La matinada d’ahir la vaig destinar a reformar el meu primer llibre de fotografia (just cinc fotos... un espai amb el que no vull tenir-hi res més a veure) i a traduir els textos dels dos llibres de fotografia (així com els seus títols) a l’anglès. Ara mateix tots dos estan acabats a nivell de «làmines» (les pàgines, com a arxius jpeg de gran definició numerats per ordre), i falta muntar-los en un format que em permeti pujar-los a Amazon per a la seva venda.
Em falta traduir a l’anglès el meu llibre de contes dramàtics. En parlar molt dels Estats Units, és prou apropiat per a la transformació. I amb l’ajuda del Traductor de Google quan tingui alguna dificultat, em veig amb cor de fer-ne una traducció bona, destinada a ser la versió original a nivell comercial.
La idea de traduir a l’anglès és facilitar-ne la localització quan el pugi a Amazon. I la tria d’Amazon no es deu a una particular afinitat amb Jeff Bezos, però és un lloc on tinc entès que és molt fàcil publicar i on, sobretot, hi ha una comunitat potent de lectors i força possibilitats que una obra ben identificada aparegui en cerques i trobi una petita quantitat de lectors. Almenys, és com ho he viscut quan n’he pogut ser client, tenint la meva pròpia biblioteca Kindle.
I, sobretot, el canvi d’idioma de català a anglès es deu a què necessito desesperadament fer-li el bypass a unes indústries culturals catalanes mediocres, endogàmiques i basades exclusivament en el famoseig i el passat. Necessito escapar de Catalunya, editorialment i discogràfica. No podem dependre tots de la sort i de viure a Barcelona ciutat.
*****
Ja veig que el «Charleston» haurà d’esperar. Confiava a fer-lo amb calma durant la setmana, però quina setmaneta. I clar, prefereixo centrar-me en les traduccions.
Però també he pres una decisió. Essent el «Charleston» un de dos àlbums que em falten per a arribar als trenta àlbums a Spotify, he decidit fer un àlbum instrumental de sintetitzadors més. I ja no és només que tingui tot d’idees sobreres que no voldria deixar inacabades... és que no deixo de tenir tot de bones idees que guardava per a l’òpera-musical, i clar, val la pena no malgastar-les, no? En tot cas, amb la resta d’idees, la intenció és aprofitar-hi el Roland D-05 que em va costar uns diners i que quasi no he emprat des de les sessions originals del «Chicago».
I després d’aquests dos àlbums, baixaria molt el perfil de la meva carrera com a músic. Cal poder anar abandonant els escenaris...
*****
Com amb cada guerra, impossible saber-ne la veritat mentre passa. Estic en contra de Putin perquè és perillosíssim però, dit això, no penso que hi hagi cap actor net en tota aquesta història. I encara menys la OTAN. Mentre, les sancions són que Rússia no participi al Festival d’Eurovisió i que la Final de la Copa-no-sé-qué es jugui a París i no a Sant Petersburg. Això no és seriós. Ens estan amagant alguna cosa.
*****
Darrerament estic veient molts vídeos sobre avions. Això, evidentment, no em qualifica per a pontificar sobre el tema. I tinc clar que poc podré saber només amb vídeos de YouTube, tot i que em mantenen entretingut. Però potser sí que pontificaré, des de dos elements indubtables: 1) la meva ignorància quasi total, només quatre idees mal païdes; 2) el fet que l’aviació comercial és a dia d’avui una de les indústries més contaminants del planeta. A partir d’aquí, apunts desordenats, que en el fons són preguntes que llanço a l’aire per si algú que en sàpiga més que jo me les pot aclarir. Si els motors turbohèlix són força més econòmics i (relativament) nets que els turbofan, per què no hi canviem per als trajectes curts i mitjos? Com està el tema dels combustibles sintètics i què pot resoldre a nivell de contaminació? Sobre motors elèctrics, em consta que el tema està verdíssim, però no sé si és perquè les bateries no donarien ni per a vint quilòmetres (no en tinc ni idea), o per un tema de potència, tant si és insuficient per a enlairar res (no en tinc ni idea) com si és un tema de lentitud en el viatge (no en tinc ni idea, excepte per a dir que bé val sacrificar la velocitat si amb això podem ajudar el planeta). Ni sé com resultaria econòmicament i ecològica el tema de fer servir avionetes lleugeres (i amb potencial per a rebre abans motors elèctrics) per a trajectes que poguessin fer. Més que res, a on apunto amb tot això és a què cada dia hi ha una quantitat descomunal de vols a reacció a tot el planeta, i només en l’enlairament un avió comercial de passatgers contamina el que milers de cotxes de combustió en un any. I sí, es va molt ràpid i s’arriba molt lluny. Però Henry Ford també va potenciar el motor de gasolina pels cotxes perquè permetia anar més ràpid i arribar més lluny, i ara estem corrent tots a tractar d’implantar el cotxe elèctric. En tot cas, li prenc al ja difunt Arcadi Oliveres una idea que li vaig sentir en una conferència: enlloc de viatjar a l’altra part del món per a anar a la platja, anem a la platja a la costa catalana que té platges ben maques, i en lloc de comprar-nos una segona residència que haurem de pagar i netejar, aprofitem que hi ha hotels i anem a un d’ells, on mantindrem llocs de treball i els treballadors cuidaran que tinguem una estada fantàstica. De fet, tot i que amb ma mare hem vist món i fins i tot hem volat en avió comercial, he de dir que les úniques vacances que he fet jo sol les vaig fer a una pensió a Tarragona, i en tinc un record fantàstic. És a dir, si vols veure Sidney a Austràlia te n’hauràs d’anar a Austràlia a veure Sidney o conformar-te amb veure’n un vídeo. Però certament podem plantejar-nos si de veritat necessitem anar al Carib només per a banyar-nos a la platja i prendre’ns un gelat...
Sobre que l’alternativa a les centrals de combustió sigui l’energia nuclear, no n’aprenem. És com si Txernòbil o Fukushima no haguessin passat, o com si no tinguéssim el planeta prou ple de cementiris nuclears. Si un dia es descobreix com fer passar la decaiguda d’un material radioactiu de 24.000 anys a quinze minuts, endavant, però em sembla que si això fos possible no s’haurien gastat un fortunot en un nou sarcòfag pel reactor 4 de Txernòbil. Siguem seriosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada