Lo Somni

Lo Somni, 12-8-2017.

He tingut un somni, molt bonic. Estava jo recordant un pis que havia vist i em preguntava si seria possible… i llavors la mare em suggeria d’anar a visitar-lo a veure si valia la pena, hi anàvem, trucàvem a l’intèrfon, ens obrien, pujàvem les escales, ens obrien a la porta del pis… preciós, espaiós, molt semblant a casa estèticament… i preguntàvem el preu i ens deien que en altres moments de l’any era més car però que en vacances (ara) el preu era de 5000€, i jo li preguntava entusiasmat a la mare si els tenia. Aquí s’ha interromput el somni, tot i que he trigat uns segons a despertar-me del tot.

Clar, si no existissin les hipoteques i tot es reduís a demanar un préstec personal per una determinada quantitat màxima, ja faria anys que viuria a la meva pròpia casa i sense donar la tabarra. O si els bancs com el meu actual no fossin una colla d’avorrits sense cap mena de ganes d’ajudar a clients atrapats com jo. Vull deixar el meu banc, però no sé on anar. I necessito trobar casa com sigui. És urgentíssim. I si pot ser amb préstec personal, millor que millor. Tot i que em tocarà fer un darrer intent, simplement per a carregar-me de raons. Poc entusiasme.

Mentre, tothom en el negoci insisteix que has d’aportar les despeses més el 20%, seguint les recomanacions del Banc d’Espanya (actualment el seu president és Pablo Hernández de Cos). I entre que els preus no són precisament assequibles i que les despeses, depenents en part dels preus, són desproporcionades, aquí no hi ha qui pugui comprar. A sobre, si un vol llogar, els preus són igualment desproporcionats, se’t solen demanar fiances o grups de mesos de cop, i els contractes duren només tres anys, després dels quals hi ha d’haver revisió i et poden pujar el lloguer tot el que els doni la gana (= expulsar-te).

Així que tot és una merda i em sento molt radical. Què he de fer? Ocupar en cadena pisos buits de bancs, fins que algun dels bancs es comporti amb un mínim de senderi i me’n vengui un en unes condicions de préstec normals? Que no ho veuen que tot plegat és un despropòsit?

I mentrestant no paro de llegir articles seriosos i ben documentats que descriuen el sistema bancari espanyol com una casa de barrets on l’únic que importa és carregar-li les pèrdues al contribuent i concentrar tant com es pugui el negoci bancari en les mans dels «quatre grans», mentre la «creativitat comptable» tapa les enormes pèrdues que tenen tots. En fi, un desastre.

Mentre, el govern de Madrid fa com si sentís ploure.

*****

En un post de Facebook sobre Mark Knopfler he dit la meva opinió: em sembla correcte. Ni molt bo ni molt dolent. I he fet constar que m’he escoltat tota l’obra de Dire Straits. Doncs m’he sentit a dir de tot, des d’ignorant a troll. Clar, un acaba decebut. (Com a guitarrista sí que em sembla molt bo; simplement, com a compositor «no acaba de ser», té hits però no hi ha cap disc dels Straits que sigui ni molt menys perfecte, i com a autor en solitari va punxar ràpidament. Una altra cosa és si un els vol incloure entre el bo i millor dels 1980: perfectament possible, en una dècada que va comptar amb uns pocs bons discos però que qualsevol recull de hit singles us revelarà com d’horrible va ser per als que la vam haver de patir amb una ràdio al costat.)

*****

15-8-2018:

He decidit no comprar l’ampli BOSS Katana. Prefereixo esperar un temps per raons econòmiques i llavors veure si realment el necessitaré o no. Per tant, només em queda fixa la Yamaha 1612 ARE, i també s’haurà d’esperar una mica.

De manera que tinc el disseny complet d’un estudi perfecte, però no el podré realitzar en anys.

Llavors, mirar com em pago cert moviment que vull fer, de cara a començar a importar. Invertint en mi mateix. No sé si sortirà bé. Seria de cara a l’hivern. Cal rumiar...