Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimarts, de desembre 05, 2017

Ashes of American Flags

El passat dia 28 de novembre els d'artteràpia vam anar a Barcelona a veure exposicions. Joan Ponç em va donar la impressió d'algú precís i molt avançat al seu temps, encara que no estigués exactament dins la meva àrea. Rodin, amb la "porta de l'infern", va ser un moment major, fins i tot en el meu estat actual de relativa apatia intel·lectual. Única pega: els catàlegs eren molt cars. Sobretot si comptem que no tinc un duro.

*****

Les coses comencen a anar millor en el terreny polític. El jutge espanyol ha hagut de retirar l'ordre de cerca i captura internacional contra Puigdemont i els quatre consellers, en veure que a Bèlgica la justícia és seriosa i anava a invalidar els motius majors per a la extradició. Clar, el que no vol el jutge espanyol és haver de jutjar Puigdemont i els seus només per delictes menors, i per això apliquen una retirada estratègica. Però a Bèlgica la llibertat de Puigdemont ocupa els grans titulars i la televisió. A la vegada, la Junta Electoral Central no admet la presència d'observadors internacionals als comicis imposats del 21D, i això és proclamar a bombo i plateret a la plaça major del poble que els espanyols van a fer una tupinada electoral. No volen que els vegin fent trampes. Però a les cancelleries europees no es mamen el dit. L'únic punt negre és la presència de Juncker i Tusk al capdavant de la Comissió Europea, i mentre aquest parell de dos siguin on són no hi ha res a fer. Així que sort als que heu pogut anar a Brusel·les, perquè part de la feina que heu de fer manifestant-vos és posar aquests impresentables contra les cordes. A la vegada, no seria pas mala idea airejar-ne els draps bruts. Res d'inventar-se'ls, però: per sort, ells mateixos tenen actuacions molt discutibles que es poden difondre sense faltar a la veritat. Informar, informar, informar!

*****

Un desembre en què hagués preferit no tenir certes despeses amb les que no comptava i que jo no hagués triat de fer. A partir d'ara i fins el desembre de 2018, pobresa extrema. I ja m'anirà bé. Per demés, estudi tancat. Només em queda, quan calgui, renovar l'ordinador, i quan imperi el seny en el dantesc mercat immobiliari i hipotecari, intentar una casa. Això darrer només ocorrerà quan es desplegui la República Catalana i tinguem un estat que no sigui el nostre enemic públic número 1.

*****

Creativament, moment estrany. Tinc gravades i mesclades vuit cançons pel disc instrumental "The Random Rain Intrigue". La seva qualitat individual és bona, i semblen integrar-se força bé com a disc, el problema és que és continuista, sobretot respecte del "Biedroneczcki estan en punts". I això em preocupa. Tot esperant cert pedal que em permeti distorsionar amb la guitarra de manera convincent. Perquè necessito un canvi de mètode si vull mantenir l'interès.
Almenys dues notícies bones en aquest camp: la nova maqueta de Visitants "The Banghead Cities" amb tres temes ja coneguts en bones versions més "Polskie Nagrania", single clar i que per una banda s'avança a la meva versió d'estudi encara incompleta, un molt bon punt per uns Visitants en estat de gràcia; i un tema per un recopilatori del segell "Nomen Records" -sí, per un cop em desvio de la meva autogestió, però han rebut molt bé el que els he ofert, i el meu amic Garcés no és aliè a aquesta aventura-.

*****

Està a punt d'arribar-me un llibre descatalogat, "Microphones" de Martin Clifford, del que tinc bones referències i que em pot ajudar molt en el meu projecte d'un llibre sobre teoria de la música, un llibre que defugiria l'antic règim musical per presentar una teoria basada en la física del so, la teoria de la informació i una anàlisi de la tecnologia d'estudi, l'acústica, la psicoacústica i què passa amb el directe, plantejant la meva visió del tema sense embuts i a la vegada demanant l'opinió de tothom, inclosos els músics amb una visió antiga. Tirar endavant i a la vegada rebutjar tot dogmatisme, tant propi com aliè. En tot cas, "Microphones" tracta amb detall tot l'apartat matemàtic del so, i això me'l fa molt valuós, tenint jo moltes llacunes en matemàtiques, llacunes que hauré d'omplir amb l'ajuda de "Microphones" i d'internet. Vull fer bé la meva feina.