ADSL

 

(Matinada de dimecres 7)

He passat la matinada repassant les dues bases no resoltes del «Charleston». Ara estan acabades. I m’he decidit a fer un quinzè tema per a arrodonir el disc... «Charleston Valentine Stone». És boniquet.

Ja només falta resoldre l’«Irving Park». Serà una feinada. I llavors gravar unes poques guitarres i baixos al «Shut Down».

I veus. Començaré per la de «Bummer». I seguiré per les veus del «Shut Down», processades.

*****

Vull dir que a l’»Irving Park» hi ha definitivament un àlbum, d’una peça. El problema no és de manca de direcció. El problema és de molt poc material i només dues cançons realment acabades. Una d’elles, la traca final: «Chile». L’altra, «Down Down Blues (2006)». La resta es debat entre la base pendent de retocs i la demo només apuntada. 26 minuts. Molta feina per fer.

*****

(Dijous a les 10 del matí)

En una matinada he dut el material existent de l’»Irving Park» a un bon nivell. Vuit cançons, només dues amb veu, però ja no semblen un simple recull de restes com eren a les dues de la matinada. Em falten fer quinze minuts de música. I sospito que el següent pas serà mirar uns pocs inacabats amb els que fins ara no he arribat enlloc. Però tinc la tècnica: regravar fent relectures totals.

*****

(10:27)

He gravat una pista extra per a la base de «La noche». Crec que ha resolt coses.

Tot i que he de regravar-ne la veu. La que hi ha és un desastre.

M’apunto que a ADSL hi he de gravar una rítmica, però acústica.

*****

(11:02)

He gravat dues acústiques de sintetitzador a ADSL. Està ja prou bé. Demà puc provar a gravar una acústica real per a veure què, però per sort ADSL ja camina. Precisament, la versió que ja existia tenia tot de guitarres elèctriques, però no funcionava, sonava barata.

*****

He seleccionat tres bases a regravar. I també quatre idees sobreres, per a provar què. La propera serà una matinada de partitures...

*****

(Disssabte a les 8 del matí)

Transformar tres demos en temes i compondre un tema nou m’ha costat esforç. No queda res al tinter. Apart de demos de guitarra pels Visitants, clar. En fi, l’«Irving Park» dura 41 minuts i consta de dotze temes, només dos dels quals totalment acabats. No sé si és un àlbum, és més com una cara A i una cara B. Sempre puc reordenar-lo. Serà un altre moment.