Definició de música

La música és física del so aplicada, operada des de la teoria de la informació. Aquesta informació s'entén com a un conjunt d'elements discrets (sons, afinacions de sons, harmònics, relacions de fase, equalitzacions...) que són percebuts com a estímuls pel nostre cervell, i que en si mateixos estan desposseïts de contingut semàntic. Així, en parlar d'estils musicals crec que és molt més correcte parlar de sistemes, subsistemes o conjunts de sistemes formats per sons discrets, més que de llenguatges. I compondre no és sinó generar noves seqüències d'ones.

diumenge, d’abril 01, 2018

Brescia

Acabo d’acabar el «Rainbow Harbingers in Teledysk»
i n’estic fent els backups. És cert que és un altre
disc instrumental i que no ofereix sorpreses. Però
en si mateix és bo. Simplement, no crec que pugui
acabar els àlbums vocals pendents abans de l’estiu:
«Disfunctional» (amb lletres i tot), «1980» (sense
lletres encara, segurament seran en anglès) i refer
«Himnes». L’»Estratègies» requereix de molta feina
encara, i serà el darrer de la cúa (vull gravar els
cantants sense pressions). (I el "Santuari"...)
I ara em queda una carpeta titulada «Wendoline» i
plena de restes de tots aquests anys. En poden
sortir moltes cançons, però sense cap garantia de
qualitat. La deixaré reposar. Com la carpeta de
temes per guitarra: sona força decebedora.

*****

Amb el tema de l’habitatge no sé si estic fent
plans o m’estic autoenganyant. Ho tinc fotudíssim.
Almenys no és culpa meva.

*****

Pobre Puigdemont, pobres consellers a l’exili, i
pobres presos polítics. I mentre això passa, al
Parlament encara juguen a veure qui la fa més
grossa. Per primer cop des de 2001, no sé a qui
votar. O si anar a votar.

*****

Que poc que m’he pogut concentrar. Volia escriure
durant aquest pont, però la son em mata.

*****

El festival per la llibertat d’expressió està
congelat. Mala pluja ens el va espatllar.

*****

El Frontman és a arreglar. Com la «Audiodelia»,
amb problemes de massa.

*****

Almenys em va anar molt bé «explotar» fa un mes.
He pogut acceptar el meu destí. I ara em vull centrar
en construir-me una vida només per mi. Per sort sé el
que vull, i no vull haver-me de discutir amb ningú
pel que vull fer a la vida.
Bé, per sort tinc els amics. I això és molt bo.

*****

A veure si el satèl·lit xinès ja és el barret d’algú.