L'actuació
serà diumenge 20 a les 21:25 a la Plaça del Rei de Barcelona i
durarà deu minuts, amb el que he decidit resoldre-la jo sol. Massa
mullader si hi porto els Visitants. Ja miraré de buscar-los una
altra actuació en aquesta vena que sigui més viable. Almenys el
context és potent: el Dia de l'Orgull Boig, que es celebra per
primer cop a Catalunya.
*****
El
dimecres 15 la classe d'artteràpia i dibuix va ser moguda per a mi:
escriptura d'un conte, entintat d'un dibuix, i comprar marcs i ganxos
per a emmarcar dos dibuixos i dur-los a la Biblioteca del Districte 6
per a "augmentar" l'exposició que s'hi està fent. El
divertit és que un dels dibuixos, basat en el telefilm sobre Andrés
Rabadán, era l'interior d'una presó, i vaig i passo amb el
dibujinski sota el braç pel costat d'uns policies municipals. Per
sort, no va passar res. Igualment vivim temps de caos.
*****
El
dimecres 15 al matí vaig fer una sessió de sis hores en què vaig
gravar les bases de dos temes, una d'elles completa.
La
primera està feta amb el midi que vaig descartar en favor del d'"MR
Blues". Sona molt millor que amb la demo original. Normal, en
ocupar-me quatre hores d'estudi.
Sobre
la segona, una base gravada a principis de 2001 amb molt pocs
mitjans, he hagut de decidir entre la mescla amb afegits d'aquesta
sessió i la mescla original feta amb el Fostex FD-8... i es queda en
l'original. També puc intentar localitzar el màster del multipista
per si puc recuperar certes pistes i remesclar-les a l'ordinador.
En tot
cas, l'"A Grècia" no acaba de quallar. Així que hi
treballaré al ralentí. I, de moment, gravaré dos dels midis de
"Bongo", els dos que més prometen. Si aquest també falla,
que almenys tingui un "single"...
I ja
toca entrar en la fase d'escriptura de lletres. L'estiu s'aproxima...
*****
No, no
crec que Quim Torra sigui el millor candidat per a fer de President
"provisional", però ja que hi és, potser estaria bé
concedir-li ni que sigui trenta dies de gràcia i a veure com ho fa.
Els atacs cap a ell només poden beneficiar el bloc del 155. I això
no és bo, oi?
Sobre
Inés Arrimadas, només puc recórrer a la via del ridícul i fer-vos
notar la cara de dolenta que té, perquè si jo escrigués
seriosament, aquest escrit faria mal d'ulls. El nostre present com a
catalans és molt, molt trist.
Però
ens queda el futur.
*****
Pensant
una possible estratègia de difusió per a l'any que vé...
*****
Pensant
també en una partitura en diversos moviments per a dos pianos. I
enviar-la a certs correus quan estigui feta. Cal obtenir difusió, el
punt clau de la meva agenda per als propers dotze mesos.
*****
Reconec
que ara que he d'escriure lletres estic més o menys en blanc.
Almenys això em dóna cert marge per a experimentar i fer parides.
*****
És
força més divertit escriure història que tirar de cites de
famosos, no creieu?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada