Tarragona, on passo uns dies de
descans fugint de la Feinada Major de Terrassa, em té intrigat com a
lloc on anar a viure. Hi ha molts pisos per sota dels 50.000€,
encara que no sé si són al casc urbà o en un dels molts nuclis
dispersos. Almenys la ciutat és tranquil•la, i m'aniria bé per a
parar en sec el tema concerts i no reemprendre'l mai, dedicant-me per
sempre a crear. Com m'ha anul•lat, el tema de directe. Una altra
cosa és com pagar-me un pis: no existeix el producte financer que jo
necessito. La veritat és que m'encantaria poder fugir del Sabadell,
on mai no em concediran una hipoteca.*****
Per demés, i un cop passades les primeres 24 hores de cura de son (em convenien, estava al límit i destrossat per l'insomni), he fet una rutina: anar a esmorzar i fer un passeig al matí, hores centrals del dia a l'habitació escrivint i dormint, i anar a la platja a darrera hora de la tarda. És un tipus de vida que m'agradaria dur sempre.
*****
A Terrassa l'habitatge està massa car. M'expulsen.
*****
I a Balaguer els preus han pujat. No em té a compte.
*****
Políticament, les notícies bones vénen de Waterloo i de l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye. Però a Catalunya els partits són una confusió o directament uns traïdors (ERC). Jo m'esborro de l'ANC, tant perquè no fan res com perquè el seu programa cultural és reaccionari: famosets, hits amb molts anys a l'esquena, i cap aposta pels independents i la renovació creativa. No em val la pena seguir-hi.
*****
Tinc quasi a punt un segon llibre de fotos. De fet, el tindria a punt si no m'haguessin fallat algunes fotos i no m'hagués trobat sense temps i vençut per l'insomni. En tornar a Terrassa he de fer almenys una sessió extra. Al final, les meves primeres 24 hores a Tarragona han estat una llarga cura de son. Ja em trobo més bé.
*****
També tinc en marxa dos llibres de contes. Hi falta feina. La idea és acabar-los per a la tardor i llavors moure'ls, junts, per editorials petites, on m'espero tractar amb editors intel·ligents i així no repetir el fiasco del "Corrupció". I així poder publicar i tenir una esperança de poder trencar el mur. Un cop ets a dalt, ets tingut en compte, i els encàrrecs arriben.
*****
L'estudi està només pendent d'un recablejat. Però no me'n surto de fer anar els compressors analògics. Reben senyal des de Cubase via interfaces, però llavors no n'arriba res pel retorn a Cubase. Em sento com abans d'estudiar a Crash.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada