He afinat la meva LAG Arkane 100 en Sol Major, cinc cordes, com la Squier Telecaster que ara he començat a emprar amb Visitants. L’afinació Keith Richards. Així, no només podrem versionar Rolling Stones per un tubo, també estic mirant de compondre-hi. A la vegada, he afinat la meva Ibanez AMF73 en DADGAD, també per a compondre-hi. Solejar? No sóc molt ràpid, però estic aprenent a no equivocar-me, a fer vibratos i a fer algun bending, algun harmònic... Que pugui tenir algun moment a solo amb Visitants. De fet, ja és molt que fa vint dies els agradés el meu to amb la Sterling Stingray i el BOSS Katana en net i amb reverb. Prenc nota.
Guitarres? He decidit demanar ajuda amb la Harley Benton HB-35 Plus, amb la Harley Benton CST-24 P90, i potser amb una Hartwood Revival (tipus 335). Em buscaré la vida per a una Squier Starcaster Classic Vibe Natural, està decidida i és una aposta forta meva. Intrigat també per la nova Fender Sonoran California Series, amb l’atractiu del preu. No enretiro del tot la Epiphone Wildkat de la llista. També m’hauré de comprar una taula de mescles barata per a de moment, i jubilar la Behringer. Apart d’això, els plans per a 2022 són no tocar el banc, de manera que mentre torno deute gran ja vagi estalviant per a un terreny a la Catalunya buida. Només marxaré de Terrassa per raons immobiliàries, per la resta em convé més quedar-m’hi. Però qui pot pagar 265.000€ per una casa, o els lloguers tan bèsties que hi ha només perquè és àrea metropolitana?
El SSL Fusion i l’AMS Neve 8816 queden per a un futur molt més plàcid que aquest caos.
La taula Behringer està retirada ara mateix de l’estudi. En el seu lloc, un multiefectes bàsic de guitarra. No sé què em depara el futur.
*****
Estic tornant a escoltar R.E.M. de la darrera etapa sense Bill Berry. Tan els mals discos com els bons. I això, sense perdre de vista els Rolling Stones. De fet, quan estan molt nerviosos són els Lloring Tensos: en Mick Jagger plorant, en Keith Richards emprenyat, en Ron Wood inquiet i mossegant-se les ungles...
*****
Considerant tornar a avaluar els meus àlbums de cara a l’autoentrevista de final d’any. Puc ser molt més analític. I llavors passar pàgina.
De moment, el diumenge 3 d’octubre a la tarda he repassat els cinc errors que encara quedaven a l’obra feta. 1) Títol correcte: «Supersonic Flights over Old Good Dixie». M’ha obligat a modificar portada i a substituir arxius. 2) «The Load’s Player» ha rebut overdubs i ara sona molt més enfocada, encara que sempre serà una cançó menor, basada en la meva primera idea, sobre 1984-85. 3) «The Sea at Nantucket» l’he remasteritzada per a eliminar unes distorsions que no sabia d’on sortien i que en el seu moment no vaig saber eliminar. El títol fa referència al lloc de repòs de l’Andrea Doria. 4) «Ninguna Rambla» té una correcció als jingle bells, que no començaven ben bé al principi. He acabat la feina penjant les cançons retocades als àlbums privats del Bandcamp. 5) «A Thought Moment» passa a ser «A Quantum Moment», amb els corresponents canvis de portada i d’arxius. Sempre va bé donar-se un temps per als petits canvis de detall.
*****
Ni idea de sobre què escriure lletres. Ni que sigui per a acabar el Charleston d’una punyetera vegada. A la vegada, diria que no tindré temps per a res abans de les vacances de Nadal. Ha començat el curs. Els pocs moments lliures tocarà descansar. Cal mesurar molt bé les energies.
No confio a poder llegir. I no per manca de llibres interessants. Però no tinc ni temps, ni espai ni concentració. I no em val la pena llegir les cinc primeres pàgines de cada llibre tres o quatre vegades.
Almenys diria que una de les activitats de directe dormirà el son dels justos. Bé.
Mentre, el «Feina 2.0 (una evolució)» i el «Feina 2.0» conviuen a Spotify. No me’n surto que treguin el vell.
El curs ha començat massa aviat.
*****
Quan l'únic motiu per a anar a votar és que els altres són encara pitjors, malament anem.
La Taula de Diàleg no només és un invent del tebeo, sinó que està morta. ERC només la vol per a no declarar mai la independència. En canvi, l’episodi del MHP Carles Puigdemont a L’Alguer és el camí a seguir, està posant el Tribunal Supremo contra les cordes. El carrer és a punt. Waterloo, també. Només ens frena la Genialitat. No sé si ens hem de posar en plan anarco.
*****
Reivindico la música com a pensament. Com Dan Flavin reivindicava l’art com a pensament. Un dels conceptes centrals en l’escultura minimalista nord-americana de les dècades de 1960 i 1970 era com modificar la percepció d’un determinat espai (junt amb temes com la mida de les escultures o la idea que hi havia al darrere, el que entronca amb l’art conceptual). L’aposta de Dan Flavin van ser els fluorescents, i l’escultura no eren els fluorescents, sinó la llum, que modificava radicalment la percepció d’un determinat espai. (Incidentalment, recomano la lectura del breu article «Paragraphs on Conceptual Art» de Sol LeWitt.)
I, en realitat, els músics avançaríem molt més si abordéssim tota la nostra obra com a metamúsica. Jo ho faig.
*****
We must let sounds be sounds
La Monte Young
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada