Pegaso

 

(Restes de quan anava a ser un post diferent)

«Aquest matí (sobre 1 de juliol) he pres una darrera decisió sobre la composició del “Charleston”: afegir-hi un altre instrumental, “SRCT Olympics”, convertint el disc de 13 a 14 cançons, amb uns 44 minuts de durada. Qualla.»

«Mentre posem en marxa la (relativament) llunyana edició de l’”Ambiofonies”, he muntat un EP de Visitants amb directes i semidirectes: «Evil/Live». (De la que, a dimecres 7, no se n’ha tornat a sentir a parlar.)»

*****

He decidit trencar en tres el «Charleston»: a) un «Charleston» amb guitarres a tots els temes, i de moment són els tres temes estrella més «Vull ser lliure», a regravar des de zero; 2) «Officials», un típic àlbum midi instrumental meu, amb quatre temes; i 3) un àlbum sobre Xile, tot cantat, i amb el que aniré lent, esperant aconteixements, perquè per exemple el tema estrella ja ara podria estar-se quedant desfassat (i el motiu és bo: nou procés constituent, que no sé com acabarà).

En tot cas, si faig un «Charleston» guitarrero és perquè escolto les crítiques que em demanen més guitarres. Tot i que això voldrà dir anar molt lent. El «Shut Down» també necessitarà algunes guitarres. La meva era de màxima productivitat acaba aquí, i el dolent és que no puc garantir el nivell. És honest reconèixer la meva inseguretat.

Cert és que m’he de moure.

I que estic redescobrint a Jimi Hendrix i als Rolling Stones.

*****

Almenys hi ha novetats literàries: 1) si els puc retocar de manera efectiva, afegiré dos contes al llibre còmic, més un possible conte de nova creació; 2) aquest passat cap de setmana he treballat fort en el llibre dramàtic: encara falta molta feina, però la que he pogut fer és crucial i fa viable acabar el llibre. De fet, sobre aquest darrer, ara tinc dos arxius per a la primera part (els contes breus que ja havia escrit, acabats, i els nous contes breus, prometedors però necessitats de posada a punt), i primers redactats dels trossos més essencials de la segona meitat de la narració llarga. Com dic, tinc molta feina per davant, però fa una setmana no sabia ni si el podria acabar. Ara, espero a les sis setmanes d’estiu...

*****

Reconec que un dia m’agradaria ser mestre d’escriptura per a algú que ho necessités. De moment no he trobat ningú ben predisposat.

En general tinc la sensació d’estar infrautilitzat.

I que em coneixen a casa meva.

*****

Pegaso

Era un migdia de sol i pells recremades, i a fora d’aquell magatzem havíem acabat de carregar el camió. Els meus caps van agafar el cotxe per a tornar a Terrassa, i a mi em van dir que anés amb el camió, fent companyia al conductor. I hi vaig pujar. Un Pegaso, d’aquells de 1950, de color blanc. Obrerisme pur, com ha de ser. Vam xerrar tot el viatge amb el conductor, i després de tot un matí de carregar pesos i suar dins del magatzem, aquella estona de viatjar assegut i còmode no tenia preu. Ho recordaré sempre.

Voldria viure en un Pegaso.