Dimecres 12 vaig
comprar cinc samarretes talla 5XL, totes grogues. M’encanta el
groc, i que ara a més estigui políticament de moda encara me’l fa
més atractiu.
*****
La
darrera incorporació a l’arsenal és un micro dinàmic Shure
SM-58. La seva estrena oficial serà en un concert de The Spoilers el
proper 21 d’octubre.
A la
vegada, estic tramant com quedarà l’estudi si en uns mesos puc fer
certa maniobra. I de moment tinc clar que he de pensar què fer amb
els meus tres compressors (per una raó: aniria potent) i els meus
dos xassís de rack de 8 unitats (que substituiria per un de 21
unitats). He de pensar què fer també amb el meu vell patch-bay (per
una raó: establiria totes les configuracions amb les connexions de
línia dels meus dos Tascam US-16x08). I amb el meu previ Behringer
T1953 que també em resulta inútil. Y hasta aquí leo.
És
això. No hi ha hipoteca, sí hi ha que vull treballar en condicions.
(Pels
dubtes, els tres compressors són: Alesis 3630 (que ha tingut força
ús des de 2000), Alesis 3632 (una versió moderna de l’anterior;
és al meu rack però no l’he arribat a emprar mai), i DBX 266xs
(també és al meu rack però no l’he arribat a emprar mai).
(I
almenys tinc clar que el DX7 retorna. I que el vell MOTU Midi
Timepiece USB AV de Paramètric ha d’encaixar com sigui en la nova
configuració).
*****
Hi
poc haver molt poca feina feta aquesta tardor. Apart d’una reforma
que em faran a la finestra i que m’obligarà a desmuntar part de
l’estudi, hi ha el fet que he de repensar el meu rack. Realment,
espero a veure com està tot de cara a finals de desembre, principis
de gener.
A la
vegada, reconec que artísticament m’he de moure. He arribat al
final d’un determinat camí estilístic, i li he tret tot el suc
possible a un equipament que en essència hi és des de 2011-12. Tinc
una zona de confort on funciono molt bé però on tot acaba sonant
molt similar, en part perquè hi ha uns acords que són molt meus i
en part perquè ara mateix no tinc tants sons com per a poder-me
aventurar en nous paratges.
De
manera que l’únic on veig possibilitats de seguir treballant una
mica més és en el projecte de «Bongo», i no és un projecte
major. I l’«Estratègies II» necessita d’un repensat total, que
no acabo de veure com realitzar amb el que tinc.
Bé,
sí, s’han d’incloure guitarres i baixos, i això ho tinc. Però
no serà suficient. I he de pensar com gravar-ho bé.
També
he d’aprendre com fer funcionar els Tascams, i que facin el que jo
vull d’ells.
I
reconec que tinc àlbums problemàtics. «Irving Park in the Dark»
no sona com hauria de sonar, malgrat haver-lo treballat moltíssim, i
l’he de tornar a l’estadi de «bases inacabades». «Estratègies
al Paradís (II)» encara és més problemàtic, i de les descartades
d’aquest darrer ja ni en parlem. És una minicrisi, res comparable
a la debacle de 1995-97, però reconec que em dec un treballet ràpid
basat en els meus punts forts, i deixar aquests projectes aparcats
«sine die». Que a què em refereixo amb «problemàtics»? Doncs a
un cert so sosso, un no quallar com a àlbums unitaris, una certa
grisor. Pot ser que part del problema sigui que una part de les
cançons es van originar durant el malhumor del «Busco
Feina/Accident», i les gravacions actuals ja superen de molt els
originals. Però no acaben de ser, i precisament vaig originar
aquests projectes en l’afany de convertir les meves pitjors cançons
en un projecte major que jo mateix pogués defensar a l’escenari
amb els sempre valuosos Visitants. Clar, aquests projectes són
l’evidència més clara que he arribat al final d’un camí, i de
moment només «Mi coche no es para mí»
(antiga «Ondas do mar») i «DS & 4CV»
(antiga «MR Blues»)
estan realment en marxa. La resta... ufff...
Almenys,
diria que tindré algun dia lliure aquest curs. De manera que em
forçaré a estar vocalment actiu i gravar les veus del
«Disfunctional» (ja iniciades), el «Santuari» i el «1980». Em
dec tenir aquests àlbums acabats i a internet. I potser també els
hi necessiti el meu públic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada