Abandono
qualsevol intent de comprar casa. És impossible, i per a quan sigui
possible jo ja seré tan gran que no em val la pena. Sí que em
batallaré la república catalana, doncs veig que hi ha la idea de
crear progressivament un parc d’habitatge públic, i arribat el
moment crec que podria simplement demanar -i accedir a- un pis de
lloguer públic a un preu pagable. Que de moment és molt llunyà, ho
sé, però el caos immobiliari espanyol ja ha arribat a l’extrem i
no es podrà sostenir per sempre. O el que és el mateix, hi haurà
un moment en el que els habitatges en mans de bancs i fons voltor
caldrà que arribin als seus usuaris finals, i si els preus i la
manca de finançament són iguals o pitjors que ara, tot petarà. Que
en el fons ja ha petat, però de moment bancs i fons voltor viuen en
un món irreal on tothom podrà pagar fortunes per un pis.
*****
Entre
gener i febrer intentaré comprar un micro Shure SM-58 per a
sonoritzar en directe. Potser també un estoig per a la Sterling.
Mentre, tinc un estudi ideal dissenyat, si bé de moment és fer
volar coloms. Però almenys he fet un descobriment que m’ho ha fet
repensar tot.
-Un
previ-compressor-EQ Joemeek TwinQ 2 estèreo.
-Dos
compressors Warm Audio WA76 mono, basats en l’UREI 1176.
-L’IGS
Tubecore 3U, un compressor Vari-mu estèreo de vàlvules que és el
més a prop que he trobat fins el moment per a replicar un Fairchild
670 sense morir-me en l’intent econòmic. Pot funcionar amb uns
quants tipus diferents de vàlvula, entre elles la “introbable”
6386.
-Un
micròfon Warm Audio WA87, basat en el Neumann U-87.
-Un
micròfon Warm Audio WA47 amb vàlvula, basat en el Neumann U-47.
-Un
sintetitzador Casio WK-7600 de 76 tecles, com a complement de
l’WK-7500 que ja tinc, de cara a directe.
-Un
mòdul Roland D-05, un sintetitzador “Roland D-50 portable” que
em pot donar molta llibertat creativa. (I començo a pensar en
rescatar el DX7, si funciona encara...)
-Un
mòdul en rack Roland Integra 7, un sintetitzador amb 6000 sons i
algunes “pijades”.
-I,
òbviament, la guitarra Yamaha LL1612ARE, que vull intentar com
sigui.
Òbviament,
part del problema són els diners que li dec a la mare. I hi penso.
Toca rumiar…
*****
Reconec
que un dia m’agradaria encadenar dos compressors analògics, a
veure què aconseguia. O subdividir un senyal estèreo analògic i
passar-ne una part per un compressor, l’altra sense processar, i
mesclar els dos senyals. El que en diuen compressió Nova York:
comprimit, però amb els transitoris intactes.
A
la vegada, el pedal BOSS CS-3 és el meu compressor preferit per a
guitarra. Reconec que en general la compressió és un dels meus
efectes preferits, i que en estudi és una arma potentíssima per a
aconseguir sons «outré».
I
realment m’agrada quan puc processar sons com a manera de
transformar-los en un so diferent. Faig servir tanta reverb (la 01
del Zoom RFX-2000) exactament per aquest motiu.
En
canvi, no tinc un delay favorit, faig servir força l’efecte però
saltant d’unitat en unitat i de plug-in en plug-in. Això sí, rara
és la vegada que no en faig servir la funció de realimentació. I
m’agrada fer servir els delays rítmicament i, normalment, en
estèreo.
El
flanger, per a la meva veu, i ho he d’explorar.
*****
L’ADT,
o Artificial Double Tracking, és una tècnica inventada a Abbey Road
i que empra dos magnetòfons analògics amb certes connexions. S’ha
d’emprar necessàriament sobre un senyal gravat. Aquest es llegeix
amb el capçal de gravació/lectura multipista al magnetòfon 1, i es
duu al capçal de gravació del magnetòfon 2. Llavors és llegit pel
capçal de lectura del magnetòfon 2, mentre al magnetòfon 1 es
llegeix el senyal original amb el capçal de lectura posterior. Amb
això es busca que les dues lectures siguin aproximadament al mateix
temps... només que es produeixen amb una diferència de pocs
mil·lisegons, diferència que a més es pot modificar variant la
velocitat del magnetòfon 2. D’aquesta manera, es pot obtenir una
clara duplicació del senyal amb diferències a partir de 20
mil·lisegons, o efectes de flanger i phaser amb diferències molt
més petites. És laboriós, però funciona, i es pot sentir molt als
discos dels Beatles a partir de «Revolver». Fins i tot permet que
la còpia s’avanci a l’original, cosa impossible de replicar a
les unitats dedicades de flanger, phaser o chorus que han aparegut
després al mercat d’efectes per a estudi i directe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada