Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

dimarts, d’abril 10, 2018

Hipnotic Tango

Volem en Josep Lluís Trapero de nou com a Major dels Mossos. El que li han fet a aquest home és una injusticia. És un heroi, i un símbol de tot el que volem que vagi bé al nostre país. Un país patit.
Visca la República!

*****

És Soraya Saenz de Santamaría una alcohòlica? I Jean-Claude Juncker?

*****

El meu primer sintetitzador va ser un Yamaha PSR-6. Molt bàsic, me'l va regalar la meva germana Mercè el 1990, i el vaig preferir a un Kawai que hi havia a la botiga (Casa Farràs) i que sonava massa estrident. El PSR-6 usava síntesi FM de quatre operadors, i no es podia programar. Tenia una estranya polifonia de nou notes, que en sons de vuit operadors disminuia a quatre veus. Hi vaig compondre els "2000 mosquitos", i va romandre actiu fins el 1994 (els meus anys de minimalisme), quan el seu teclat va començar a fallar. Ja no existeix. Reconec que m'agradaria trobar-ne un emulador per a integrar els seus sons en la meva música actual.

*****

Recordo quan anava a per una elèctrica de dotze cordes. Volia una Rickenbacker 370/12, o almenys una 360/12, però va resultar impossible encarregar-la des de Terrassa a finals de 2006. Fustrat, estava mirant Danelectros barates de dotze per internet quan em vaig trobar una imatge d'una Fender Stratocaster de dotze, vaig comprovar que estava a la venda, i vaig anar a Casa Farràs a encarregar-la. Va trigar bastants dies (només en quedava una al magatzem de Bèlgica), però el 27 de febrer de 2007 va arribar i la vaig anar a buscar. Per mi va ser un impacte. Tots aquests anys després, la puc resumir com una guitarra amb un molt bon moble acabat en Lake Placid Blue (fabricada el gener de 2005 al Japó) i amb una pastilla de pont fantàstica, encara que les altres dues pastilles tenen massa greus (totes tres són ceràmiques, i només el tema col·leccionisme m'impedeix fer un experiment amb pastilles Fender Custom Shop). En tot cas, em va motivar a buscar també una Strato de sis, americana, que quan la vaig recollir el 16 d'octubre de 2007 va resultar ser espectacular, tant més quan reconec que no sabia com sonaria, només volia una Strato "de veritat" després d'anys tocant amb guitarres "amb forma de Strato" però que no arribaven a quallar.
Al final, inundat per la mística d'"has de tenir una Rick, la guitarra dels grans", el 25 de febrer de 2016 vaig entrar en financiació i vaig sortir del Guitar Shop de Barcelona amb una Rickenbacker 330/12. Una bona guitarra... però no tan millor que la Fender Stratocaster XII com per a justificar l'enorme esforç econòmic que em va requerir. Així que he deixat de mitificar Rickenbacker com a marca (tampoc no sóc molt fan dels propietaris de l'empresa i les seves decisions). Conservaré la que tinc, però no m'imagino comprant-ne una altra. Especialment amb els pocs diners que tinc sempre.

*****

El millor baix que tinc és un Fender Jazz Bass Highway One de 2007, que no vaig poder adquirir fins a la tardor de 2015. Desconec el seu nivell real de qualitat, i el cert és que la sèrie Highway va rebre molts pals en el seu moment. Però me n'encanten el seu so (especialment amb pua i "palm muting") i el seu màstil. Únicament li canviaria que tingués un sol volum i un selector de pastilles de tres posicions (els dos volums no són molt útils en un circuit passiu, i quasi sempre els tinc els dos al màxim, sense canviar a una sola pastilla com sí faria d'una altra manera). Per la resta, un "top loader" amb acabat "sunburst" satinat no molt resistent, però reconec que no miro excessivament l'estètica en comprar un instrument.

*****

-Squier VM Telecaster: Nashville
-Squier VM Jazzmaster: Pieholden
-Fender CIJ Stratocaster XII: Califòrnia
-Fender American Series Stratocaster: Antàrtica
-Epiphone Riviera: Mythbusters
-Epiphone Wildkat: Nothammer
-Epiphone Dot Studio: Scarlett
-Gibson Les Paul Studio: Schönbrun
-Rickenbacker 330/12: Glendor
-Hagstrom Viking Deluxe 12: Searcher
-Casio MG-510: Crashbird
-Älvian 335: Connecticut
-Älvian "SG" estéreo: Victòria
-LAG Arkane 100: Dimebag Darrell
-Samick Flying V: Fairchild
-Yamaha Pacifica 112v: Firebird
-Ibanez Talman 302 IV: Audiodelia
-Sterling Stingray SR-50: Mississipi
-Admira Paloma: Pigeon
-Acústica Storm: Illinois
-Fender Villager XII: Windfall
-Yamaha LL16ARE: Drown
-Guild M-240E: Westerly Archback: Airportman
-Baix Storm: Barstow
-Baix acústic Academy: Saint Louis
-Fender Jazz Bass Highway One: Sebastopol
-Warriors P-Bass: Pink Floyd
-Höfner 500/1 Ignition: Beatle