Muddieth

 

Pensant en canvis a un dels àlbums de 2020: “Irving Park In The Dark”. És correcte tal com és ara… però…

El tema és que és com dos àlbums nítidament separats. El primer, cançons en mi. El segon, restes. De fet, la cançó que acaba el disc no és massa potent. De manera que toca rumiar una mica. No treure res, però sí afegir. I pensar si convé fer una rodanxa o dues. També me n’adono: caldran veus.

Tot per a evitar un àlbum gris.

*****

(Una estona després)

Pensant en fer un àlbum conjunt entre el «Charleston» i l’»Irving», amb temes extres. Ara m’adono que puc fer alguna cosa més interessant, ara que la pressió de 2020 ha acabat. Val la pena recórrer una mica més de distància i entregar, sigui un àlbum doble com el «1980», siguin dos àlbums separats però coherents. Tal com estan, cap dels dos àlbums no acaba de ser. No per manca de temes bons. Però el tot no és la suma de les parts. Ja tinc feina. I temps per a preparar-la bé.

*****

(Una estona després)

Acabo de fer una carpeta preparatòria del treball. I hi ha els dos àlbums barrejats. He anat enrere i he buscat les bases de quatre cançons: «Tot ficció», «Magnitogorsk», «La noche que condujimos absurdamente» i «Edmund Fitzgerald». Les tres primeres només necessiten regravació de la veu, mentre que «Edmund» podria rebre lletra nova. Em tocarà feina literària, i no podré córrer. Igualment, estic content d’adonar-me que havia entrat en pànic. Però no sé quan regravaré veus: a casa no estic prou relaxat i lliure. Necessito casa... En fi, pot ser que retoqui bases. I fer algunes noves cançons. Com a doble, ja dura 81 minuts. Però alguna cançó més em donarà més marge. Quasi totes les bases són bones, però sé que amb les dues o tres més fluixes puc fer-hi més. M’agrada, quan ofereixo un gran àlbum.

I potser pugui fer-li un parell de retocs al Silesia, també: «A Flash in the Pan» i «A Phoney Situation».

*****

(Després de dinar)

Ja he retocat el «Silesia». Dos tocs només, i ja és a punt per a veure món. Però he decidit retocar també el «Chicago». Ho faré a la nit. Serà qüestió de treure del «Chicago» els dos o tres temes menys notables, dur-los al «Gran Combinat» que he muntat al matí, i veure si algunes peces del «Gran Combinat» encaixen al «Chicago».

I veure quan puc gravar la veu per a «Bummer» i tancar el «Feina 2.0». Estic en vena perfeccionista...

*****

Content que Cuevillas hagi deixat el càrrec. No és per a atacar-lo, però encaixa molt més a ERC que a Junts. I ERC no encaixa amb mi per autonomista, monàrquica i de dretes. Està a la dreta de Junts! Tot i que el problema és que no disposem d’un partit independentista, republicà i de centreesquerra. I a més estic sentint gent propera que em diu que si es va a eleccions no anirà a votar. El resultat «a tres» del 14-F ho empantanega tot, com sempre des de 2015: «¿pero qué mierdas habeis votado los catalanes?»

Mentre, Salvador Illa es comporta com el reaccionari que és, i no té cap utilitat. I els Comuns són espanyols, una esquerra caviar que en realitat d’esquerra no en té res. Són mals temps. No em veig fent política, no suporto bé les pressions. Però sí que ajudaria de gust a fundar el partit que convé: independentista, republicà i de centreesquerra. I anar a barraca per la independència. Waterloo ho fa molt bé i ho peta a Europa, però això no s’acaba de traslladar a Junts, i en tot cas no transmet prou novetat fresca als votants com per a que Junts arrasi com necessita, apart que Junts és percebut com part d’un continu que es remunta a CiU, per molt que s’hagi mogut, i no acaba de fer net. És l’error de Puigdemont: no recomençar de zero. Potser un partit nou per l’esquerra ho recentraria tot. Ara mateix, Junts no té amb qui entendre’s.