Una cosa que m’ha encantat fer abans de l’entrada en vigor de la curatela és recomprar les tres coses que eren a la botiga i que els hi havia hagut de vendre: la LAG Arkane 100, el baix electroacústic Academy, i el rack d’efectes Behringer Virtualizer Pro DSP2024P. Potser no peces majors, però ja no em sento tan incomplet. Ho he fet per això.
*****
Pensant en un terreny lluny de Barcelona i una casa prefabricada econòmica. També en una moto o tricicle. Sé que en uns anys hauré de marxar de Terrassa, però el preu de l’habitatge és el factor definitiu. I ja que em quedaré sense dona, almenys vull aconseguir casa.
*****
La nit del 28 al 29 de maig, en poca estona, he tret tot d’idees molt bones amb un potent so d’orgue romàntic. Seran per a la Massa, sobre les Odes d’Horaci.
*****
Potent avançada al «Gorgée». De moment, dotze temes consolidats, 32 minuts. Me’n faltarien tres més, més alguna melodia. El dubte és si constituirà realment un àlbum. I li he de buscar títol definitiu, més portada. Serà instrumental. De moment, Aeroport i 2000 mosquitos rescatades. Deixo fora SRC Olympics perquè no encaixa. I tot plegat sona estrany. No un dels meus millors projectes, però ho he d’intentar. Pega: aquesta tarda tinc concert. Mala manera de passar una matinada.
*****
La matinada ha dut dilluns a una nova gravació, i àlbum acabat: el «Gorgée» canvia de nom i passa a dir-se «Telegram For Fulmånen», amb portada amb el vaixell «City of Paris» de 1889. L’àlbum, deliberadament gens comercial, es basa quasi tot en velles idees, fins i tot amb dos sospitosos habituals del vell «Feina». Però si m’haguessin dit que d’aquell garbuix en sortiria un àlbum tan bo, no m’ho hauria cregut. De fet, diumenge al matí era un àlbum problemàtic i gens ben integrat. Amb el que el disc final resumeix molt bé tot el que he après sobre producció des de 2009. Un àlbum instrumental, of course, doncs són els que em surten millor. I amb aquest són vint-i-dos àlbums acabats. Queden pendents de veu el «Charleston», el «Shut Down» i el «Jazz», aquest darrer amb algun problema de lletres.
I a escriure llibre.
*****
El miniconcert del Dia de l’Orgull Boig va sortir prou bé. Jo cantant i tocant la guitarra, i en Marc Casulleras afegint solos i matisos a la guitarra també. «Amsterdam», «Hotel Renaissance» i «Hindenburg». Tot això, a Fabra i Coats a Sant Andreu.
*****
Pel meu crèdit, jo ja sabia que, quan els altres Visitants es van apuntar al Sona 9 d’enguany, no passaríem ni el primer sedàs, com a mi em va passar dues vegades fa deu anys. Ho vaig saber ahir mentre tornava de Barcelona. No estic decebut perquè no em podia decebre: és un concurs per a buscar patxanga carca, no per a buscar els nous Beatles o els nous ABBA. De fet, al cotxe la gent que hi anàvem vam riure força amb els noms dels grups seleccionats: ja només amb els noms sabies que eren purs afeccionats amb inclinacions molt TV3. En fi, jo al meu, que ja vaig bé.
Que petita és la Catalunya oficial, ara sota ERC i el petit, petitíssim, Pere Aragonès. I m’he donat de baixa d’Òmnium, com ja vaig fer amb l’ANC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada