Diamond Light, Part 1

(Tivizrí s'acosta de nou a la torre de marfil d'aquell ésser extravagant anomenat Patinet, i en fer-ho declara haver fet testament. Quina por.)

Abans de res, com valores aquest 2017?

Sense comentaris.

Però algun canvi hi ha, no?

En el personal, estar embolicat en el moviment de la música per a gent gran. Hi ha bons temes, la pega és que tots els que la toquen són gent gran amb llacunes de preparació. És duret. Políticament, et sembla poc xou el maltracte policial l'1-O i que mig govern Puigdemont hagi visitat o encara estigui a la presó, atac de l'estat, espoli generalitzat...? No vull Espanya. No vull la UE. Només vull la llibertat. I tornant al personal, acabo l'any amb un àlbum acabat que no puc treure perquè no acompleix les expectatives: "The Random Rain Intrigue", un "Biedroneczki II" sense el rotllo llatí i que, sense sonar malament, no aporta res i sona a esgotament d'idees. Perquè és el que és: un conjunt de midis ideats i completats de manera mecànica mentre l'horrible panorama polític em robava el temps i l'energia. Tampoc no he pogut resoldre el tema d'un habitatge, ni el podré resoldre mentre Espanya ens tingui a tots segrestats. 2017, com 2016, fot fàstic.

No ha sortit nòvia?

Ni ha sortit ni la busco ja. Tinc la moral pel terra, i he descobert que no mereixo sentir-me desgraciat per culpa de gent que em voldria veure mort. Sempre em faltarà una part de mi i serà molt incòmode viure així, però per una altra banda he de reconèixer que no sóc convivible i que a més necessito desesperadament uns anys de viure sol i al meu aire. I que a 42 anys cap dona no té ni inclinació ni ganes per a aguantar un home sense cap experiència i amb òbvies llacunes pel que fa a la vida de cada dia. Inseguretat? Tota. Excepte en una cosa: no mereixo el rebuig al que he estat sotmès tots aquests anys. Així que la hostilitat, finalment, és mútua. Sóc un divorciat.

I què has sentit?

Sabeu? Estic en una nebulosa. He vescoltat molta música i ho he fet amb voluntat d'obrir-me a músics que tenia ignorats, però tot ha passat tan barrejat amb el caos vital i polític que de molta cosa no me'n recordo, o almenys no amb detall. Estic en un atzucac.

I no t'alegra el Nadal?

Alguna cosa em diu que aquest serà el Nadal més amarg i furiós de la meva vida. La meva mare també nota les males vibracions. I fins aquí puc llegir.

Algun desig pel 2018?

Que vingui la República Catalana definitivament i s'acabi el caos, a nivell de país i a nivell de la meva vida. Només vull que arribi la pau. I perdre de vista el PP, C's i el PSC.

Què tal lector ets?

Un desastre. Diria que no he aconseguit llegir res aquest 2017. Necessito espai, temps i calma. Sóc el pallasso al circ.

Escriptor, potser?

Hi ha alguna novetat, però no totes les que voldria. Almenys torno a escriure contes pel Munt de Mots, després de la travessa del desert del curs 2016-17. I el darrer conte que els he presentat ha resultat ser explosiu. No podia ser de cap més manera: era la meva angoixa per com m'ha anat tot, centrada a més en el PP. M'estic convertint en un escriptor molt instintiu. No sé si és bo.

Quant has après?

Li reconec al Munt de Mots que m'ha millorat un 500% com a escriptor. Quan vaig començar a escriure, sobre els 13-14 anys, tot era un desastre i amb molta obsessió per la violència. Vaig millorar ràpidament, però l'ensulsiada mental ho va avortar. I en recuperar-me vaig escriure algun conte, i algun de bo, però de manera esporàdica. Així que com a escriptor sóc un producte del Munt de Mots. Espero no decebre'ls. Més que res perquè tinc una novel·la encallada. També aquí, nervis. Trobo a faltar la regularitat horària dels grans escriptors, el fet de llevar-se molt d'hora i escriure cada dia de 6 a 10 del matí. Així es fan les grans novel·les, amb treball i constància. I a la vegada, llegint. No tinc el millor panorama.

Necessites unes vacances?

Sí, sens dubte. No em refereixo a cap gran viatge, només a poder estar tancat a casa unes quantes setmanes seguides. He arribat al punt de ruptura.

Necessites cobrar més diners?

Sí, el suficient com per poder arribar a final de mes, poder eixugar tots els deutes, i poder-me pagar un habitatge digne.

Pintura?

Continuo apostant per l'artteràpia, que m'ha canviat la meva percepció de com dibuixo o escric. Però quan és purament dibuixar per dibuixar, també aquí estic frenat i mancat d'idees. Com m'agradaria que arribés l'aire fresc i rejovenir-me...

Perquè el tema activista...

Hi he de tornar. Vull ser activista en salut mental, no vull deixar-ho perdre. Ho trobo a faltar, era una activitat que em feia sentir bé i que ajudava altra gent. Tinc un problema d'agenda, i de no saber dir que no. Només sóc assertiu quan es tracta de teoria del so i composició. Ahir vaig acabar a la fi un "Te Deum" curt per a la Massa Coral. Està tan anclat en el meu so de sempre com el fallit "Random Rain", però sembla funcionar millor. En sentireu a parlar més la tardor de 2018. Però voldria poder fer més, també en l'activisme.

Et veiem trist.

I cansat. Perdoneu-me. Un altre dia miraré d'animar-vos més. M'agrada la vida quan em permet de dur a terme allò que sé fer, en benefici de la comunitat.

Almenys faràs el llibre de teoria del so?

M'agradaria, sí. En part, per a aconseguir partidaris, però també per a poder deixar escrit tot un corpus teòric que els enginyers de gravació coneixen bé, però que als conservatoris tothom ignora, amb resultats desastrosos. Quan ho intento explicar de viva veu ni m'escolten. Per escrit, i amb més gent podent-s'ho llegir, potser hauran de parar més atenció. Ja és hora de passar del segle XVIII al XXI.

Anticipes alguna dificultat?

L'anàlisi de Fourier. La part matemàtica és força complicada, i jo tinc un nivell matemàtic de 3er d'EGB que és el que vaig estudiar. És un impediment molt important, doncs part d'explicar el que he d'explicar és incloure-hi, en un annexe, tota la part matemàtica. I per a incloure-la l'he d'entendre. Això sí, dic això de l'annexe perquè crec en explicar primer els conceptes en prosa per a un públic generalista, de la manera més planera possible, i després que hi hagi un annexe amb tota la part matemàtica per a qui vulgui fer els seus experiments, i qui no, doncs que en pugui prescindir.