Estic una
mica més animat en aquest moment, dintre que no serà el millor
Nadal de la meva vida (si és que hi pot haver un Nadal bo). Aquest
matí passat hem tocat nadales en una guarderia als grups Sant
Llorenç, i reconec que escudat per gent amb simpatia pels nens ho he
disfrutat i tot, improvisant també "El noi de la mare" a
pelo. La sorpresa ha estat al sortir, quan m'han dit que es passen
els assaigs de diñlluns i dimecres al matí a divendres i dissabte
al matí... quan no puc. Pot ser que se m'alliberi horari, però em
sap greu perquè ja hi havia invertit hores de feina i podia rendir.
En fi, he de buscar substitut, i em queda el primer grup, igualment
càlid, però instrumentalment més problemàtic. Almenys en aquest
darrer sembla que seré definitivament el tercer guitarrista, cosa
que no sé si serà bona però almenys em permetrà centrar-me. I
aprofundir en un repertori que m'estic aprenent de cop als meus 42
anys, i que té els seus punts d'interès, especialment l'havanera
"Torrevieja", coneguda però no per això sense
possibilitats.
*****
Després de
la cancel·lació del "Random Rain" (per una raó, és el
primer àlbum que acabo sense que hi hagi cap avenç o cap canvi
d'òptica a oferir al meu públic, i no estic en un moment com per
rebre crítiques adverses), estic pensant l'estratègia a seguir.
Tinc tres fronts: 1) acabar els àlbums amb lletres que tinc
pendents, i això vol dir gravar de dia, cosa que no veig molt
factible mentre visqui a l'hotel mamá; 2) preparar i gravar dos
àlbums instrumentals més -no necessàriament de midis- amb idees
incompletes que tinc en una carpeta i que són
descartats-amb-potencial que abarquen molts anys, des de 1992 fins al
propi "Random Rain", i amb l'avantatge que molts no tenen
molt a veure amb el meu estil de sempre (pot sortir malament, però
si funciona pot ser un canvi refrescant i tot); i 3) un àlbum amb
guitarres i baix elèctric, i aquí m'estic figurant un esquema: posar
el meu petit ampli Roland Blues Hot Cube de 30W a sota dels meus
sintetitzadors i, quan hagi de gravar guitarres, connectar-ne la
sortida d'auriculars amb la taula, blocant de passada l'altaveu. Per
què? Perquè he descobert que el multiefectes BOSS ME-25 que he
estat fent servir de previ no rendeix adequadament amb sons nets,
fent sonar guitarres bones com guitarres dolentes per un tema
d'impedàncies. A la vegada, crec que faré servir molt més l'ME-25
si el tinc a l'abast que no pas si continua penjat a sobre d'un dels
mobles de rack. I un dia m'arribarà l'Angry Drive, en substitució
del Blues Driver Waza Craft que vés a saber on és i que sempre
recordaré amb afecte. L'àlbum no el tinc ni planejat, fora d'una
carpeta amb idees al meu disc dur, però la idea és provar si és
factible, simplement per a canviar de mètode i buscar altres
resultats. Perquè la millor lliçó del "Random Rain" és
com d'avorrit pot resultar gravar un àlbum de midis si només
l'impulsa la necessitat de tenir producte per a no estar massa temps
fora del mercat, en un moment particularment enervant de la meva vida
adulta.
*****
Reescoltant
el "Rubber Soul" dels Beatles. Recordo com em va impactar
quan tenia 20 anys. No només em vaig acabar comprant un sitar: els
"Misticismes" van ser compostos en la seva primera versió
en resposta als fantàstics ambients acústics de l'àlbum i a la
introspecció de les seves lletres (que no vaig poder replicar: la
dels "Misticismes" va ser una lletra molt frustrant).
Favorites meves de l'àlbum: "Norwegian Wood" i "Girl".
Descartat favorit: la primera versió de "I'm Looking Through
You".
*****
Podria
haver-la encertat provant amb el grup de teatre de l'associació. No
es tracta de res molt ambiciós o exigent. Però hi ha bon ambient...
i sembla ser que acompleixo amb els mínims exigibles com a actor,
cosa que fa deu anys estava completament en entredit. És una bona
notícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada