Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

diumenge, de setembre 19, 2021

I’ll be thinking about glue

 

Al final tenia “mono” de gravar i he gravat les bases de “The Disclosure Shortfall”. És a dir, he gravat tots els sintetitzadors. Conclusions: 1) tal com està, és un disc inferior al meus àlbums precedents, pur mur de so sense massa sentit i sense gaires novetats; 2) igualment, és un àlbum molt superior a la quantitat d’idees velles que vaig descobrir en un DVD i que n’han estat la motivació i un dels punts de partida; 3) dues de les cançons són sintonies de ràdio descartades per poc aptes per a la ràdio, i dues més són «demos» descartades de Visitants; 4) tinc 23 temes, sense ordenar, i 55 minuts de música; 5) la idea és, quan estigui més relaxat, gravar-hi guitarres a bona part de les cançons, així com unes poques veus sense lletra com a efecte (i tractar així de dur aquest àlbum a un nivell més defensable); 6) tinc portada a partir de velles fotos de submarins, i és la millor part; 7) altres velles idees «típiques de Corrupció» queden apart, i de fet el millor de “The Disclosure Shortfall” a nivell musical és que ja no té molt a veure amb el Corru, tot i que n’hereta algunes tècniques.


*****


Per tant, toca retirar de debò la taula Behringer i connectar la pedalera i els pedals al rack d’efectes. Una bona notícia és que dijous passat als Visitants els va agradar molt com tocava amb la Sterling Stingray en posició de greus via el BOSS Katana amb la reverb al màxim. I que estic començant a solejar. De fet, tinc l’altre BOSS Katana a la meva habitació, i hi estic tocant.


*****


Divendres va sortir la maqueta dels Visitants «Ambiofonies» al Mamut. I almenys el divendres mateix va impactar. Vam fer bona feina.

El «Feina 2.0» regravat hi sortirà l’1 d’octubre. Bona data.


*****


Ja decidides les guitarres a comprar, queda determinar l’ordre. La Epi blava és la primera segur, degut al cost (em costaria reunir-ne lentament els diners), i a partir d’aquí, dubte. Tot i que suposo que aniré a per la Squier Starcaster en el mateix pack. Llavors, les dues Harley Benton quan pugui. I si hi tornen a fabricar la Squier Cabronita Tele Thinline en Fiesta Red... (Si no, no.)


*****


Tinc pensat, amb els diners que sobrin del banc a partir de gener de 2022, estalviar per a un terreny a la quinta forca, baratíssim tant com pugui. Només resoldre això ja em donarà molta seguretat. Tenir on caure mort. La casa ja vindria el 2024.


*****


No vaig anar a la mani de l’ANC, perquè no crec en l’ANC. Falta veure què fer l’1 d’octubre, i una bona proposta que fan algunes persones és anar al col·legi electoral on vam votar fa quatre anys.


*****


Acabo de comprar en ebook el «Cómo no escribir una novela». M’ha resultat tan útil que els autors es mereixen un cafè.

De totes maneres, he d’investigar què passa amb el manual de la SG i el llibre de fotografia de Robert Frank, que de moment no han arribat.

Sí que em faltaran dos llibres en paper amb l’obra publicada de Vivian Mayer. I les partitures de Steve Reich i Philip Glass.

Almenys el disc de George Harrison és, de moment, a la botiga. Tot esperant divendres...

Del disc dels Beach Boys, de moment, ni rastre.

Faig curt.