Village of Stars

 

Esperant els endarreriments per a pagar tot de coses i comprar les dues guitarres i el mesclador en rack que necessito. I certes quatre partitures. Tinc tota la llista feta. Igualment la curatela és a punt de començar a actuar. Tardor de pagar els deutes més urgents, a l’espera de veure com planifico 2022 de cara a terreny i casa. Les guitarres serien una Harley Benton HB-35Plus Black i una Harley Benton CST24 P90. El mesclador en rack, un Behringer RX1202FX V2, per a lluitar contra l’abundant pols del carrer.

*****

Entre dimecres i dissabte vaig comprar llibres. Curiós que encarregués «Rolling Stones Gear» d’Andy Babiuk just abans de saber de la mort de l’enyorat Charlie Watts. També hi ha tot de llibres sobre els Beatles, per a cert projecte que aniré fent durant el curs. En fi, en detall:

Llibres de finals d’agost:

Llibres físics:

Village of Stars, de David Beaty

Gibson SG Manual: How to buy, maintain and set up Gibson's all-time best-selling guitar, de Paul Balmer

The Americans, de Robert Frank

The Art of Fugue, de J.S. Bach i Donald Francis Tovey

Rolling Stones Gear, d’Andy Babiuk

Anthology, de The Beatles

Revolution in the Head: The Beatles Records and the Sixties, d’Ian MacDonald

Perséfone, de Ricardo Emilio Bofill

Llibres electrònics:

Little Girl Blue: The Life of Karen Carpenter, de Randy Schmidt

Riding So High: The Beatles and Drugs, de Joe Goodden

The Velvet Underground, de Michael Leigh

The Beatles, de Hunter Davies

Llibres de principis d’agost:

Llibre físic:

Revolver: How the Beatles Re-Imagined Rock 'n' Roll, De Robert Rodriguez

The SG Guitar Book, de Tony Bacon

Llibres electrònics:

The Manchurian Candidate, de Richard Condon

Night of Camp David, de Fletcher Knebel

Hitchcock Lost: Hitchcock Lost Silent Film and Frenzy 1967, de Dan Auiler

Admeto haver comprat de quinta mà «Perséfone» de Ricardo Bofill Jr., volent-lo llegir per com de mal escrit està. Sembla ser que és una obra mestra d’humor involuntari. Certament voldria llegir «Leti la horrible» de Letícia Sabater pel mateix motiu, només que el vull comprar de segona mà per a que no ingressi drets d’autor (entre altres coses és anticatalana). I només en trobo exemplars nous. Tinc la sospita que ha venut poquíssim.

*****

He estat uns quants dies revisant i polint el contingut dels antics tres volums del «Duncan Drawings». I el que en va sortir entre el cap de setmana i dimarts és:

1) un àlbum real equivalent (més o menys) al DD2, però acabat i millorat, titulat «Calm Waters Ahead?» A la fi és l’àlbum que em sospitava que era, però que en el seu moment va fallar a materialitzar-se, per això el vaig treure com a DD2: no deixava de contenir força fragments d’arxivística. Com l’àlbum acabat, només que ara fins i tot el descartat del «Corrupció» no sembla tan vell. Un àlbum que es nota antic, però que és bo.

2) «Duncan Drawings» (així, volum únic). Segueix essent un recull de rareses, però a la vegada és un àlbum: totes les cançons incloses acompleixen uns mínims, fins i tot «1 de Maig», i a més inclou novetats com l’instrumental «The Load's Player», basat en la meva primera idea, tocada al piano de casa els avis a finals de 1984 o inicis de 1985, i que mostra una influència synth pop i italo disco, que era el que escoltava a casa. O també un parell de restes d’un àlbum, «Level Playing Field», que he decidit no acabar per innecessari.

3) «Buy Guitars EP»: inclou «Buy Guitars» en la versió de To Be Continued (per això no va qualificar pel «Duncan Drawings», però és una bona gravació i no la volia treure del meu Bandcamp. La resta són tres cançons de rock cinquantes que no eren prou bones pel «Duncan Drawings» però que no volia treure del «Bandcamp» per diverses raons, i que no deixen de ser divertides. Com a EP de restes «només pel Bandcamp» acompleix prou bé.

Mentre, les pitjors cançons dels DD originals les he retirades i, junt amb els àlbums descartats «Level Playing Field» i «The Disclosure Shortfall», han anat directes a la meva carpeta d’idees inusades, on descansaran una temporada mentre m’ocupo d’acabar àlbums més prometedors.

El 2 i el 3 ja són al meu Bandcamp. El 2 m’espero a més endavant per a posar-lo al gran internet. I l’1 el guardo per a gener de 2022: serà una primera novetat més calmada abans dels àlbums més potents d’aquest darrer any i mig, i igualment significarà treure de nou cert material, ja ordenat a la fi. I això em deixa amb una reserva de catorze àlbums pendents de publicar.

Queden tres àlbums en marxa: el «Charleston», el «Shut Down» i el «Jazz». Ja no sé quan els podré acabar. Aquest agost ho hagués pogut intentar amb el «Charleston», però necessitava unes vacances. Pinta que setembre i tardor en general seran potents en tot d’altres àrees.