Tinc “nou” àlbum, “Officials Dodged The Idea”, fet amb una barreja de temes del Duncan Drawings III i idees sobreres. Funciona prou bé. Però és un adéu a una manera de gravar que m’ha donat molt bons resultats però que comença a sonar molt igual. En tot cas, la idea és mantenir igual el Duncan Drawings I i allargar el II amb sobres de l’actual III i un tema romanent, prescindint de l’actual III. El III era prou bo, i m’he adonat que era una llàstima tenir-hi temes prou bons com per a aparèixer en un àlbum «de veritat». Sí que l’àlbum contingut dins del volum II segueix sense ser viable. Demà, ben dormit, acabaré de polir el Duncan Drawings II. Trigaré un temps a fer efectiva la substitució a internet i al Bandcamp. I un dubte és si treure els Duncan Drawings del gran internet, mantenint-los només al Bandcamp.
I amb això tinc 24 àlbums (o 23, un és doble).
El vell Feina l’he de fer treure d’internet.
*****
«M'he comprat els dos discos que em faltaven dels Stones. Llavors hi ha molts directes, però no em preocupen tant. També m'he comprat cordes de guitarra. Un dels jocs és per a la Strato americana: aquest agost gravaré sessions a la babalà, "buscant". L'altre joc és per a la Squier Telecaster: en posaré cinc, GDGBD. Exacte: Keith Richards.»
«O fer el burro amb guitarres. Però recordo que durant els meus anys de crisi, abans de poder-me muntar Kanga, només tenia pletines de cassette, guitarres tronades i un multiefectes zoom. I feia això, tocar a la babalà. Si sobre 1996-97 m'hagués pogut gravar en multipista digital, m'hauria sortit un Corrupció molt Jimi Hendrix-Nirvana-Sonic Youth. No dic que vagi a ser això, però fa temps ja vaig provar de gravar cançons amb guitarra i em va sortir sosso, per ser tot estructurat, amb acords, i amb so net. Així que vaig rumiant.»
Aniré a cegues, estaré canviant de mètode. Guitarra? Gravaré amb la Strato.
*****
Tinc el llibre dramàtic dividit en dos arxius: contes acabats i contes nous pendents de revisió. No crec que m’hi pugui posar abans del dia 19.
*****
El «Charleston» és l’àlbum que mai no surt, que mai no acabo. Ara està conformat per tres cançons.
*****
Tinc projecte de fer un altre «vals llarg»... en partitura.
*****
Diumenge al vespre, he creat a Bandcamp un únic Duncan Drawings amb els continguts dels tres àlbums originals excepte la part del III que ha anat a l’Officials i amb dos petits afegitons (un d’ells, un sobrant de l’Officials). I acabo de demanar retirar els Duncan Drawings del gran internet. Vull que tot el que estigui a Spotify sigui d’alt nivell.
*****
Escoltant Rolling Stones per un tub. El seu material dels inicis és molt bo. El de mitjans dels setanta és més irregular, però té moments. Ara ja quasi aniré pels 80. Això sí, no trobo els meus CDs de Some Girls, Tatoo You i A Bigger Bang. La resta ja ho he posat en un arxivador, des del qual picaré com una gallineta.
*****
Crec que ja tinc el pla: un «Charleston» com a disc cantat, arranjat i ple de guitarres acústiques i mandolines, classicista i amb reminiscències de John Cale; i fer experiments elèctrics apart, buscant una nova direcció.
Pensant en quan pugui compondre a la guitarra, amb la gravació en marxa.
Reconec que m’aniria bé un diapasó amb trasts pel meu vell violí, a arreglar per a que sigui tocable.
I al «Officials» no descarto donar-li un toquet. No sé de què, però un toquet. Perquè és bo, però no puc evitar la sensació que és un àlbum de més. I un motiu per a fer petits tocs aquí i allà és fer alguna cosa diferent a la resta d’allò fet aquests darrers setze mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada