Fairchild 670 Dream

Aquesta tarda (9 d'agost de 2018) he acabat les lletres per al meu àlbum "1980", i estic molt content amb elles, totes plenes de significat. Pot ser un àlbum molt bo.

L'altra raó per la qual estic content d'haver acabat aquestes lletres és perquè eren les últimes que necessitava acabar aquest estiu, així ja només em falta gravar veus. Encara que, i aquesta és la part trista, en vint dies no hi ha temps suficient per gravar les veus de quatre àlbums. Si acabo dos ja podré estar molt content, i necessitava els quatre per setembre. No vull haver de deixar dos àlbums sencers per a l'estiu de 2019.

Almenys, l’a la fi titulat «Irving Park in the Dark» (evolució bona de l’»Estratègies») ara funciona molt bé, funciona com un tot. Li he suprimit «Edmund Fitzgerald» (l’antiga «Ondas de Mar», que mai no ha arribat a caminar) i li he afegit tres temes que em convencien més... un dels quals és la base de l’antiga «Crucifixió», que en el seu lloc definitiu impacta (i ja té lletra!). I crec que ja he decidit la portada i tot.

Al final del procés han sobrat cançons no tan bones, moltes de les quals amb lletra, que han quedat recollides en una carpeta que avui he reanomenat com a «Estratègies al Paradís II», posant també com a carpeta pròpia les idees fragmentàries de «Wendoline». Però amb totes aquestes idees i bases prefereixo no córrer, esperar fins a la tardor i repensar-les bé de dalt a baix, no deixen de ser idees per a almenys un altre disc complet ... que ja arribarà algun dia.

*****

Tinc un problema amb el meu distribuidor de música a internet: les seves noves normes no em permeten signar la meva obra com a Lluís Paloma, ‘Patinet’ (únic artista), com havia fet sempre i mai no havia tingut cap problema. Estic mirant d’explicar-los-ho i a veure si entren en raó, però em puc trobar havent de tancar parada i havent de buscar un altre distribuidor. Un problema estúpid. Clar, no vaig a modificar tota la feina feta durant catorze anys (portades, entrevistes, publicitat, metadades, treball web...) només perquè una empresa ha fet malament el seu llibre d’estil.

*****

La meva falta de vehicle propi, tot i que molt positiva en altres aspectes, està tenint una conseqüència negativa: encara és hora que em pugui deixar caure per Lledoners. I no hi estaria de menys. Especialment el proper dia 17.

I vull mobilitzar-me. M’he passat tot el curs 2017-2018 políticament immobilitzat per agenda, i vull revertir-ho. Bé, almenys estic apuntat a la Crida per la República… Això sí, hem de passar per damunt dels setanta diputats del Parlament, tan autonomistes, o no farem res.

*****

La nit passada me l’he passada documentant-me sobre la llengua occitana i les seves variants. Voldria aprendre occità, per a mi és la llengua bessona del català, i parlant-la podria també ajudar els seus parlants en la seva lluita diglòssica contra una França tan desastrosa per a les llengües com l’estat espanyol. Així que no és només un desig cultural sinó també polític.

Desgraciadament, a Catalunya només s’ensenya occità a Barcelona, Lleida i (si la comptem com a Catalunya, cosa que no tinc molt clara) la pròpia Valh d’Aran. Ningú no ha pensat que almenys a les altres ciutats importants de Catalunya (L’Hospitalet, Terrassa, Sabadell, Badalona, Reus, Manresa, Granollers, Girona, Tarragona, Martorell…) hi pot haver quòrum de gent i, més important, que no tothom té una determinada tarda lliure a la setmana per a baixar a Barcelona a rebre classes. Jo mateix estic segrestat a Terrassa durant tot el curs per la meva agenda. Clar, em trobo que no puc assistir a classes a Barcelona. I m’agradaria no haver-me de rendir, però sóc en primer a admetre que no és el mateix aprendre amb pdf’s en estones perdudes que ser a una classe amb un professor i uns altres alumnes parlant i fent feina de la bona. És com si hagués de fer el ridícul sense voler-ho.

Almenys tinc localitzada la seu del Cercle d’Agermanament Occitano-Català, al carrer de la Providència, 42, de Barcelona, en ple barri de Gràcia. I tenen llibreria. http://caoc.cat/

*****

I encara no he anat a la piscina de Vallparadís. Potser que faci un pensament...