La major i
millor de les noticies ha ocorregut: amb una mica de col·laboració
dels meus antics companys de grup, dimarts 17 a la tarda em vaig
posar mans a l'obra i vaig crear un Bandcamp... amb l'obra oficial
completa de To Be Continued!!! Està rebent molt bones crítiques.
Estic molt content que encara importem. Si ho voleu escoltar,
l'enllaç és: https://tobecontinued1.bandcamp.com/
*****
Dijous 19
vaig anar a la Facultat de Medicina de la UAB a llegir la meva
història de vida de tres pàgines, en el que suposa el meu retorn a
l'activisme en Salut Mental fora de Terrassa. Va anar prou bé, tot i
que he de resumir alguns passatges de la meva història.
A la vegada,
el passat 25 d'abril vaig entrar com a soci a Activament. Encara no
sé què hi faré, vaig molt perdut. Però almenys hi podria fer
activitat a Terrassa, cosa que Obertament, amb l'important que ha
estat a la meva vida, no ha acabat d'aconseguir (espero que s'hi
decideixin ben aviat, hi tenen un cert quòrum).
*****
"Development
Hell" ("Infern de desenvolupament") és un concepte
que he après de la Viquipèdia fa pocs dies, i es refereix a aquells
projectes creatius que s'eternitzen sense ser oficialment
cancel·lats. Passa molt a la indústria cinematogràfica de
Hollywood, on moltes pel·lícules tenen processos de creació
especialment entortolligats i que duren molts anys abans no es
conclouen, si es conclouen. També hi ha projectes discogràfics que
hi acaben anant a parar, des de "SMiLE" fins al "Chinese
Democracy". A mi em passa continuament, però després de
l'experiència del "Corrupció" he après a tenir molts
projectes a la vegada, i un o altre està més a prop d'acabar-se que
la resta.
*****
Pensant en
com fer un parell de modificacions al meu rack més important. En
concret, posar-hi un amplificador d'auriculars que tinc i fer una
minicura al meu patch bay.
*****
El passat 24
d'abril vaig passar-me per El Prat Ràdio a participar per segon cop
al programa "Moure Soroll", on vaig presentar la meva
recent trilogia de discos instrumentals, en vam punxar set temes, i
vaig interpretar "Amsterdam" en directe amb la "Drown",
la meva millor acústica. La veritat és que va ser una molt bona
estona i agraeixo profundament als responsables del programa que m'hi
permetessin aparèixer. Especialment perquè és un dels pocs llocs
on els músics independents de Catalunya podem presentar el nostre
treball davant de noves oïdes. L'enllaç del podcast és
https://www.ivoox.com/moure-soroll-521-24-04-18-audios-mp3_rf_25607985_1.html.
*****
El diumenge
22 d'abril a migdia la Massa Coral vam participar a la Missa de Sant
Jordi a la Parròquia de Sant Josep a Terrassa. Hi vam cantar la
Suite Litúrgica de Butler, un compositor poc conegut, i algunes
peces més (incloent una d'africana amb jo tocant el djembé). Ens va
sortir tot molt bé i el públic ho va rebre tot amb delit. Un molt
bon matí. Vaig aprofitar per passar un CD d'"Himnes" a una
responsable de la parròquia per a que em tinguin en compte si un dia
necessiten una composició, i amb permís per emprar "Himnes"
si els agrada. És una situació tan peculiar com vulgueu, però es
veu que la música religiosa és un dels meus forts com a compositor,
i val la pena intentar-ho si em permet eixamplar el meu públic.
*****
La setmana
que vaig dur els peus embenats després de la fallada de cames del 8
d'abril la vaig invertir llegint una biografia del Bruce Springsteen.
Era per matar l'aranya, però per a mi era important llegir un
llibre. Demostrar-me que puc, que per a mi no és un disbarat agafar
un llibre. Això sí, sé que fins l'estiu ja no podré llegir més.
No m'agrada.
*****
La
tarda del 26 d'abril vaig acostar-me a la BD2 (Plaça Roja) a veure
com una altra persona guanyava el II Concurs
Literari Paraules i Roses del Club Social
Egara. Què hi farem!
*****
La nit del
23 al 24 d'abril vaig començar el treball en un nou disc, "Bongo",
centrat en ritmes llatins. Encara tinc molts dubtes sobre com enfocar
el projecte per a que sigui realment innovador. En tot cas, portarà
temps. També tinc una idea per a un EP amb cinc cançons en
diferents estadis d'acabament, amb la idea que sigui cantat i que
només figuri al meu Bandcamp (dues candidates són "MR Blues",
ja acabada, i la base de l'antiga "Crucifixió" amb una
nova lletra).
De totes
maneres, reconec que estic molt frenat per la meva agenda del dia a
dia i que no tinc forces per al projecte que de veritat m'agradaria
fer: obrir-me a l'estètica del "Yankee Hotel Foxtrot" de
Wilco, aprenent a la vegada noves tècniques de grups tan innovadors
com Radiohead, Super Furry Animals o The Flaming Lips, i fent servir
a fons el meu rack d'efectes (dos dels meus tres compressors encarta
no els he fet servir, i el rack d'efectes Behringer no veu ús des de
2007; el previ Tascam també l'hauria d'aprendre a fer servir). També
seria bona idea aprendre a samplejar per a expandir la meva paleta
sonora. En suma, treure'm vicis del damunt, renovar-me, tornar a ser
experimental i bon enginyer. Com encorseta no tenir espai ni
temps...!
Necessito
juliol i agost per mi. Com sigui.
*****
Aquest
vespre (27 d'abril) he anat a veure el "Dido i Eneas"
dirigit per la Rosa Maria Ribera que han fet a l'Auditori Municipal.
Musicalment ha estat realment bo (la Maria Mateu, la meva antiga
professora de Cant, ha estat superlativa, encantat d'haver estat el
seu alumne), i fins i tot la presentació ha estat bona. Ha estat una
fantàstica nit per a ser a Terrassa. I hi he vist a força coneguts
participant-hi, també. Reconec que, com a compositor, m'agradaria
reconnectar amb ells. El que no sé és com. Però, set anys després
del "concert del caos", potser ja és hora que ho faci.
També estic de força millor humor i més tolerant i obert. Tinc un
cert prestigi en el món del pop-rock independent català però als
meus quaranta-dos anys el món clàssic encara m'ignora com a
compositor, i clar, una estrena pública ajudaria a difondre el meu
treball. Així que vaig buscant una escletxa.
*****
Una cosa
bona és que m'han proposat que Els Visitants participem al Dia de
l'Orgull Boig el proper 20 de maig, i tocarem a la Plaça de Sant
Jaume de Barcelona davant de milers de persones. Estarà molt bé si
ens permet significar-nos i connectar amb una certa bossa de públic.
Almenys les cançons i el nivell interpretatiu hi són. Ara és
aconseguir trencar el mur creat per les discogràfiques i agències
de management, i arribar a TV3, on tot es decideix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada