Fa dotze dies em van tornar a posar a règim. El tercer. I fracassarà com els altres dos: em prohibeixen allò que m’agrada i em fan menjar escombraries. Estic dels nervis. El pitjor és quan he d’anar a comprar pa integral i veig allà tot el que m’agrada i no em deixen menjar. D’aquí a uns dies em truquen del CAP. Serà una conversa furiosa.
*****
(Ja escrit)
Fa també dotze dies vaig recombinar el Chicago, el Charleston i l’Irving Park. El Chicago ha quedat millor. El Charleston ha quedat millor. El problema el tinc amb l’Irving, doncs ara és un combinat d’una cara A i una cara B força diferents, el que vol dir que no és realment un àlbum sinó dos EP’s. Em sembla que faré el pas i completaré com a àlbums les dues cares: els temes antics a l’Irving i els nous a un àlbum acabat de batejar com a «Are there any celebration plants?». Intentar que cada àlbum quedi coherent. I si em surten quatre cares, igual ho resolc com a doble... De moment he rescatat les poques idees pendents. Ja les aniré treballant.
Apunto també el projecte instrumental: una pista llarga en un sol to amb afinació natural, i canviar només riffs, textures i compassos.
Ahir a la nit, finalment, vaig reformar el «Feina 2.0» regravat. Hi havia dos temes problemàtics, almenys en el curt plaç: «Aeroport» i «Vull ser lliure». El primer el vaig substituir per un instrumental de nova creació, «Vilnius», en la meva línia de sempre. El segon va ser substituït per... «Down Down Blues»! I «Danbury» va passar a ser instrumental. Tant a «Danbury» com a «Lliure» i «Aeroport» el problema era la pista vocal que simplement sonava fatal. A més, «Aeroport» no funcionava com a lletra, i «Lliure» no està a punt com a lletra. «Danbury» tampoc no era de les meves millors lletres. I m’he adonat del problema: tornava a treballar sota pressió. I he acabat treient també el «Danbury» instrumental. Amb el que tinc un «Feina 2.0» rodó amb només un instrumental, mentre que les tres cançons problemàtiques les he mogut a un «Irving Park» que està fent de cubell d’escombraries però que, fins i tot així, comença a sonar molt coherent i amb bon nivell (de moment té vuit temes). Valia la pena fer tota aquesta reforma.
*****
(Avui)
Després de gravar dos nous temes aquesta nit passada, avui m’he decidit a fer un intercanvi radical de cançons entre àlbums. El «Chicago», que ja sona bé, n’ha quedat fora. El «Feina 2.0», també. Però, a base de canviar de to certes bases amb l’eina de canvi de to de l’Audacity (és una eina genial), he salvat el «Charleston» i l’«Irving Park». Amb el detall fantàstic que el «Charleston», que ara inclou tot el material de l’ara extingit «Celebration Plants» i que puja a 62 minuts, serà l’àlbum vocal, mentre que l’«Irving Park» sona molt maco i amb només una mica de feina pot ser un àlbum instrumental molt bo. (Entre els dos donen sortida als tres temes trets del «Feina 2.0» definitiu.)
«Celebration Plants» passarà a ser cert experiment amb afinació natural en un sol acord.
A la vegada, tinc molt avançat el màstering de la demo de Visitants. Una nit més, i ho tindré.
*****
Amb el que el track list definitiu del «Feina 2.0» és:
1. Automatic Day
2. Amsterdam
3. Llàgrima Viva
4. Vilnius
5. UFO
6. Down Down Blues (2006)
7. Shea Stadium
8. We Can't It Out
9. Vol de nit
10. Hotel Renaissance
11. Hindenburg
12. Misticismes Bizantins, 1683
13. Àrea 51
14. Vaixells en la nit (Tarragona)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada