En un article a Politico (https://www.politico.eu/article/coronavirus-laboratory-leak-theory-china-wuhan-who-investigation-ben-embarek/) mencionen a la World Health Organization, però cal fer la pregunta: com poden parlar de “The WHO” sense mencionar a en Pete Townshend?
*****
Tinc el nou de Son Volt, “Electro Melodier” (Transmit Sound, 2021). Una mica sedat pels seus estàndards. Molt bones primeres quatre cançons i prou bona cinquena. A partir d’aquí l’interès és intermitent. A en Jay Farrar li està costant compondre, és el tercer àlbum irregular que fa. Igualment li compraré cada nou disc en agraïment a les moltes bones hores que m’ha donat. I Son Volt, com a intèrprets, són magnífics.
(I sí, l’interès de l’obra actual de Jeff Tweedy també és molt intermitent.)
*****
Una mica de trastejat amb bases i idees ha donat dues carpetes. Una, un «Charleston» viable al que li falten la majoria de veus i una mica de treball amb les lletres. L’altra, un no-àlbum titulat “Level Playing Field” (a falta d’un títol millor), compost per unes poques bases de resultat discutible més demos «automàtiques» de moltes idees romanents. Aquest darrer no està pas malament, però no és tampoc de primera línia. I sí, el proper pas ha de ser la guitarra. De fet, és per això que parlo d’un no-àlbum: em preocupa quedar-me tan estancat com el Jay Farrar de 2021. No he de fer àlbums perquè sí. En tot cas, una de les cançons, molt vuitantera, data en part de sobre 1984-85, quan tocant unes poques notes al piano de casa els avis la cosa sonava a «synth pop». Una idea oblidada durant dècades i que vaig recordar fa poc. Està bé tenir-la en demo.
Això sí, em pregunto què fer amb guitarra. I com.
*****
Reconec estar en un estat de sordera emocional respecte de la política. Evidentment, vull la independència de Catalunya, doncs és l’eina imprescindible per a resoldre els milions de problemes que Espanya manté deliberadament enquistats mentre en crea milers de nous cada dia. Però també tinc clar que el major obstacle per a ensorrar Madrid és la nostra classe política: simplement, ens governa una corrua d’imbècils. Fins i tot en Jordi Cuixart m’ha decebut. Contra Espanya no serveix de res ser happy flowers. És la guerra, i l’hem de guanyar. Em declaro moralment exclòs del govern Aragonès, dels contemporitzadors col·laboracionistes i del centralisme barceloní.
*****
En aquesta línia està la marxa de Messi cap al PSG. Bartomeu va matar el Barça i tot el que li queda a Laporta és fer el ridícul. Però això seria només futbol si no resultéssim tenir unes indústries culturals com les que tenim. Només teníem el Barça per oferir al món. Ja no tenim ni això. Quasi quatre anys després de l’1-O, Catalunya és el cul del món i no interessem a ningú. I sí, tenim un munt de talent... completament desaprofitat. L’ombra de Jordi Pujol és molt llarga.
En tot cas, diria que Messi se n’hagués anat al Martinenc si hagués fet falta.
*****
Darrerament em noto en mode intel·lectual tipus Umberto Eco. Ja sé per què: trobo a faltar tant una mica d’intel·ligència...
Tinc la sensació de viure en un país de troglodites.
*****
R.E.M.: Ratolins Electrònics Modificats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada