Turbosound

 

A Madrid són imbècils, no per res. I feixistes. La guerra civil és al caure.

*****

A Catalunya només funciona Waterloo, no sense errors. Però al Parlament l’única bona notícia és que la Laura Borràs els té ben posats. Però per la resta, admeto decepció, i preferiria anar de nou a eleccions. De fet, també admeto decepció amb Jordi Sánchez i en Canadell. Sobre ERC, són abaix de tot, especialment en Tardà. Així no farem mai la independència. Sic-centes mil persones han deixat de votar a un o altre, i només ho compensa que els espanyolistes ho fan de puta pena. Però és evident que trilions de coses no funcionen.

*****

També falla la cultura catalana. Pel que sempre dic: uns pocs despatxos ho decideixen tot, i només es difón a unes poques patums, amb molt barcelocentrisme. Amb dues conseqüències: cada cop la música en particular és més carca, i els castellanoparlants i la part més oberta dels catalanoparlants han (hem) prescindit de l’escena oficial i ens hem centrat, segons el cas, en coses tan diferents com el reggaeton, la copla, l’electrònica de ball i el rock alternatiu nord-americà. Normal: els pocs artistes catalans bons amb contracte discogràfic són mantinguts a la segona fila, i el que s’escolta a ràdios i supermercats és de vergonya aliena. Mentre, els independents som sistemàticament bandejats: els executius ni ens entenen ni ens volen entendre, i ens bandegen sistemàticament. Il Duce sempre ha ragione. I amb tot això estem fins i tot perdent la llengua: no hi ha referents. Sempre dic que el que m’agrada de Lluís Llach és que va aprofitar la seva posició com a darling dels catalans per a llançar bons discos. Ara mateix és impossible trobar-li un relleu, precisament perquè als que ens postulem no se’ns deixa ni començar. En el meu propi cas, porto trenta-un anys de carrera i em coneixen a casa meva. Tant les ràdios com TV3 són tan inaccessibles com el Pentàgon a les dues de la matinada. I així ens va a tots.

Admeto que si estic escrivint llibres és perquè necessito trobar vida intel·ligent.

*****

Tinc ja decidida la compra, a finals d’any, d’una Epiphone Wildkat (la Casino és més maca, però costa més). Aquest juliol pagaré part dels deutes, tot i que si tinc prou marge compraré una taula Behringer Xenix X2442 USB enracable i un moble de rack de 24U. Les tres, compres imprescindibles, i tanco llista. De moment prescindiré de la guitarra de semicaixa amb humbuckers. Simplement, no trobo cap 335 natural bé de preu i fàcil de comprar. Semblen haver-les deixat de fabricar de cop. I m’urgeix el tema casa, tan aviat com cobri més.

*****

A principis de setmana vaig fer un canvi: intercanviar dues cançons entre el Feina 2.0 i el Charleston. I funciona! «L’Havana» és ara al Feina 2.0, hi encaixa bé, i així tinc tot un àlbum cantat. I «Vilnius» és ara al lloc corresponent del Charleston. És l’única lletra que me’n falta.

*****

Divendres a la nit vaig fer un altre canvi. Al Charleston. Amb això tanco la temporada de canvis.

I sí, el «Feina 2.0» ha canviat força respecte de 2010. Però a millor. No m’importa la fidelitat històrica, sinó tenir una carrera impecable.

Cert que ara el pitjor àlbum per producció és «Hymns». Però ja no el tocaré, és d’una època que ja dono per tancada. Una època en què creia en tenir un segon públic de música sacra. Però admeto que ni vull escriure més música catòlica (sóc molt crític amb l’Església Catòlica) ni m’identifico amb esglésies com la evangèlica o els Testimonis de Jehovà, igual d’estranyes i conservadores. Respecto la llibertat de culte, però els cultes no són per a mi.

*****

Amb el que en catorze mesos he tancat aquesta llista:

2. Feina 2.0 (remake, 2019-2021)

11. Chicago (2020)

12. Silesia (2020)

13. Boomsday! (2020)

14. Estratègies al paradís (2020)

15. 1980 Vol. I (2020)

16. 1980 Vol. II (2020)

17. Disfunctional West Coast Promotion (2020)

18. Pareidolia (2020)

19. Que em sents, explosió? (2021)

20. Four Sides of the Eternal Triangle (2021)

21. Irving Park In The Dark (2021)

I per acabar em queden el Charleston, el Shut Down, Jazz i (el més verd de tots) el Gorgée.