Stark Morse

Vaig acabar l'abril anant el 29 al Liceu a escoltar "Demon" d'Anton Rubinstein, una obra típicament infravalorada pels crítics de l'època i que ara mereixeria una revisió en profunditat, doncs supera i de molt a alguns clàssics de l'òpera italiana (de fet, molts "hits operístics" coneguts són poc més que teatre musical de diumenge amb pretensions). Reconec no haver vist el muntatge: seient sense visibilitat... i pantalleta apagada, amb ulleres fora. Una actitud nascuda de fa més de deu anys, quan era abonat del Liceu i els muntatges eren tan demencialment desastrosos que em van fer avorrir l'òpera (i renunciar al meu abonament). De fet, ara hi vaig per a aprofitar l'abonament de la mare, mentre duri, que serà juliol. Tot i que em consta que els muntatges actuals al Liceu no són tan desastrosos com eren. (Una altra cosa és que no em plantejo tornar-me a abonar: em fa molta mandra fer 25 Km. amb tren en diumenge a la tarda.)

*****

Vaig trobar per 2 € un CD doble amb els "20 Piano Etudes" de Philip Glass, interpretats per Bojan Gorišek. I reconec que van ser una sorpresa: exhibeixen un nivell compositiu molt per damunt del de les seves bandes sonores post-1990. Així que va ser molt bo tornar a tenir notícies de com de bo pot resultar Philip Glass quan s'ho proposa. Celebrem-lo, ara que encara és viu.

*****

Vaig participar amb "Shelby" en acústic al "programa 100" del "programa de ràdio per YouTube" Hip Hip Ultra l'1 maig de 1968, sorry, 2018, fet a casa del Ferran Baucells. Pleníssim de gent, espero no haver estat massa apagat. Almenys vaig rebre prou mostres que se'm respecta a mi i al meu treball. Va bé, perquè comença a preocupar-me que a quaranta-dos anys ni jo ni els Visitants no som tinguts en compte quan la major part d'especialistes fan memòria dels músics independents en actiu. Toca, doncs, buscar i moure'm. Mal moment per a estar bloquejat com a escriptor (no una falta d'idees, sinó de relaxació).

*****

Tinc una modesta afició pel col·leccionisme de maquetes de cotxes, sempre amb baix perfil. Ja fa molts anys que tinc clar que ni em puc permetre tenir cotxe ni li veig la punta a conduir, doncs la meva falta de concentració és notòria. A la vegada, el meu interès en els cotxes es va aturar el 1990, quan tots els nous models que sortien eren quasi idèntics (i els actuals, a sobre, són lletjos). I els que m'agradaven ja s'havien deixat de fer feia temps. Però, mentre les actuals regulacions fan impossible tornar a fabricar els cotxes de fa 50 o 60 anys, he descobert que el món del modelisme es nodreix en bona part d'aquests cotxes, d'aquí el meu interès. Potser no podré viatjar mai en un Citroën DS o en un Renault 4 CV, però del primer ja en tinc una maqueta, i espero que no passarà gaire temps abans de trobar-ne una del segon. A la vegada que, mentre un aspecte molt frustrant del mercat de guitarres és el molt que poden costar certs models, en canvi una maqueta te la pots trobar en uns "xinos" per molt pocs diners. Tampoc no és que em faltin gaire cotxes per trobar, a més. Utilitat? Decoració... quan pugui accedir a una casa. El 2019 comença l'austeritat.

*****

Aquest matí es reprèn la rondalla del Casal del Cementiri Vell. Si tot va com espero, hi serem els tres fundadors, i punt. Serà millor, doncs som els que d'entrada ens enteníem. Ja he demanat que, de fet, només siguem nosaltres tres. M'agraden els grups petits i austers. Això sí, a tot arreu on vaig hauré de demanar que no fem res (almenys amb mi) ni al juliol ni a l'agost. Necessito fer vacances, a la vegada que tinc una agenda de veus per a àlbums inacabats que d'una altra manera no podré acabar mai. Falta veure si ho aconseguiré, doncs la gent està massa habituada a tenir idees sobre com ocupar la meva agenda. Voldria no ser imprescindible, i espero que s'entengui. No sóc màgic.

*****

"Jo ja fa anys que ho penso: sense ETA, o almenys amb ETA desapareguda a principis dels anys 1980, és molt probable que ara fóssim dos els països a treballar activament per a separar-nos d'Espanya: Euskadi i nosaltres. Simplement, ETA ha estat contraproduent per a l'independentisme basc, blocant la possibilitat d'una lluita política per la independència durant uns anys crucials, i el progressiu apagament de l'organització del 2011 fins ara ha deixat la societat basca en un estat d'oasi en què hi ha molt poc activisme i a més gaudeixen del concert econòmic amb les claus de la caixa. Clarament, hi ha molta gent en aquelles contrades que no veu a venir el llop. I això és un problema, tant per ells com per nosaltres. Ells s'haurien d'estar organitzant ja per a defensar uns Furs que Madrid comença a pensar com extingir-los. I nosaltres tenim ja el problema que som sols en enfrontar-nos a l'agressivitat dictatorial d'una Espanya sense fre en la seva violència. Està clar que acabar amb Espanya necessita de més actors per a desorientar-la i esgotar-la. El que jo defineixo com la versió pacífica i democràtica de "dos, tres, diversos Vietnam"."