Arribo a dissabte amb quasi tota la maniobra feta. Només falten dos àlbums per autoritzar. Un àlbum antic (el Biedroneczki) té alguna cosa a mig de fa anys. Tots els vídeos pujats, incloent dos de millorats just abans de procedir. Hi ha la frustració d’estar sol com sempre, però la setmana que ve podré, almenys, enviar tot d’enllaços a Spotify amb el titular «Lluís Paloma treu divuit àlbums de cop». A veure qui més és capaç d’això a Catalunya.
La frustració de viure en aquest desastre de país és brutal.
*****
I a dijous 3 de febrer hi arribo amb tots els àlbums autoritzats. I rematant la maniobra dels vídeos. El de «Hotel Renaissance» es basa en les mateixes imatges, però amb un parell de passos més de postproducció per a que no es veiés tan desastrat.
*****
(4 de febrer de 2022)
Segona sessió per a «Hymns». Quasi he acabat la feina amb les bases, tot i que descanso i ja miraré si tinc «pentimenti». Però el 98% de la feina és feta. I he aconseguit que guanyi molt amb el canvi.
Ara he de recuperar les veus originals, corregir detalls, i segurament gravar des de zero les veus de quatre temes.
A migdia, tinc totes les bases bones excepte potser les dues últimes, que cal remesclar.
Al vespre, amb aquesta última feina feta, escolto les bases en seqüència i faig un parell de darrers retocs. Tinc bones bases.
(5 de febrer de 2022)
Dia d’anar a buscar els màsters de 2012 de «Hymns» i recuperar-ne quasi totes les pistes de veu. Amb això he començat el procés de mescla... i a la matinada del 6 ja es veu que serà un procés molt frustrant. Ara es veuen les inconsistències. Acabo amb onze mescles bones, però quatre cançons necessiten de més atenció, i caldrà una etapa general de masteritzat.
*****
Tenim uns polítics que fan vergonya. Laura Borràs també. Ja posats, que tanquin el Parlament, se’n vagin tots a casa i ens estalviin una morterada de diners. Perquè són una colla d’inútils. Em nego a anar a votar. Tant esforç per a arribar a votar l’1-O, per a res. Colla d’imbècils.
*****
(7 de febrer de 2022, matinada)
He acabat «Hymns», pinta que definitivament. Prenent-me llibertats amb la partitura, he aconseguit un disc a l’alçada de la resta de la meva obra. Falta veure com serà rebut. No deixa de ser una obra peculiar.
*****
(8 de febrer de 2022)
Tinc ja els 18 àlbums al gran internet, tot i que a tal lloc en falta un, a tal lloc en falta un altre. «Hymns» refet està pujat i esperant el seu torn.
Ara toca, com a feina més urgent, gravar les veus que falten del «Charleston». Llavors queden «Jazz» i «Shut Down», però no penso córrer. Especialment perquè toca fer experiments amb guitarres.
A la vegada que tinc idees suficients per a un altre àlbum amb sintetitzadors a la vella manera. Però no veig com fer-lo i que aporti alguna cosa nova. És cert, és el moment de canviar de mètode.
Cert que treure els 18 àlbums i completar el «remake» de «Hymns» m’ha tret molta pressió de sobre. Però és molt frustrant no tenir suport. Sé que ho estic fent molt bé, però admeto la meva sensació que visc al lloc equivocat.
I em falta enviar els meus llibres a dos llocs. Quan hi hagi silenci administratiu, miraré com autopublicar-los digitalment.
Estic fart de no importar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada