Dissabte 1 de maig, tarda-nit productiva. He acabat l’”Irving Park In The Dark” i he donat per acabat el «Four Sides of the Eternal Triangle», que ja m’agrada instrumental. I el «Feina 2.0» és també definitiu. També, només falta un tema per masteritzar de la maqueta de Visitants, pendent d’una veu. Tornant a la meva feina, només queden tres àlbums vocals per acabar: el «Charleston» (que és bastant aspre, almenys té alguns temes ja amb veu), el «Shut Down, Vol. 3» (que també necessita algunes guitarres) i el «Jazz» (tinc problemes amb la història).
*****
I també he d’escriure llibre. Em fa patir que ens desconfinin i de sobte torni a no poder estar a casa.
*****
El dia 30 toco al Dia de l’Orgull Boig a Fabra i Coats. Ja miraré on és.
*****
El matí del dia 2 me l’he passat fent un subtil reordenament de les carpetes amb obra meva, de manera que alguns àlbums avancen posició per a reflectir millor que els dos més recents en estar acabats són el «Four Sides» i l’»Irving Park», i que el «Charleston» encara està en treball més de dos anys després de presentar-lo en ràdios.
Precisament el «Charleston» m’ha tingut preocupat unes hores. Hi havia ajuntat les cançons «vídues» més recents més dues de les tres cançons problemàtiques del «Feina 2.0» («Danbury, en canvi, ha anat a l’»Irving Park» en format instrumental) i una cançó que vaig fer una vegada per a un event. I una cançó recentíssima. En total, 64 minuts, vint bases. Però no hi havia unitat. Les cançons més recents se n’anaven totalment a una altra banda a mig àlbum, i no hi havia «flow». Ho he resolt treient les vuit cançons més noves (sí, entre elles la «Crucifixió») i reordenant dues cançons. Ho estic escoltant i ara sí que té «flow». Dotze cançons, 40 minuts. A la fi el «Charleston» existeix com a àlbum unitari. Evidentment, falten les veus i algunes lletres. Però és a l’abast, si puc estar a casa sol una setmaneta. I provaria de cantar amb autotune, a veure si em resol el problema del molt que desafino. Mentre, les vuit cançons retirades, 23 minuts i mig, les he posades en un «àlbum-invent» titulat «Gorgée Risa Horn», junt amb un parell de partitures a mig fer i una carpeta d’idees «difícils».
Quedarà l’àlbum inexistent, «Are there any celebration plants?», pel que tinc el concepte, però cap idea. I un «àlbum-carpeta» titulat «Schönberg's Pizza House», amb les idees atonals de l’era «Corrupció» que mai no he acabat, tant perquè no sé com acabar-les com perquè el «concert del caos» de 2011 em va desmotivar de cop. Ara mateix és la meva carpeta més confusa.
*****
A les quatre de la tarda, he fet un buidat extens de les meves carpetes i arxius amb lletres inusades, i m’he decidit a fer-ne un sol document, amb data d’avui 2 de maig de 2021. El cas és que el document ha arribat a les 60 pàgines! Moltes de les lletres són fluixes, però no deixa de ser un arsenal d’idees formidable. Inclou una pàgina de títols i idees a desenvolupar, una secció de lletres no usades, i les lletres completes que havien d’anar al «Santuari» i al «1980» si hi hagués posat veu.
*****
Dilluns de feineta. Masteritzats al matí, i a la tarda gravar una base de la que tenia el MIDI i buscar i trobar les lletres que em faltaven pel Charleston. El document amb lletres no emprades s’ha aprimat a 53 pàgines, d’on aniré traient allò aprofitable. De moment, em falta gravar set pistes vocals pel Charleston. De fet, sis més una veu adicional en un tema ja cantat. I hi ha un instrumental.
El Següent a rebre lletres serà el Shut Down. I llavors acabaré el cicle de Jazz, i a cantar.
Mentrestant, la base gravada aquesta tarda ha anat al «Gorgée Risa Horn». I hi he posat, de moment, les versions de l’antic «una evolució» dels 2000 mosquitos i de l’altre tema de piano. Aquestes darreres les hauré de regravar. Igualment, ara mateix el «Gorgée» dura 31 minuts. Ja veuré com faig nou minuts més, serà un altre dia.
*****
Somnio amb una Epiphone Casino en acabat natural, i en un clon de 335, segurament acabarà essent una Harley Benton HB-35. El més important, però, serà una taula de mescles, i serà bona idea que sigui enracable, tant per mitigar la pols com per a alliberar espai a la taula de fusta. Necessitaré un rack gran, també.
Tot i que m’he de recuperar econòmicament. I veure si arriba a ser possible anar a per una casa (de moment no puc i va per llarg).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada