Tot sobre el Patinet

Sí, som els periodistes de Tivizrí i tornem a casa d‘aquell experiment estrany anomenat Patinet. Per si de cas, fem notar que ja hem fet testament.

Ja hi caps aquí dintre?

No. Necessito un pis, però bancs i immobiliàries m‘ho han prohibit. Així que aguanto sota una pressió enorme. Almenys he arribat a tenir tot l‘equip, i ara ja dono per tancats tots els temes i a tornar diners, que ja em convé. És un esforç que ja hauria acabat fa molts anys si hagués cobrat una pensió normal. L‘estat espanyol es pensa que amb una mica d‘almoina ja podrem viure. Almenys puc dir que m‘autofinanço la meva carrera de compositor/productor/enginyer de gravació. Completament independent.

Segur que no et queda cap pendent?

Bé, dos. Un és important i és l‘ordinador, quan s‘espatlli. Recordeu que és de 2011, i n‘estic molt content, però tinc la sensació que amb ell estic al temps de descompte. I l‘altre, per més endavant, és una taula de mescles més gran i amb alguna funció més, tot i que per l‘espai que tinc ara la taula que tinc ja em permet fer força feina.

I de les guitarres?

N‘hi ha una, una Samick Flying V a la que més endavant li voldré posar unes Seymour Duncan Seth Lover, cares però molt bones, que ja faig servir a la meva Epiphone Dot Studio “Scarlett“ amb excel·lents resultats. I hi ha dubte de si posar pastilles Fender Custom Shop a una Ibanez Talman tipus Telecaster. Però són detalls menors i no imprescindibles. Potser en algun moment llunyà aposti per una guitarra electroacústica Recording King, però queda lluny. Vull descansar.

On vas estudiar enginyeria de gravació?

A CRASH de Manresa. Tenien un programa molt comercial i vaig sortir-ne amb una bona nebulosa al cap. Però ara estic agraït d‘haver-hi passat, perquè tots aquells conceptes em van orientar molt quan vaig començar a muntar-me l‘estudi circa 1999, i també m‘han ajudat a treure-li el màxim partit al que no deixa de ser un home studio amb les seves ambicions. Impossible anar a per taules Neve, compressors Fairchild o Urei, o micròfons Neumann U-87. En tot cas, sóc un tècnic, i considero que el meu avantatge sobre molts dels músics del nostre país es deu precisament a això: un bon coneixement del so i de la tècnica d‘estudi, i res de tonteries.

Quin és el teu mètode?

El meu mètode habitual parteix de crear una partitura electrònica amb un editor de partitures, guardar-ne el resultat en un “MIDI file“, que obro després amb una DAW, i llavors disparar els sons en un sintetitzador via MIDI i regravar-ne el resultat en audio, pista per pista, i mesclar el resultat. En aquest resultat també hi puc incloure guitarres o baixos quan calgui. En tot cas, sempre mesclo tota la base, i ja hi posaré veus en un altre multipista quan em vagi bé. Finalment masteritzo el total. Dos detalls importants són que, com que la meva reverb favorita és en un rack (el Zoom RFX-2000, programa 01), solc gravar cada pista amb reverb. I que de vegades edito trossos junts en plan “Good Vibrations“. També experimento amb variacions de velocitat i amb la “marxa enrera“, així com amb línies de retard. I he descobert que la meva veu sona molt bé passada per flanger, cosa que en el futur faré moltíssim.

I això també ho vas fer al teu primer disc?

Només a “Dos Rellotges Fan Un Litre“ i gravant el MIDI via teclat. També vaig emprar el seqüenciador d‘a bord dels meus Casios CTK 601-611 per a parts d‘“El Patinet...“ i de la “Torradora“. Però tota la resta ho vaig tocar manualment, i culpo d‘haver trigat tant amb aquell disc al fet d‘haver-lo de gravar manualment i sense la maquinària adequada: primer amb una Fostex FD-8, i a partir del 7 de juliol de 2001 vaig tenir ordinador, però havent d‘aprendre-ho tot de nou i amb només una sortida MIDI no vaig començar a aprofitar-ne les possibilitats fins a finals de 2002 (audio) i mitjans de 2004 (MIDI). De fet, els dos primers usos que vaig fer del MIDI van ser els “Dos Rellotges“ (2004) i “Automatic Day“ (2005). En tot cas, vaig haver de regravar moltes coses, doncs al principi disposava de molt pocs instruments i alguns d‘ells eren molt dolents.

Fas servir sons molt complexos. Com els crees?

Mitjançant capes de sons, una tècnica on el MIDI m‘ajuda molt. Dispares el mateix MIDI amb sons diferents en pistes diferents, o en dos o tres sintes diferents en la mateixa pista estéreo. I el resultat és un so molt més complex i dens que si em limités a dir “un instrument fa aixó, un altre fa això altre“ per separat. Una tècnica que m‘agrada molt emprar consisteix a disparar mostres del mateix tipus d‘instrument a dos o tres sintetitzadors de diferents marques, distribuïts per l‘estéreo. Hi ha el risc de tenir problemes de fase, i un tema que em reca és no disposar de botó d‘escolta mono a la meva DAW. Però si es fa bé, és una manera de crear sons en estéreo sense els problemes de passar una mostra mono per un chorus lateralitzat. També he aplicat de vegades una tècnica semblant a les bateries de kit, amb tres kits de bateria a la vegada, tot i que s‘ha de fer amb tres sintes i vigilar igualment amb el tema de fase, i aquí no panoramitzo. Finalment, també solc fer capes amb els orgues, i aquí faig servir des d‘un Casio WK7500 fins a VST‘s d‘orgues Farfisa Mini Compact.

Empres equalització?

Sí. Però m‘ha portat anys deixar de ser purista en aquest aspecte. Abans l‘emprava només a la veu, per a que se m‘entenguessin més les lletres. Ara és part indispensable quan vull intentar la tècnica del “mur de so“, com al “1964“ o el “Biedroneczki“.

Dobles la veu en diferents pistes?

Sí, quasi sempre. I de vegades la comprimeixo amb un compressor analògic (fins ara, l‘Alesis 3630, un compressor polèmic, però que ben emprat fa la seva feina).

Què en penses de l‘Univibe?

Que és el meu efecte favorit per guitarra. Sempre sona bé.

Què ens recomanaries per a aprendre a gravar?

Recomano intentar gravar com als 1960. Recordeu que aleshores només disposaven de cambres d‘eco, micròfons i gravadores de cinta. I amb això es van arribar a crear sons increïbles. Gravar així et fa pensar molt, i aprens. De fet, és important que les fonts sonores sonin el millor possible, i això et fa treballar amb el músic, l‘instrument i els micròfons abans de tornar a la taula de mescles i posar-te a gravar. També és bona idea llegir com s‘han gravat certs discos, perquè et dóna idees per intentar al teu estudi. I sí, ara tot és molt fàcil, però és una molt bona idea no aconformar-se amb posar quatre sons de sinte i una mica de reverb. Et perds gran part de la diversió, i el teu públic ho nota. També recomano llegir llibres en anglès sobre com gravar, i sobre com es van gravar discos clàssics del rock. Dic el rock perquè els enginyers de clàssica són massa conservadors i els he sentit discos molt pobres per la part audio, obsedits com estan en la puresa sonora. Els efectes han arribat per quedar-se.

Què en penses de l‘autotune?

No sé si té alguna possibilitat interessant que se‘ns estigui passant a tots per alt, però el cert és que amb la utilitat que li dóna la Indústria, simplement em posa molt nerviós: veus robòtiques i sense res del que se suposa que fa gran a un cantant. Si hi he experimentat? Alguna vegada, sí. Però no ha arribat mai a un dels meus discos. Raó? El meu vibrato natural es fotia d‘hòsties amb la manera de funcionar dels VST correctors que he provat, i el resultat era inescoltable, era com sentir una alarma d‘un edifici. Al final prefereixo regravar una pista vocal fins que quedi bé. I sí, almenys faig “comping“: gravar diverses preses d‘una mateixa part vocal i llavors sel·leccionar-ne i muntar junts els millors trossos.

Fas servir poc la guitarra...

Cert. És una pura qüestió de manca d‘espai, no em puc deixar l‘equip muntat per quan vulgui gravar, màxim un multiefectes BOSS ME-25 que tinc muntat però que he de reprogramar quasi per complet. Amb les acústiques el mateix: quan les gravo ho faig via piezo. Tinc bons micròfons, però muntar-los amb tan poc espai disponible és directament impossible. És molt frustrant. Sobretot perquè he millorat força a la guitarra, i m‘agradaria experimentar-hi. Tampoc no trobo el meu pedal BOSS Blues Driver Waza Craft, la millor disto de què disposo, i no voldria haver de gravar amb distorsions pitjors, almenys no les guitarres principals.

Has provat de gravar amb micròfons i amplificadors?

Almenys un cop, en unes cançons del “1964“, amb el Twin-Amp. Va ser molt interessant.

Què tal et trobes amb els baixos elèctrics?

Molt bé! No pretenc ser un virtuós, però el cert és que vaig tenir els baixos aparcats durant molt temps perquè em tenia per un baixista mediocre, fins que fa cosa d‘un any i mig vaig provar-ho i em vaig adonar que totes les hores amb la guitarra m‘havien servit per ser conscient de què estava fent, i ara hi ha contextos on toco el baix. Per tocar per Terrassa, tinc el nivell.

Alguna tècnica que tinguis pendent de provar?

Una que vaig llegir en un dels llibres de Bobby Owsinski: una tècnica de compressió de mescla en què el senyal de mescla es divideix, amb un canal estéreo essent comprimit analògicament i un altre sense comprimir, i llavors es mesclen. Això permet una presència màxima, però conservant els transitoris. Potser ara sigui una tècnica antiga, amb programes com Wavosaur permetent retallar la forma d‘ona de manera molt efectiva, però no deixo d‘estar intrigat.

Finalment, quins són els teus enginyers de gravació favorits?

El meu gran tótem és en Geoff Emerick, l‘enginyer de gravació del “Revolver“ i el “Sgt. Pepper“ dels Beatles, així com de l‘“Odessey and Oracle“ dels Zombies i de l‘“Imperial Bedroom“ de l‘Elvis Costello. Era un gran amant de l‘experimentació àudio, així com de no repetir-se, i més d‘un cop es va arriscar a que el despatxessin de la feina perquè per a obtenir el so perfecte necessitava fer coses força discutibles amb el material de gravació del que disposava. Un altre enginyer molt bo és Michael B. Tretow, l‘enginyer d‘ABBA i un factor decisiu en el bon so de la discografia d‘aquest admirable grup. També m‘agrada molt el treball de Stephen Barncard a l‘“If I Could Only Remember My Name“ de David Crosby, increïblement net i present per a 1971, i Eddie Kramer va fer una molt bona feina amb els discos de Jimi Hendrix. Dels enginyers que van treballar amb els Beach Boys, em quedo de lluny amb en Stephen Desper, clau en els àlbums “Sunflower“ i “Surf‘s Up“. I no sé si Daniel Lanois és enginyer apart de productor, però admiro el so que li ha tret a discos favorits meus de Bob Dylan i U2.

Equipament de la Unitat Mòbil, novembre de 2017:

 Micròfon de condensador AKG C-3000.

 Micròfon de condensador ADK A-51 s Type IV.

 Micròfon de condensador Behringer B-1.

 Previ Behringer T-1953.

 Rack d'efectes Zoom RFX-2000.

 Rack d'efectes Behringer Virtualizer Pro.

 Compressor/Porta Alesis 3630 analògic.

 Compressor/Porta Alesis 3632 analògic.

 Compressor DBX 266XS analògic.

 Auriculars,

 Patch bay Behringer Ultrapatch.

 Amplificador d‘auriculars Alto HPA6.

 MOTU Midi Time Piece.

 Interface Tascam US-16x08.

 PC clònic amb tarja de so Creative Soundblaster Fatal1ty i gravadores de CD/DVD.

 Mescladora Behringer Xenyx X1832USB..

 Midi Thru Box M-Audio Midisport 4x4.

 Mòdul sintetitzador Korg 05R/W.

 Sintetitzadors Casio CTK-601 i CTK-611, i WK-7500.

 Sintetitzadors Yamaha DX-7 i MM6.

Pedals principals d‘efectes:

BOSS ME-25

BOSS ME-50

BOSS Blues Driver Waza Craft

BOSS Metal Zone

BOSS CS-3

BOSS FDR-1

Electro Harmonix Ravish Sitar

Electro Harmonix Big Muff Tone Wicker

ZOOM G1X-N

Guitarres i baixos, novembre de 2017:

Squier VM Telecaster: Nashville

Squier VM Jazzmaster: Pieholden

Fender CIJ Stratocaster XII: Califòrnia

Fender American Series Stratocaster: Antàrtica

Epiphone Riviera: Mythbusters

Epiphone Wildkat: Nothammer

Epiphone Dot Studio: Scarlett

Gibson Les Paul Studio: Schönbrun

Rickenbacker 330/12: Glendor

Hagstrom Viking Deluxe 12: Searcher

Casio MG-510: Crashbird

Älvian 335: Connecticut

Älvian "SG" estéreo: Victòria

LAG Arkane 100: Dimebag Darrell

Samick Flying V: Fairchild

Ibanez Talman 302 IV: Audiodelia

*****

Admira Paloma: Pigeon

Acústica Storm: Illinois

Fender Villager XII: Windfall

Ashley: Habanera

*****

Baix Storm: Barstow

Baix acústic Academy: Saint Louis

Fender Jazz Bass Highway One: Sebastopol

Warriors P-Bass: Pink Floyd

Höfner 500/1 Ignition: Beatle

També tinc un parell de mandolines, una de les quals electrificada.