Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimarts, de gener 22, 2008


El llançament del “Sweet Après Dinner” dels Tired Hippo està suposant un rebombori que supera de llarg el que havien generat els seus llançaments precedents. Sigui pels dos anys i mig invertits a parir-lo, sigui perquè la música està sonant, en general, definitivament bé, o sigui perquè els que en teníem ja alguna de les maquetes estem enfeinats a jugar a les comparacions entre idea inicial i disc acabat, la veritat és que fins i tot al propi blog de Tired Hippo (http://tiredhippo.blogspot.com/) s'estàn començant a recollir diverses impressions i anàlisis molt el·laborades. Passem a parlar amb el principal responsable de la criatura, en Ferran Baucells.

1.Com et sents després de publicar el "Sweet Après Dinner"?

Es com haver acabat una feina que hi has anat darrera molt de temps… i molt content amb el resultat final... i molt pendent del que la gent n’opina...

2.Quins records tens de la gravació? Quin va ser el millor moment? I el pitjor?

En dos anys i mig hi ha força records... dels bons em quedo amb els primers temes gravats amb el Miguel el nostre bateria, el Jordi i l’Arnau cridant desesperadament a ‘Paris’68’, la gravació amb el Guerra (baixista) a ‘Tonight we’re stars’... la Viki ballant a l’estudi, el Jorge repartint saviesa entre tocs de trompeta, la Mireia descobrint els temes gravats i afegint-hi la seva veu... el pitjor potser ha estat l’haver d’assumir que el disc no estaria llest en el temps que jo desitjava... el ‘Sweet Après Dinner’ m’ha ensenyat a ser pacient...

3.Parla'ns de les cançons. En especial, m'interessa "Paris'68" i el que significa.

Moltes cançons!!! ‘My Two Left Feet Blues & The Go-Down Orchestra’ la vaig escriure la nit abans que arribés la Itziar a gravar perquè pensava que faltava un tema que poguèssim cantar els dos junts… un tema per començar el disc en l’estil d’ ‘Otoño’... és curiós però em va passar també amb el Collage (amb ‘The Shore’), que just abans o durant una gravació poden sortir temes que et sorprenen i t’agraden més que els que estàs gravant
‘Blood Test’ i ‘Disillusion’ les vaig escriure en un moment difícil personal i per això tenen aquest aire de pregària que m’encanta… i ‘Disillusion’ té el millor solo de trompeta que el Jorge ha gravat mai per Tired Hippo
‘Do Svidania Apollonia Orchestra’ està dedicada a la gata del David, el nostre manaché, que va passar uns dies a casa meva mentre escrivia aquesta cançó...
‘Paris’68’ la vaig escriure mentre mirava un documental sobre el FIB’05 sense volum... la idea per la lletra em va venir perquè en aquell moment llegia el llibre de Bryce-Echenique de Martín Romaña que m’havia passat el Jorge... eren temps difícils i em sentia molt identificat amb el llibre i el personatge. M’encantava la idea de que el maig del 68 va ser, com és habitual, més una façana de nens macos que no pas una veritable revolució social i com el personatge, tot i el moviment i la bogeria que l’envolta, només pot pensar en la seva dona que està a punt de deixar-lo...
‘Saturday Raindrops’ la vaig escriure un dissabte de pluja... una de les cançons més naturals que m’han sortit… i com ha guanyat amb la mescla final!
‘Only Unhappy People Dance Bad’ és una cançó que vaig escriure després de veure la pel.lícula ‘9 songs’ (curiosa) en la que el persontage femení diu aquesta frase (o semblant) i vaig pensar que havia d’escriure una cançó amb aquest títol... i ha estat un dels temes més celebrats de Tired Hippo
El cos de ‘Summer Rain’ el tenia d’un grup de cançons que havia escrit abans del 2000 i guardo en cintes molt, molt antigues... m’agradava però pensava que li faltava un canvi... i de sobte mentre escrivia ‘Disillusion’ vaig retrobar-me amb ella i li vaig afegir el pont i així es va quedar.
‘Noom’ i ‘All Your Tears’ provenen d’unes poques cançons que vaig escriure a principis de 2005... la resta d’aquells temes es poden anar sentint a les ‘Home Recordings’ que estic pujant a la nostra pàgina del last.fm: http://www.last.fm/music/Tired+Hippo. ‘Noom’ parla sobre la lluna (o de la falta d’ella) i ‘All Your Tears’ de les relacions de parella (o de la falta d’elles)

4. La Itzi aporta dos temes, "Cabezas" i "Superstar". Com recordes la seva aportació? Va ser "vist i no vist", o ha tingut una continuitat?

El primer que puc dir és que els temes em semblen espectaculars! Sempre és un gran moment quan la Itziar em mostra els seus nous temes i treballem en ells.... malhauradament només va estar en una de les sessions de gravació…

5. Tècnicament parlant, com s'ha fet el "Sweet"? A quins estudis heu anat? Heu emprat trucs comentables per a aconseguir els sons més sofisticats?

Vam començar les gravacions a mbmstudios (Only Unhappy People Dance Bad, All Your Tears, Disillusion, Summer Rain, Blood Test, Noom)… d’allà vam passar a l’estudi S(on)s on vam gravar la resta dels temes amb l’Arnau Vallvé que ja ens havia produït l’Another Side Of Tired Hippo’… hi vam afegir els temes anteriors i va començar el ‘treball’ de mescla i gravar instruments per aconseguir el resultat final...
Com a curiositats l’Arnau podria explicar moltes coses… jo recordo micrófons a la sala del costat on gravavem per obtenir una mena de ressó...

6. Quins instruments heu fet servir? Hi ha arranjaments molt densos pel que és usual en els vostres discos.

Jo com sempre he fet servir principalment les meves guitarres, més sonen també la guitarra Danelectro de la Itziar i la Telecaster (més nova que la meva) del Jordi. A part dels instruments habituals en les nostres gravacions per l’estudi han passat violins, contrabaix, viola, acordió, trombó… i més que segur que m’estic deixant…

7. Digue'ns alguna cosa de la Go Down Orchestra. També, qui va fer els arranjaments d'aquesta cançó?

Els arranjaments els va fer l’Arnau Vallvé.
L’orquestra neix de la col.laboració (totalment desinteressada) d’estudiants de l’Esmuc que l’Arnau crida per a poder dur a terme la gravació... seria un somni poder fer-ne una versió reduida per un concert.

8. Com es va decidir l'ordre dels temes? I les transicions?

De seguida que vaig veure que el projecte inicial d’editar dues maquetes al mateix temps (una amb els temes gravats amb el Miguel, un altre amb els gravats amb l’Arnau) no seria posible per problemes de dates de finalització i costos de disseny, havia de decidir com ordenar el disc amb els 14 temes que teníem... després que l’Arnau em convencés que no hi hauria problema en barrejar temes de les diferents sessions vaig decidir que l’ordre havia de ser el que s’ha quedat definitivament... hi ha moltes coses pensades i repensades en el disc... però l’ordre ha estat inalterable i segueixo estant força content amb ell.
Les transicions es van afegir en el procés de masterització... jo tenia clar que no podia haver-hi massa transicions amb efectes després del ‘Another Side Of Tired Hippo’ però volia posar-ne alguna més que al ‘Collage’... vam haver d’arribar a un consens amb l’Arnau a instància del Ferran Conangla (que ens va masteritzar el disc)... al final amb la introducció i les poques transicions vam arribar al punt mig que t’esmentava.

9. Encara que sigui "territori Itzi", ens pots dir alguna cosa de la portada?
Crec que és la millor que ha fet mai.

A mi també m’encanta! Tot i que, per exemple, la de l’”Another Side Of Tired Hippo” sempre m’ha agradat molt també... no sabria triar una de les portades com la millor... pel que jo sé, la gata té relació amb la història que t’explicava sobre ‘Do Svidania Apollonia Orchestra’ i la gata a la que està dedicada... a més de detallets a l’oriental que tant m’agraden!

10. El disc està aixecant passions. El veus tu també com el millor disc de Tired Hippo?

Aixecant passions!! Tant de bo!! Merci… És evident que el ‘Sweet Après Dinner’ neix amb la voluntat de ser ‘EL’ disc de TH i estic content amb el resultat… per sort sempre que hem tret algun nou treball penso que ha estat el millor que podíem fer al moment de publicar-lo... estic content amb tots els treballs que hem arrodonit i no seria just oblidar-nos del ‘Collage’ ni del que ha vingut abans...

11. Per acabar, quins plans immediats tens, ara?

Tinc moltes ganes de portar endavant aquests projectes: una gravació a Kanga amb temes nous en els que per primer cop sonarà el banjo en els temes de TH… un ‘Home Recordings #2’ pel last.fm (del que esperem gravar un nou video)… un ‘Sweet Après-Dinner (P)re-mixes’ amb rareses i mescles prèvies a l’edició definitiva… treure les ‘Bedroom Tapes’ quinze nous temes que es troben en procés de gravació a mbm studios amb el gran Miguel Ballester… i a més, seguir amb la promoció del ‘Sweet Après Dinner’, que tot just comença!!

*********************

Com a addenda final, repesco una breu nota que vaig publicar en aquest el meu blog el divendres 24 d'octubre de 2007, i que, essent en si mateix un text menor, pot donar una idea del clima pre-llançament: “I, també: "Sweet Après Dinner" de Tired Hippo està ja mesclat i pendent de masterització. Si tenim en compte que quan van començar a gravar-lo jo encara duia xumet, està clar que l'estrena del disc (el més important del cànon baucellià) serà una ocasió única per a la nostàlgia. Atenció a clàssics-a-ser com "Disillusion" o "Only Unhappy People Dance Bad"!”

1 comentari:

itziar goñi ha dit...

Hola Paloma...hummm, me parece que conozco al tio que entrevistas..lleva camisa de cuadrros y una gorra con una mofeta?¿...
buena entrevista si señor...mis felicitaciones...