(19:45 dimarts)
He estat força hores repensant el “Chicago”. Estic content, perquè ara tinc un bon àlbum instrumental, i uns pocs minuts més llarg. A veure, no estava malament, i ja sonava força integrat. Però hi havia un problema de producció, en ser bàsicament un àlbum d’idees que havien quedat a mig fer, realitzades segons el seu concepte original, i qui em conegui hagués notat una certa sensació d’apedaçat. Ara tinc un àlbum de qualitat uniforme i que sona fluid i lògic. Si de cas, el que es pot haver perdut una mica és l’atmosfera d’homenatge al Roland D-50. Però reconec que era un àlbum que em tenia una mica inquiet.
*****
(20:30)
El «Charleston», mentrestant, té un cert punt de ser l’àlbum de mai no acabar. Tot i que força peces ja són a lloc. El que passa és que de moment el «Charleston» s’ha menjat l’«Irving». I ara mateix el projecte conté vint-i-dues pistes, seixanta-vuit minuts, en estats que van del mesclat i masteritzat a la demo pura i dura. En tot cas, és el projecte de 2020 que hauria acabat en fals. Hi ha veus que fallen («Tot Ficció», «Magnitogorsk»), bases que no sonen prou potents («ADSL», «18. Carme, la policia!!!»), i gravacions que sonen a demo o («Dumble») que ho són. I he de decidir on gravo veus, doncs gravar quasi vint pistes de veu em complica molt la vida, recordem que no visc a la meva pròpia casa.
Almenys estic escoltant el «Charleston» seqüenciat com a demo i sona força coherent i fluid, dins de notar-se que hi manca molta feina.
I si hi fos molt problemàtic, sempre el puc tornar a escurçar.
I, clar, ara em falta fer un àlbum que es digui «Irving Park in the Dark».
*****
(23:07)
Encara he reordenat més. Volia tornar a tenir dos àlbums. Al final torno a tenir-ne un de llarg. El cas és que és com un àlbum que es transforma en un altre. De la pista 1 a la 9 és un àlbum. De la 14 a la 22 és un altre. Pel mig, una transició que clarament pertany al primer àlbum, però que no l’arriba a concloure. I cap dels dos àlbums sona conclusiu per si mateix. És un gran principi i un gran final, però no acaba de resoldre’s.
*****
(23:30)
He tornat a dividir el projecte en dos. De l’1 al 10 és «Charleston». Del 13 al 22 és «Irving». Dues pistes són al «Charleston» però sonen inferiors i inconclusives (11 i 12). La resta sona coherent a cada projecte, si bé hi ha feina a fer. I caldrà compondre algunes cançons noves, adaptades a cada àlbum, doncs a cada un hi tinc 31 minuts de música descomptant 11 i 12, que no acabo de veure on aniran. Necessito deu minuts més a cada àlbum. Essent la primera i la segona part d’un mateix projecte, són entitats clarament diferenciades. Descanso per avui, i aquests propers dies compondré quatre o cinc nous temes, dos per projecte.
*****
P.D.: (1.08 dimecres) He trobat un ordre satisfactori pel "Charleston". Només dues pistes base a arreglar (i són cançons), 14 cançons en total, 41 minuts de durada total. Això em deixa amb 8 cançons, 27 minuts, d'"Irving Park", coherents però irregulars i amb molt a corregir. Però era el mínim a esperar. Per avui, descans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada