
I
encara hi ha sobrants a la carpeta Wendoline. Les cançons que ja no
sé ni com agafar. Necessito vacances. No les estic tenint. Que
bonica, la platja.
*****
Va
venir El Preparao i la que es va liar. Suposo que venia a això, a
provocar. Familia Reial = gentussa. Almenys dimarts vaig poder ser a
El Catllar. Vull poder fer més pels presos.
*****
Ahir
va morir un home a Terrassa, en un cotxe que es va endur l’aiguat.
Es veu que va ser espectacular. Mentrestant, jo dormia…
*****
“Hot
Space”, de 1982, és el pitjor disc de Queen. Van intentar
actualitzar-se i l’invent se’ls va sortir de mare, i a més no
passaven pel seu millor moment com a grup de gent que es troba en un
estudi. És això, un disc molt 1980es en el que no es van acabar de
trobar.
“Around
The Sun”, de 2004, és el pitjor disc de R.E.M. I aquí no era tan
un problema de les cançons originals com de què les van gravar
massa lentes i després es van passar mesos i mesos donant-los voltes
amb overdubs fins que al final ja estaven deprimits d’avorriment.
Crisi creativa en la seva accepció més espectacular. Sintes a tot
arreu. Tot superpolit fins a robar-li l’energia. Fins i tot
Michaelo Stipe no se’n va acabar de sortir amb les lletres. Es van
fotre una hòstia de nivell Rita Barberá.
“Summer
In Paradise” és el pitjor disc dels Beach Boys. O de Mike Love, i
amb això ho diem tot. Gravat amb una beta de Pro Tools en un
ordinador Mackintosh Quadra el 1992, sintetitzat en un 90%, amb
guitarres heavy i un so pobre i estèril, el disc conté mals temes
propis, males versions de clàssics del grup, males versions de
clàssics d’altres artistes, efectes de DJ, veus computeritzades
xungues… i Brian Wilson no hi era per enlloc. En van vendre menys
de mil. La distribuidora va tancar. Quinze hòsties de nivell Rita
Barberá.
“Having
Fun With Elvis Onstage” és el pitjor disc d’Elvis Presley.
Compilat pel seu mànager quan va descobrir que podia treure un disc
d’Elvis parlant sense haver de pagar res a RCA com amb un disc
d’Elvis cantant, el disc consta exclusivament de gravacions en
concert d’on s’ha tallat tota la música i Elvis simplement parla
amb el públic entre cançó i cançó, sense que res tingui cap ni
peus. Un artefacte divertit si un té una ment molt perversa (o no li
agrada com cantava Elvis Presley).
Tots
els discos d’Operación Triunfo són el pitjor disc d’OT. On no
n’hi ha, no n’hi ha.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada