Aquests dies
estic posant fi a moltes coses i preparant-me per retornar deute
durant un temps llarg. És un final de cicle. Ja tinc tot el que
necessitava, a excepció d'una casa pròpia, que els bancs i
immobiliàries m'han prohibit. Però per la resta, puc treballar,
encara que sigui en un espai mínim. I ara em toca buscar-me la vida.
No puc tenir un treball com a tal, i per tant no tinc manera de tenir
cada mes el que necessito. I ara vaig amb mentalitat de "només
pagar" i intentar quedar en paus amb la meva mare tan aviat com
pugui. Concursos? És una idea, però em costa trobar el què, ningú
no sembla voler la mena de coses que sé fer.
*****
Madrid és
el nostre pitjor malson. A aquest pas ens fotran a tots a la garjola.
No vull ser espanyol. Ni europeu: la Unió m'ha decebut fins a
extrems.
El Ballart i
cinc regidors han dimitit pel 155. Això els honora.
Visca la
República Catalana.
*****
Encallat amb
la novel·la. Massa temps parat. També vull posar-me en feina amb la
reescriptura del Requiem per a piano i veus.
*****
Estic força
ficat en Eric Clapton darrerament.
*****
Necessito
relaxar-me, m'estic repetint. També musicalment.
I no trobo
el BOSS Blues Driver Waza Craft.
*****
Almenys tinc
partitures de Philip Glass. Preparant-me per analitzar-les.
*****
Hi ha certa
política que físicament em recorda a certa noia que em va dir que
no. I no crec que sigui una casualitat que també les digui i faci de
l'alçada d'un campanar.
*****
*****
La
Les Paul té dos grans
defectes: 1) el pal
encolat és molt difícil de reparar en cas d'accident; i 2) el punt
d'unió entre el pal i el claviller és diabòlicament feble, i és
una reparació freqüent per luthiers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada