí, suposo que sempre trobaré a faltar una dona, però quan saps que la dona que busques va deixar d’existir fa dècades, passes a no esperar ben bé ningú en realitat i a no saber molt bé si de veritat et vols emmerdar amb apps. Sí, em sento insegur, però no de mi. No m’agrada trobar-me en entorns hostils. I convisc molt bé amb els meus defectes.
*****
La gent que em coneix sap que m’he convertit en un detractor dels «memes» i que això m’ha fet abandonar Facebook: sempre les mateixes tres o quatre bestieses, sempre aquell punt moralitzant i beat, sempre les ordres... m’han arribat a cremar. Però ara vull alertar d’un altre efecte secundari: de sobte, tothom és poeta... identi-kit. Exacte, no fan més que escriure poemes sobre les seves situacions sentimentals particulars, sempre des de la mateixa òptica, sempre amb el mateix estil. No hi ha ni individualitat. I cap d’ells (o d’elles) sembla haver llegit un sol poemari decent en sa vida. Us asseguro que és molt avorrit, i recomano a tot poeta que m’estigui llegint que revisi immediatament aquest punt: pot salvar-li la carrera.
*****
Diria que amb «Els somnis...» vaig aprendre a fer funcionar un tema com fos. Molts dels temes dataven de 2013, algun del 2006, però es van passar anys sense funcionar: gravacions soses i monòtones, o directament problemàtiques. De manera que vaig acabar fent regravacions i «overdubbings», editatges, canvis de velocitat... Tot, en cerca d’alguna solució. Em va dur anys trobar-la. Ara que he pogut escoltar als Wilco avançant a cegues durant les sessions del «Yankee», ho trobo un bon paral·lel. Tot i que no presumiré mai que «Els somnis...» sigui un dels meus discos favorits: simplement, xuta.
Mentre, el «Shut Down» és encara parat. L’escolto inacabat i m’agrada, però no el puc editar tal com està ara. Li falta «el toc». Encara no sé quin serà.
I tinc començat un disc més tradicional meu. Tinc set temes molt bons, quatre que s’acosten però que necessiten algun retoc... i el tema que m’ho ha xafat és l’últim, que ha sortit fatal. Suposo que és un cas de setmana massa plena i cansament, però que hagi acabat movent coses de carpeta en carpeta ja ho diu tot. Bloqueig. Toca parar i descansar.
I escriure. En anglès.
*****
Estic embarcat en tema dentista i això m’ha fotut enlaire els plans de liquidar crèdits aviat. Crec que tractaré de comprar equip, per a compensar-me. Una guitarra Epiphone Casino en Natural, i un baix Harley Benton HB-60 WB. Pastilles per a la Gretsch i pel baix Höfner. Vàlvules 6386 i 6N1P pel Tubecore 3U. Estoigs, i tres discos durs USB de 4 Tb.
I, pel meu compte, llibres de fotografia i partitures. Potser una taula de mescles mínima, pels sintetitzadors.
Necessito ingressos.
La meva vida es podria titular «Com arribar al gran públic, amb tot en contra».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada